Les Normas Tècniques d'Interoperabilitat de Document electrònic i Expedient electrònic de l'Esquema Nacional d'Interoperabilitat defineixen esquemes XML (XSD) com a eina per a la interoperabilitat en l'intercanvi de documents i expedients electrònics.
L'estructura a aplicar per a l'intercanvi de documents electrònics serà de forma general un fitxer XML que inclourà els tres components del document electrònic identificats, això és:
- Fitxer de contingut: que alberga el fitxer que conté les dades o contingut del document. Per a la seva inclusió en l'estructura XML, aquests fitxers es codifiquen normalment en base64 .
- Bloc de metadades: en el qual seguint l'esquema XML corresponent, s'integren les metadades definides com a mínims obligatoris associats al fitxer de contingut anterior, excepte ‘Valor CSV’, i ‘Regulació generació CSV’ que s'integraran en l'element de signatura.
- Signa/s: ja siguin signatures electròniques basades en certificats i/o CSV associades al fitxer de contingut del document, així com les metadades de la signatura.
El disseny complet de l'esquema ENI està compost per 8 XSDs implementats a mesura i un XSD extern vinculat (xmldsig-core-schema.xsd) de l'especificació XMLDSig que s'empra en les signatures de tipus XAdES.
Aquest model de XSDs de l'ENI segueix un disseny modular que afavoreix la seva reutilització i interoperabilitat amb altres esquemes existents.
En la implementació, pot distingir-se dos tipus de mòduls:
- Mòdul estructural: que defineix una estructura destinada a ordenar i contenir altres mòduls.
- Mòdul de contingut: que alberga el contingut final del component descrit.
D'aquesta manera, els mòduls poden en uns casos contenir a uns altres (mòduls estructurals) o ser inclosos dins d'uns altres (mòduls de contingut i estructurals).
El llistat complet dels XSDs dissenyats per atendre a les necessitats de l'ENI s'inclou en la següent taula:
Les relacions entre els diferents modulos que conformen l'esquema es representen en la figura següent:
