accesskey_mod_content

Neurodatos i neurotecnología: privacitat i protecció de dades personals

  • Escoltar
  • Copiar
  • Imprimir PDF
  • Compartir

"Notícia disponible únicament amb finalitats històriques i d'hemeroteca. La informació i enllaços mostrats es corresponen amb els quals estaven operatius a la data de la seua publicació. No es garantix que continuen actius actualment".

17 novembre 2022

La informació del cervell és única i personal, cada cervell humà és únic i permet la identificació personal a través de la seua anatomia. Les dades cerebrals o neurodatos podrien utilitzar-se a més per a inferir estats emocionals i cognitius.

Els recents avanços en neurotecnología i intel·ligència artificial estan permetent l'aparició d'un nombre creixent de dispositius connectats que monitoren l'activitat cerebral per a diferents propòsits. Estos dispositius, ja disponibles en el mercat, i que s'usen com a accessoris portàtils amb finalitats d'entreteniment o control d'altres dispositius, formen part del conegut  Internet dels Cossos(Obri en nova finestra)  (IoB, Internet of Bodies). Les dades cerebrals o neurodatos podrien identificar als individus, inferir estats emocionals, pensaments o sentiments, i revelar altres categories especials de dades.

Les interfícies cervell-computador o BCI (Brain Computer Interface), són dispositius que possibiliten la interacció directa entre el cervell i un ordinador. Els BCI permeten interactuar amb el món físic i virtual utilitzant la ment. Per a aconseguir-ho, arrepleguen i mesuren els senyals i l'activitat del cervell i amb el programari adequat de captura i processament, són capaços d'extraure característiques d'interés relacionades amb les intencions i estat mental de l'usuari, i executar accions en conseqüència.

Encara que puga paréixer futurista, estem parlant de tecnologies que ja estan en el mercat de consum. Grans companyies (Snap, Valve, Meta, Apple, Samsung) estan incorporant en els seus productes tecnologies i dispositius per a captura de neurodatos.

Les primeres aplicacions BCI tenien com a objectiu proporcionar un canal de comunicació alternatiu per a usuaris amb problemes de mobilitat o del parla. No obstant açò, una sèrie d'aplicacions neuro-tecnològiques s'ha obert camí en el mercat i s'ha integrat amb un conjunt de dispositius de consum per a usuaris sans amb diverses finalitats no clínics. Estes aplicacions busquen experiències més immersives i completes en diferents usos (llar intel·ligent, educació, neuromarketing, jocs i entreteniment, internet, metaverso, seguretat i autenticació, enginyeria militar, etc).

Emotiv, Neurosky, Nextmind, OpenBCI, NexTem, Unicorn-bi, Brainattach, etc, oferixen, a preus ja molt assequibles, un assortiment de cascos sense fils per a usar-se en jocs i altres formes d'entreteniment, aplicacions de màrqueting, monitoratge o comunicació. Es comercialitzen també entorns de desenvolupament programari (fins i tot existixen opcions de programari lliure) que faciliten l'adquisició de dades arreplegades pel BCI per a desenvolupar aplicacions.

El desenvolupament de videojocs i aplicacions d'entreteniment amb BCI es basa en la recopilació d'informació de l'activitat cerebral que revela l'estat cognitiu de l'usuari, i a desenvolupar aplicacions on la informació derivada de l'activitat cerebral permet controlar diversos elements ‒com un avatar en el metaverso‒ amb la ment, que respon i reflectix les emocions de l'usuari. Esta recol·lecció de dades en temps real de les experiències i emocions del jugador porta a un nivell completament nou de joc adaptatiu, on la bio-retroalimentació s'utilitza per a millorar el rendiment, sincronitzant les emocions i estat d'ànim del jugador amb els esdeveniments de la pantalla.

Per descomptat, una part important del públic al que està dirigit el desenvolupament de videojocs i aplicacions d'entreteniment són menors dels quals s'arreplegarà informació de l'activitat cerebral que s'emmagatzemaria en servidors en el núvol i es podria reutilitzar per a altres propòsits.

La informació del cervell és única i personal, cada cervell humà és únic i permet la identificació personal a través de la seua anatomia (de manera semblant a una empremta dactilar). Les dades cerebrals o neurodatos podrien utilitzar-se a més per a inferir estats emocionals i cognitius, processos associats amb la personalitat, pensaments o sentiments. Fins i tot podrien revelar significativament més informació que la que és necessària per a la finalitat per a la se suposa s'ha arreplegat.

Juntament amb la intel·ligència artificial, el Big Data, la realitat virtual, la nanotecnologia i la miniaturització d'implants i sensors, i l'ús combinat amb altres tècniques de recollida de senyals neuronals i biomètriques (BCI híbrids), els identificadors neuronals permeten arreplegar informació que pot tindre diferent naturalesa en el tractament: biometria per a identificació, dades de salut, dades molt personals (emocions i pensaments), informació de perfilat, decisions automatitzades o altres tipus de categories especials de dades.

Font original de la notícia(Obri en nova finestra)

  • Ciutadà