En el marc del projecte del nou Portal de dades obertes europeu
, s'ha elaborat un primer estudi on s'analitza el nivell de maduresa de les iniciatives de dades obertes en els estats membre de la Unió Europea, juntament amb Liechtenstein, Noruega i Suïssa (UE28+).
Este estudi, que es desenvoluparà de forma anual, pretén ser base de coneixement que facilite la configuració d'una xarxa d'experts de líders europeus, per a aprofundir en les activitats que s'estan desenvolupant a nivell nacional i per a identificar aspectes comuns en els quals oferir suport i suport especialitzat.
Amb la finalitat d'identificar el nivell de maduresa del país es fixen dos indicadors clau, que al seu torn inclouen diversos subindicadores. Estes mètriques van dirigides a avaluar tant el status quo de les polítiques nacionals de dades obertes com els diferents trets dels portals open data de cada país. El primer d'ells, relatiu a aspectes lligats a la disponibilitat de dades obertes, valora diferents aspectes relacionats amb les polítiques open data en cada estat i en quina mesura cada país desenvolupa accions per a mesurar l'impacte social i econòmic de la reutilització de les dades.
El segon indicador, dirigit a analitzar conceptes relacionats amb el nivell de maduresa dels portals de dades obertes, mesura la usabilitat de les plataformes en termes de funcionalitat, facilitat per a la reutilització de les dades i de capacitat d'accés a dades procedents de diferents sectors.
D'acord amb els resultats d'esta primera edició de l'estudi, dels UE28+ participants, el 87% d'ells ja disposa d'un portal de dades obertes, a excepció de Letònia, Liechtenstein, Luxemburg i Malta. A més, dos terços compten amb una política de dades obertes integrada en la seua normativa nacional. No obstant açò, solament el 44% ha aconseguit un nivell de maduresa òptim en la seua cultura de dades obertes. L'estudi mostra que encara existixen grans diferències entre els estats membre, ja que únicament el 32% de les nacions compten amb polítiques consolidades amb lleis específiques que treballen activament en el foment de la reutilització de la informació a nivell estatal i local.
A partir de la conjunció dels anteriors indicadors s'ha creat un rànquing de les iniciatives de les dades obertes a Europa on els països es classifiquen en una de les següents tres categories segons el seu nivell de maduresa:
- Principiants: estats que han començat la seua marxa en la cultura open data però presenten limitacions en la disponibilitat, accessibilitat, funcionalitats del portal i nombre de datasets disponibles.
- Seguidors: complixen amb els aspectes bàsics i els seus portals compten amb funcionalitats avançades; no obstant açò, la publicació de dades encara és limitada.
- Líders: nacions més avançades en matèria de dades obertes que disposen de portals open data robusts i forts mecanismes de coordinació a nivell nacional, regional i local.
Així, segons les dades arreplegades en l'estudi, set dels EU28+ (25%) se situen en les posicions més baixes del rànquing (Principiants), mentre que la mitada dels estats membre, catorze en total, s'han classificat com a Seguidors (50%) i solament deu nacions pertanyen al grup de líders “Trend Setters” (35% )del sector de dades obertes a Europa.
Tal com mostra el gràfic anterior, Espanya s'inclou en el grup de líders del marc europeu en aconseguir les majors puntuacions en tots dos indicadors. Els resultats de l'estudi mostren que el sector de les dades obertes nacional ha aconseguit un nivell òptim de maduresa i pot servir d'exemple per a altres nacions que estan treballant per a millorar les seues iniciatives open data.
Finalment, l'estudi inclou també un conjunt de recomanacions per a ajudar als països analitzats a aconseguir la maduresa en les seues polítiques de dades obertes; entre els suggeriments arreplegats es troben:
- Necessitat d'implantació de polítiques que fomenten la cooperació entre les administracions públiques i els possibles reutilisadors.
- Implementació de funcionalitats bàsiques que augmenten la usabilitat dels portals i estimulen la reutilització de la informació.
- Augment del coneixement de la cultura open data per part de la ciutadania i el sector privat.
- Més formació als treballadors públics que els ajude a comprendre millor la importància de les dades obertes.
- Desenvolupament de guies nacionals que servisquen de suport a les iniciatives locals, i en les quals s'oferisquen pautes sobre els sectors prioritaris sobre els quals incidir o freqüència de publicació/actualització de les dades.
- Mesurament de l'èxit de les iniciatives de dades obertes per a identificar els avantatges aconseguits i les àrees susceptibles de millora.
