accesskey_mod_content

Espanya assenyala les competències digitals en ciberseguretat i xips com a claus en l'autonomia estratègica de la Unió Europea

  • Escoltar
  • Copiar
  • Imprimir PDF
  • Compartir

"Notícia disponible únicament amb finalitats històriques i d'hemeroteca. La informació i enllaços mostrats es corresponen amb els quals estaven operatius a la data de la seua publicació. No es garantix que continuen actius actualment".

26 abril 2023

El document elaborat per Espanya destaca l'impuls a les habilitats/habilitats digitals per a aconseguir que el 80% de la població de la UE tinga competències almenys bàsiques en 2030, objectiu que l'Agenda Espanya Digital 2026 establix en 2025.

El Govern d'Espanya ha publicat les conclusions de la seua presidència rotatòria en el grup D9+, un fòrum informal compost pels països més digitalitzats de la Unió Europea. Els membres del D9+ són Finlàndia, Suècia, Dinamarca, Irlanda, Bèlgica, Estònia, Països Baixos, Portugal, Polònia, República Txeca, Luxemburg i Espanya.

La representació d'Espanya li competix al Ministeri d'Assumptes Econòmics i Transformació Digital, a través de la Secretaria d'Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial (SEDIA). En dos anys,  Espanya ha escalat quatre llocs en el DESI, de l'onzé al seté, convertint-se en la gran economia europea més digitalitzada(Obri en nova finestra) , por delante de Alemania o Francia. También lidera en aspectos clave como la conectividad (tercer puesto) o los servicios públicos digitales (quinto puesto), y es el cuarto país más ciberseguro del mundo y el segundo de la UE en el ranking de la Unión Internacional de Telecomunicaciones (ITU).

Durant el semestre que ha ostentat el lloc —segon semestre de 2022— Espanya ha identificat la necessitat de formar a la població europea en competències digitals, així com de garantir la seguretat de les xarxes 5G desplegades pel continent.

El resum de la declaració, remesa als membres del D9+, destaca tots dos elements com a claus per a la sobirania estratègica de la Unió Europea en el plànol digital i per a la seua major competitivitat en el sector tecnològic, on s'està lliurant una pugna pel talent internacional i per la ciberseguretat. Dos aspectes que estaran també molt presents durant la presidència espanyola del Consell de la UE, que comença al juliol de 2023.

Competències digitals, prioritat europea

En 2023, “Any Europeu de les Capacitats”, Espanya destaca la formació en competències digitals bàsiques i avançades com un objectiu comunitari. “És imperatiu crear consciència i capacitar a les persones per a interactuar amb la tecnologia d'una manera empoderada”, indica el resum. L'objectiu europeu és que el 80% de la ciutadania tinga habilitats/habilitats, almenys bàsiques, per a 2030. Una meta que Espanya, on eixa xifra aconseguix el 64%, ha avançat a 2025 gràcies al seu Pla Nacional de Competències Digitals dotat amb 3.750 milions d'euros.

El DESI​​ mostra que 4 de cada 10 adults i 1 de cada 3 persones que treballen a Europa manquen de competències digitals bàsiques. Més del 70% de les empreses de la UE identifiquen en la falta de personal amb habilitats/habilitats digitals adequades un dels obstacles per a la inversió i Europa també s'enfronta a una escassetat d'experts digitals que desenvolupen tecnologies d'avantguarda en benefici de tots els ciutadans.

D'altra banda, s'identifica que la bretxa de gènere és particularment greu, ja que solament 1 de cada 6 especialistes en TIC i 1 de cada 3 graduats en STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) són dones.

Per açò, diversos Estats membres han desplegat ambiciosos programes de formació digital.  Espanya compta amb les 32 càtedres universitat  – empresa en ciberseguretat i intel·ligència artificial que va posar en marxa el desembre passat. Però, especialment, destaca “ Generació D(Obri en nova finestra) ”, el major moviment públic-privat en favor de les competències digitals de la història del país, amb iniciatives orientades tant a la ciutadania com a les empreses. De fet, la convocatòria “Generació D​” destinada a formar a directius i a treballadors de pimes, així com a aturats que puguen exercir el rol de “agents del canvi” en una empresa ja està oberta.

También se destaca en el documento que los Estados miembros de la UE deben trabajar juntos, con un enfoque poliédrico y transversal para garantizar el cumplimiento de los objetivos de la década digital.

En este sentit, per a satisfer la demanda del mercat s'insta a impulsar programes educatius nacionals incorporant l'eix digital en els sistemes educatius obligatoris, amb una oferta variada de formació universitària, professional i certificacions en habilitats/habilitats digitals, en particular, en ciberseguretat i microelectrònica.

La Comissió Europea podria d'esta forma recolzar les iniciatives i proporcionar un espai per a intercanviar bones pràctiques i iniciar accions concretes orientades al mercat laboral.​

Pròxima reunió D9+: 10 de maig a Polònia

L'última reunió del grup, presidida per Espanya, va tindre lloc el desembre passat, en el context de la Conferència Ministerial d'Economia Digital de la OCDE. 

Allí es va anunciar una inversió de 38 milions d'euros per part de la UE per a millorar la connectivitat i les infraestructures de les Illes Canàries​. La iniciativa s'emmarca en el programa “Connectar Europa", fons de 2.000 milions d'euros que recolza el desplegament de xarxes troncals que responguen a connectar de forma sòlida tots els territoris de la UE, incloses les seues regions ultraperiféricas.

La secretària d'Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial (SEDIA) i el president del Govern canari van ser els encarregats d'inaugurar la reunió privada del D9+, en la qual van estar presents Bèlgica, República Txeca, Dinamarca, Estònia, Finlàndia, Irlanda, Luxemburg, Països Baixos, Portugal (via videoconferència) i Suècia.

El pròxim encontre tindrà lloc el pròxim dia 10 de maig a Polònia, que presidirà en esta ocasió l'organització dels debats.

Veure document(Obri en nova finestra)

Font original de la notícia(Obri en nova finestra)

  • Seguretat
  • Informació i dades del sector públic