L'informe informi “El valor de les dades obertes per a l'Administració
” destaca com l'ús de dades obertes millora l'eficiència i l'eficàcia de la pròpia administració mitjançant una millor planificació dels recursos disponibles, la col·laboració entre les diferents àrees departamentals, la millora de la interoperabilitat de dades i processos, així com l'adopció d'estàndards que facilitin l'intercanvi i emmagatzematge de dades.
I és que el sector públic no és únicament un gran proveïdor de dades obertes, sinó que és també un dels majors usuaris i beneficiaris de l'obertura de les dades governamentals. L'informe, que va publicar datos.gob.es , fa un recorregut per un bon nombre d'exemples de com l'administració pot beneficiar-se en diferents àrees i recolzar-se en les dades per retroalimentar-se, reflexionar, col·laborar, comprendre, optimitzar i aprendre.
La creació d'una base de dades oberts a Japó per millorar l'assistència a les víctimes del gran terratrèmol de 2011 ; el servei d'alarma primerenca per detectar tendències sobre malalties o epidèmies engegat pel govern de Corea; el portal sobre la qualitat de l'ensenyament a les escoles públiques de Brasil amb dades procedents del ministeri d'educació; el estudi sobre les dades de consum elèctric als edificis públics de França per optimitzar el subministrament o la gran base de dades global d'empreses que ens ofereix Open Corporates són grans exemples de com aconseguir una administració pública més àgil i eficient a través d'un bon ús de les dades.
L'informe remarca com l'ús de dades obertes millora l'eficiència i l'efectivitat de la pròpia administració, a través d'una millor planificació dels recursos disponibles, la col·laboració entre diferents àrees departamentals, l'auditoria del correcte ús dels recursos, la millora en la interoperabilitat de les dades i els processos, així com l'adopció d'estàndards que facilitin compartir i emmagatzemar les dades.
Així mateix, destaca que l'ús d'aquestes dades obertes suposa l'impuls a la innovació pública en contribuir a la identificació de patrons que ajudin a la presa de decisions, a un desenvolupament i implementació més actiu de les polítiques públiques o a la millora de la qualitat de les dades gràcies al feedback públic.
El document recull exemples concrets com la millora en la gestió dels serveis de la sanitat pública a Malawi gràcies a l'estudi de les dades de rendiment dels centres sanitaris en els diferents districtes, la reducció dels nivells de mortalitat infantil a Mèxic gràcies a la major disponibilitat d'informació o la gran millora de qualitat aconseguida en la base de dades d'adreces a Dinamarca gràcies a l'obertura de la informació.
Una altra dels avantatges i beneficis de les dades obertes per a la pròpia administració, tal com detalla aquest informe, és el foment de la transparència i la innovació. “Es pot dur a terme un millor seguiment de les decisions i accions de govern, facilitar la comprensió de les polítiques públiques o contribuir a recuperar la confiança dels ciutadans als seus governs”, apunta l'informe.
Com a exemples del potencial de les dades obertes en l'administració destaca els pressupostos oberts i participatius de Filipines, el monitoratge dels contractes a Eslovàquia gràcies a la seva publicació online, el projecte de publicació de tota la informació sobre la despesa pública de les administracions locals a Àustria o el portal de transparència de Brasil.
