accesskey_mod_content

Introducció

La cooperació entre les administracions públiques és essencial per proporcionar els serveis als ciutadans i garantir-los els seus drets. Aquesta cooperació requereix unes condicions tals que permetin la seva fluïdesa, per a això és necessari que hi hagi interoperabilitat. La interoperabilitat facilita la realització de principis i drets dels ciutadans; la cooperació en el desenvolupament i prestació de serveis públics; així com una major eficàcia i eficiència en el desplegament i en la prestació dels serveis.

L'article 3 ‘Principis generals’ de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic(Obre en nova finestra) inclou a la interoperabilitat entre els principis d'actuació de les Administracions Públiques, de manera que aquestes es relacionaran entre si a través de mitjans electrònics que assegurin la interoperabilitat i seguretat dels sistemes i solucions adoptades per cadascuna d'elles, la protecció de les dades de caràcter personal, i facilitaran preferentment la prestació conjunta de serveis als interessats.
 
L'article 156 de la Llei 40/2015 recull l'Esquema Nacional d'Interoperabilitat (ENI) que “comprèn el conjunt de criteris i recomanacions en matèria de seguretat, conservació i normalització de la informació, dels formats i de les aplicacions que hauran de ser tinguts en compte per les Administracions Públiques per a la presa de decisions tecnològiques que garanteixin la interoperabilitat”.
L'ENI va ser establert anteriorment en l'article 42 de la Llei 11/2007 i es materialitza en Reial decret 4/2010, de 8 de gener, pel qual es regula l'Esquema Nacional d'Interoperabilitat(Obre en nova finestra) en l'àmbit de l'Administració Electrònica.
 
Les normes tècniques d'interoperabilitat concreten detalls per facilitar els aspectes més pràctics i operatius de la interoperabilitat entre les Administracions Públiques i amb el ciutadà. S'acompanyen de guies d'aplicació i d'altres documents complementaris.

L'ENI és el resultat d'un treball coordinat per l'a la data Ministeri de Política Territorial i Funció Pública. Totes les Administracions Públiques van participar en l'elaboració de l'ENI a través dels òrgans col·legiats amb competència en matèria d'administració digital; i es  va explicar també amb l'opinió de les associacions de la indústria del sector de tecnologies de la informació i les comunicacions.

En l'elaboració de l'ENI i de les seves normes tècniques es van tenir presents les recomanacions provinents de la Unió Europea, particularment de l'el Marco Europeu d'Interoperabilitat(Obre en nova finestra) disponible a la data; per tant, l'ENI se situa en el context europeu de polítiques, actes, documents i serveis relatius a la interoperabilitat; a més, contempla la noció de l'enllaç amb els diversos instruments equivalents de l'àmbit de la Unió Europea, siguin xarxes de comunicacions, components elementals (building blocks), o serveis per a la cooperació en interoperabilitat o la reutilització.

Objectius

L'Esquema Nacional d'Interoperabilitat persegueix els objectius següents:

  • Comprendre els criteris i recomanacions que hauran de ser tinguts en compte per les administracions públiques per a la presa de decisions tecnològiques que garanteixin la interoperabilitat i que evitin la discriminació als ciutadans per raó de la seva elecció tecnològica. I que, per tant, contribueixen a crear les condicions necessàries per a la interoperabilitat en l'ús dels mitjans electrònics que permetin als ciutadans i a les administracions l'exercici de drets i el compliment de deures a través d'aquests mitjans.
  • Proporcionar els elements comuns que han de guiar l'actuació de les administracions públiques en matèria d'interoperabilitat, per facilitar la interacció de les administracions públiques, així com la comunicació dels requisits d'interoperabilitat a la indústria.
  • Facilitar la implantació de les polítiques de seguretat, en contribuir a un escenari de major racionalitat tècnica i d'economies d'escala.

La interoperabilitat es concep, igual que la seguretat, des d'una perspectiva integral, de manera que no caben actuacions puntuals o tractaments conjunturals, a causa que la feblesa d'un sistema la determina el seu punt més fràgil i, sovint, aquest punt és la coordinació entre mesures individualment adequades però deficientment assemblades.

Elements de l'Esquema Nacional d'Interoperabilitat

Els elements principals de l'ENI són:

  • Els principis bàsics de la interoperabilitat: la interoperabilitat com a qualitat integral present des de la concepció dels serveis i sistemes i al llarg del seu cicle de vida; el caràcter multidimensional de la interoperabilitat; i l'enfocament de solucions multilaterals. (Arts. 4 - 7)
  • La interoperabilitat organitzativa: inclou els aspectes relatius a la publicació de serveis a través de la Xarxa de comunicacions de les AA.PP. ( Xarxa SARA ), amb les condicions associades; la utilització de nodes d'interoperabilitat; i el manteniment d'inventaris d'informació administrativa. (Arts. 8 - 9).
  • La interoperabilitat semàntica: a través de la publicació i aplicació dels models de dades d'intercanvi, horitzontals i sectorials, així com els relatius a infraestructures, serveis i eines comunes. (Art.10)
  • La interoperabilitat tècnica: a través de l'ús d'estàndards en les condicions previstes en la normativa per garantir la independència en l'elecció, l'adaptabilitat al progrés i la no discriminació dels ciutadans per raó de la seva elecció tecnològica. (art. 11)
  • Les infraestructures i els serveis comuns, elements de dinamització, simplificació i propagació de la interoperabilitat, alhora que facilitadors de la relació multilateral. (Art. 12)
  • La utilització, preferentment, de la Xarxa de comunicacions de les Administracions Públiques espanyoles per comunicar-se entre si i a la qual connectaran les seves xarxes i nodes d'interoperabilitat, aplicant el Pla d'Adreçament de l'Administració . La Xarxa SARA presta la citada Xarxa de comunicacions. (Arts. 13 - 15)
  • La reutilització: inclou condicions de llicenciament de les aplicacions, de la documentació associada i d'altres objectes d'informació que les AA.PP. posin a la disposició d'altres administracions i dels ciutadans; enllaç entre els directoris d'aplicacions reutilitzables i consulta per part de les AA.PP. de les solucions disponibles per a lliure reutilització; així com publicació del codi de les aplicacions. (Arts. 16 - 17)
  • La interoperabilitat de la signatura electrònica i dels certificats: la política de signatura electrònica i de certificats de l'Administració General de l'Estat com a eina que podrà ser utilitzada com a referència per altres AA.PP.; aspectes relatius a la validació de certificats i signatures electròniques, les llistes de confiança, les aplicacions usuàries, els prestadors de serveis de certificació i les plataformes de validació de certificats i signatura electrònica. (Arts. 18 - 20)
  • La recuperació i conservació del document electrònic, com a manifestació de la interoperabilitat al llarg del temps, i que afecta de forma singular al document electrònic. (Arts. 21 – 24)
  • Es creen les normes tècniques d'interoperabilitat i els instruments per a la interoperabilitat. (Disposició addicional primera)

Àmbit d'aplicació

L'àmbit d'aplicació de l'Esquema Nacional de Seguretat és l'establert en l'article 2 de les lleis 39/2015 i 40/2015 sobre l'àmbit subjectiu i l'indicat sobre el sector públic institucional.

Adequació a l'Esquema Nacional d'Interoperabilitat

Per a l'adequació a l'ENI és d'interès la Guia d'auditoria de compliment de l'ENI(Obre en nova finestra) que té per objectiu facilitar que es pugui realitzar una valoració del compliment de les mesures d'interoperabilitat, assenyalant una llista de controls sobre l'Esquema Nacional d'Interoperabilitat. Aquests controls s'estructuren en tres categories seguint el model de l'ENS:

  • Marco organitzatiu, referit a aquells controls el compliment dels quals exigeix mesures horitzontals, com els aspectes jurídics, de polítiques d'actuació o determinades decisions, freqüentment referides a la governança de la interoperabilitat.
  • Marco operacional, referit a aquells controls el compliment dels quals requereix l'adopció de pràctiques, procediments i mesures alineades amb l'administració de la interoperabilitat com un conjunt, incloent el disseny, la implementació, la configuració i explotació de sistemes interoperables.
  • Mesures tècniques, que suposen requisits concrets que permeten garantir la interoperabilitat, incloent formats, vocabularis o protocols.

Més informació

Empleni el formulari de Contacto per enviar la seva petició d'informació.

Logo FEDER

Punt d'Accés General
Punt d'Accés General