"Notícia disponible únicament amb finalitats històriques i d'hemeroteca. La informació i enllaços mostrats es corresponen amb els quals estaven operatius a la data de la seva publicació. No es garanteix que continuïn actius actualment".
L'informe " Measuring data demand within the public sector
” s'emmarca dins d'una sèrie d'accions que data.europa.eu està duent a terme per fomentar la reutilització de dades per part del sector públic. Es tracta d'una campanya d'un any de durada que inclourà diversos articles i un webinar. La campanya culminarà amb un segon informe on es recolliran les conclusions observades.
Aquest primer informe senti les bases dels temes a tractar, marcant 3 objectius:
- Aclarir la importància de les institucions públiques com a reutilitzadores de dades.
- Identificar mètodes i bones pràctiques per avaluar la demanda de les institucions públiques.
- Estimular el debat sobre la manera més apropiada de fomentar la reutilització de dades obertes per part de les institucions públiques.
En definitiva, es vol fomentar un sector públic impulsat per les dades, que els reconegui com un actiu integral per a la formulació de polítiques, la prestació de serveis, la gestió i la innovació pública.
Els avantatges de la reutilització de dades obertes per part de les institucions públiques
Tradicionalment, en l'ecosistema de dades obertes, s'ha seguit un enfocament on els rols estaven dividits: el sector públic era el proveïdor de dades i el sector privat era el reutilitzador. No obstant això, aquesta situació està canviant i cada vegada més institucions són conscients dels avantatges d'aprofitar el potencial de les dades obertes.
L'informe ressalta com l'OCDE ha identificat tres àrees en les quals la reutilització de dades pot millorar l'eficàcia de les institucions públiques:
- Anticipar la governança. Les dades obertes ajuden a predir tendències i patrons amb la finalitat de mitigar els riscos emergents i respondre a crisis en desenvolupament. Un exemple és el quadre de comandament interactiu elaborat per el Eurostat amb indicadors estadístics, mensuals i trimestrals. Aquest quadre és utilitzat per diferents països per al seguiment de la recuperació econòmica i social lligada a la pandèmia de Covid-19.
- Disseny i prestació de polítiques i serveis. Les dades obertes ajuden a entendre els problemes, involucrar a la ciutadania i impulsar la formulació de polítiques amb base empírica. L'informe posa l'exemple de les regions del Mar Bàltic , on l'ús transfronterer de dades governamentals obertes s'està aplicant a la millora dels serveis socials.
- Gestió de rendiment. Les dades obertes també poden repercutir en una major productivitat del sector públic, un ús més eficient dels recursos i una millor avaluació de les polítiques. En aquest sentit, el portal de dades agroalimentàries de la Comissió Europea , que integra dades de múltiples institucions europees, facilita el càlcul d'indicadors clau per a l'avaluació de polítiques agrícoles en tots els països.
Les dades obertes, per tant, ajuden al fet que els serveis i polítiques públiques siguin més eficients, però també més sostenibles, inclusius i de confiança, beneficiant a ciutadans i empreses. No obstant això, malgrat aquests avantatges, ens trobem amb que moltes dades de les institucions públiques encara no flueixen lliurement, sinó que es troben en sitges. Falten incentius per compartir, però també hi ha por a la pèrdua de control, entre altres factors.
L'informe indica que la solució passa per tenir en compte i mesurar la demanda de dades de les institucions públiques. El fet de conèixer els beneficis que genera l'obertura de determinats dades, fa que altres institucions també s'animin a la seva obertura i reutilització. En aquest sentit, l'informe destaca, entre uns altres, els esforços d'Espanya, en comprometre's amb les comunitats d'usuaris i supervisar la reutilització de dades públiques a través de la Iniciativa Aporta.
Els enfocaments existents per avaluar la demanda de dades de les institucions públiques
Després d'aquesta primera part centrada en els beneficis, l'informe passa a analitzar els enfocaments i indicadors que existeixen actualment en el panorama europeu per avaluar les necessitats de les institucions públiques com a reutilitzadores de dades, amb la finalitat de determinar quins són els mètodes més adequats.
La revisió bibliogràfica i l'anàlisi dels marcs de mesurament internacionals mostren que el mesurament de la demanda no és habitual. Els enfocaments i indicadors desenvolupats per les institucions de la UE i els Estats membres són escassos, i se centren a fomentar la demanda de les dades que ja estan disponibles, sense determinar el grau de reutilització real de les dades públiques disponibles ni l'impacte que s'aconsegueix amb ells. A més, habitualment estan centrats en els reutilitzadors en general i en col·lectius com a empreses, periodistes, societat civil, etc., oblidant-se del sector públic.
Entre els països més avançats en la matèria, l'informe esmenta a Espanya, on s'adopta una estratègia proactiva, a través de reptes i hackathons, esdeveniments de cocreación, sessions informatives i formacions periòdiques.
A l'hora de mesurar l'impacte, es recomana combinar mètodes quantitatius i qualitatius , com per exemple:
- Analitzar les adrecis IP i les estadístiques webs.
- Implementar tècniques de rastreig web (per exemple, APIs de cerca) per identificar esments a la reutilització de dades obertes.
- Anàlisis quantitatives dels Tweets que esmenten dades obertes.
- Realització de qüestionaris online i entrevistes amb reutilitzadors.
- Ús de formularis de contacte perquè els usuaris puguin compartir casos d'ús o sistemes de valoració perquè puguin puntuar els datasets.
A Espanya, bastants iniciatives ja han engegat aquests mecanismes, juntament amb altres addicionals.
L'informe també repassa alguns índexs i informes internacionals en cerca d'indicadors que mesurin la demanda. Molts, com el Global Open Data Index , el Open Data Barometer o el Open Data Inventory (ODIN) , se centren en la provisió de dades i no inclouen cap indicador per calcular la demanda de dades obertes per part de les institucions públiques o dins d'elles. No obstant això, aquí també la situació està canviant i trobem altres informes com el European Open Data Maturity Assessment o el Open Data Readiness Assessment (ODRA) que sí inclouen aquest tipus de mètrica. També el futur Global Data Barometer , elaborat per la iniciativa llatinoamericana de dades obertes ILDA i la Xarxa de Dades per al Desenvolupament (Data for Development Network), inclourà indicadors de la demanda com a part de l'estudi
En aquest sentit, l'informe inclou en l'annex dues taules, una amb la visió general dels marcs examinats i un altre que agrupa els indicadors inclosos en aquests marcs que poden ser aprofitats per analitzar la demanda de dades obertes de les institucions públiques.
Propers passos
El document finalitza amb una llista de qüestions clau sorgides de la recerca, que s'utilitzaran per impulsar un debat entre les parts interessades sobre mètodes i indicadors adequats per mesurar la demanda de dades de les institucions públiques, en el context del portal data.europa.eu. Alguns exemples d'aquestes preguntes són: quins són les activitats adequades per atreure als reutilitzadors del sector públic o com poden aprofitar-se les mètriques automatitzades per mesurar la demanda de dades de les institucions públiques.
Dimarts que ve 29 de març tindrà lloc un webinar on s'abordarà aquest informe. Ponents de diferents organismes explicaran com ells es relacionen amb els reutilitzadors de dades de les institucions públiques, mesuren la seva demanda i incorporen les dades a les seves polítiques de dades obertes. Pots inscriure't en aquest enllaç .
Font original de la notícia
- Informació i dades del sector públic
