Interoperable Europe
, a través del National Interoperability Framework Observatory (NIFO), acaba de publicar l'edició 2024 del seu Informe de situació sobre l'Administració Pública Digital i Interoperabilitat.
L'edició de 2024 de l'informe Estat de la qüestió sobre administració pública digital i interoperabilitat posa èmfasi en quatre àrees de polítiques clau que estan al centre del panorama polític actual:
- Transformació digital de les administracions públiques i els serveis públics,
- interoperabilitat i dades,
- confiança i ciberseguretat, i
- ús innovador de tecnologies.
Aquestes àrees van ser seleccionades en resposta a l'adopció d'iniciatives europees clau vinculades a l'àmbit digital, inclosa la Llei d'una Europa Interoperable , i els ambiciosos objectius establerts pel programa de polítiques de la Dècada Digital 2030 . L'informe destaca les tendències, les bones pràctiques i les àrees de millora en 39 països europeus, així com les accions empreses en la UE.
Per oferir una visió integral del panorama actual, cada capítol d'aquest informe inclou una secció sobre l'anàlisi de la situació nacional i europea, però també dedica espai a l'escenari internacional. A més, l'edició d'aquest any presenta els últims resultats del mecanisme de seguiment del Marc Europeu d'Interoperabilitat (EIF), que recolza l'anàlisi presentada. Tres capítols s'enriqueixen encara més amb entrevistes sobre temes actuals relacionats amb les tendències identificades (és a dir, el Pacte Verd Europeu, la Llei d'Interoperabilitat Europea i GovTech).
L'informe destaca que els països europeus han adoptat una àmplia gamma d'iniciatives destinades a recolzar la digitalització del sector públic. En aquest context, es van observar esforços particulars en el sector de la salut, així com en la digitalització sostenible i les iniciatives vinculades a la inclusió digital i el desenvolupament d'habilitats/habilitats per superar la bretxa digital actual. Així mateix, la interrelació entre la interoperabilitat i les dades ha rebut una àmplia atenció gràcies a l'enfocament en la governança i la reutilització de les dades, i el desenvolupament de plataformes i registres de dades per agilitar la prestació de serveis públics. A més, la necessitat de confiança i seguretat en l'esfera digital mai ha estat més crítica. En conseqüència, sembla que els països europeus han establert centres i institucions de ciberseguretat per combatre les amenaces cibernètiques i han intensificat els seus esforços de sensibilització i formació per garantir que tots comprenguin els riscos que poden incórrer tant en línia com fora de línia. Finalment, les administracions públiques semblen cada vegada més inclinades a incorporar tecnologies innovadores en el seu modus operandi amb la IA, la GovTech i les solucions en el núvol a l'avantguarda d'aquesta transició.
En general, Europa es perfila com un actor clau en la digitalització del sector públic. L'engegada de diferents iniciatives tant a nivell nacional com de la UE ha dotat als ciutadans i a les empreses d'una gran quantitat d'eines destinades a garantir un futur digital segur, interoperable i centrat en l'usuari.
España
España segueix liderant un any més la mitjana de resultats en els tres camps analitzats: KPIs, Recomanacions de l'EIF i Pilars de l'EIF. El Mecanisme de Seguiment de l'EIF està organitzat en tres pilars (Principis, Nivells i Model conceptual de la interoperabilitat) que agrupen 47 recomanacions i 68 KPIs. En la majoria d'aquests indicadors, España se situa per sobre de la mitjana europea.
L'informe d'aquest any destaca, dins del principi d'avaluació de l'eficàcia i l'eficiència en la implementació de la interoperabilitat, el Catàleg de normes espanyol, basat en els resultats del qüestionari que completen les diferents administracions i que és revisat dues vegades a l'any. Entre els serveis i fonts d'informació externes, l'informe destaca l'existència de serveis en el núvol per proporcionar accés a registres basi, identificació digital, signatura digital i pagament digital.
En el camp de la ciberseguretat, l'informe posa com a exemple el programa Xarxes Territorials d'Especialització Tecnològica (RETECH), que està desenvolupant iniciatives enfocades a l'atracció i generació de talent en el sector de la ciberseguretat, a través de la formació tant a nivell d'oferta com de demanda. Així mateix, s'engegaran iniciatives amb l'objectiu de formar i sensibilitzar a la ciutadania en competències bàsiques en ciberseguretat per a un ús adequat i segur de les noves tecnologies.
Informe de situació de l'administració pública digital i interoperabilitat 2024 (PDF)
