L'objectiu de l'Estratègia de Dades és crear un mercat únic que permeti la seva lliure circulació per fomentar així la transformació digital i la innovació tecnològica. No obstant això, aconseguir aquest objectiu comporta superar diferents obstacles. Un dels més destacats és la desconfiança que la ciutadania pot sentir respecte al procés.
Com a resposta davant aquesta necessitat, sorgeix la Llei de Governança de la Dada
o Data Governance Act (DGA), un instrument horitzontal que cerca regular la reutilització de dades sobre els quals concorren drets de tercers, i impulsar el seu intercanvi sota els principis i valors de la Unió Europea. Entre els objectius de la DGA es troba reforçar la confiança de ciutadans i empreses en què les seves dades es reutilitzin sota el seu control, conforme a uns mínims estàndards jurídics.
Entre altres qüestions, la DGA aprofundeix en el concepte dels intermediaris de dades, per els qui estableix un marc de notificació i supervisió.
Què són els intermediaris de dades?
El concepte d'intermediari de dades és relativament nou en l'economia de dades, així que existeixen múltiples definicions. Si ens centrem en el context de la DGA , els proveïdors de serveis d'intermediació de dades (Data Intermediation Services Providers o DISPs) són aquells “l'objecte dels quals sigui establir relacions comercials per a el intercanvi de dades entre un nombre indeterminat d'interessats i titulars de dades, d'una banda, i usuaris de dades, per una altra”.
La Data Governance Act també diferencia entre els Proveïdors de serveis d'intermediació de dades de les Organitzacions de gestió de dades amb finalitats altruistes reconegudes en la Unió (Data Altruism Organisations Recognised in the Union o RDAOs). Aquest últim concepte descriu una relació d'intercanvi de dades, però sense cercar un rèdit per això, de forma altruista.
Quins tipus de serveis d'intermediació de dades existeixen segons la DGA?
Els serveis d'intermediaris de dades són una peça més en la compartició de dades, ja que faciliten als titulars compartir les seves dades perquè puguin ser reutilitzats. També poden proporcionar infraestructura tècnica i experiència per recolzar la interoperabilitat entre conjunts de dades, o actuar como mediadores que negocian acuerdos de intercambio entre partes interesadas en compartir, acceder o agrupar datos.
En el Capítol III de la Data Governance Act s'expliquen tres tipus de serveis d'intermediació de dades:
- Serveis d'intermediació entre titulars de dades i els seus possibles usuaris, incloent la facilitació dels mitjans tècnics o d'un altre tipus per habilitar aquests serveis. Podran comprendre l'intercanvi bilateral o multilateral de dades, així com la creació de plataformes, bases de dades o infraestructures que possibilitin el seu intercanvi o ús comú.
- Serveis d'intermediació entre persones físiques que desitgin posar a disposició les seves dades, ja siguin o no personals, amb possibles usuaris, incloent també els mitjans tècnics. Aquests serveis han de possibilitar l'exercici dels drets dels interessats previstos en el Reglamento general de protecció de dades (Reglament 2016/679).
- Cooperatives de dades. Són estructures organitzatives constituïdes per subjectes de dades, empreses unipersonals o pimes. Aquestes entitats ajuden als membres de la cooperativa a exercir els seus drets sobre les seves dades.
En resum, el primer tipus de servei pot facilitar l'intercanvi de dades industrials, el segon se centra principalment en el intercanvi de dades personals i el tercer abasta el intercanvi col·lectiu de dades i els esquemes de governança relacionats.
Categories d'intermediaris de dades detalladament:
Per aprofundir en aquests conceptes, la Comissió Europea ha publicat l'informe ‘ Mapping the landscape of data intermediaries ’, on s'aprofundeix en els tipus d'intermediació de dades existents. Les troballes de l'informi resaltan la fragmentació i heterogeneïtat del camp.
Els tipus d'intermediaris de dades van des dels individualistes i orientats als negocis fins a models més col·lectius i inclusius que recolzen una major participació en la governança de dades per part de comunitats i subjectes de dades individuals. Tenint en compte les categories que s'inclouen en la DGA, es descriuen sis tipus d'intermediaris de dades:
- Sistemes de Gestió d'Informació Personal (PIMS): proporciona eines a individus perquè controlin i dirigeixin el tractament de les seves dades.
- Cooperatives de dades: fomenten la governança democràtica a través d'acords entre els membres. Els individus gestionen les seves dades en favor de tota la comunitat.
- Fideïcomissos de dades: estableixen mecanismes jurídics específics per garantir la gestió responsable i independent de les dades entre dues entitats, un intermediari que administra les dades i els seus drets, i un beneficiari i propietari de les dades.
- Sindicats de dades: són unions sectorials o territorials entre diferents propietaris de dades que gestionen i protegeixen els drets sobre les dades personals generades a través de plataformes tant per usuaris com per treballadors.
- Mercats de dades: impulsen plataformes que permeten posar en contacte l'oferta i la demanda de dades o productes/serveis basats en ells.
- Piscines d'intercanvi de dades: són aliances entre parts interessades en la compartició de dades per millorar els seus actius (productes de dades, processos i serveis) aprofitant la complementarietat de les dades posades en comú.
Els tipus d'intermediaris de dades difereixen segons diversos paràmetres, però són complementaris i poden superposar-se en certs aspectes. Per a cada tipus d'intermediari de dades presentat, l'informe proporciona informació sobre com funciona, les seves característiques principals, exemples seleccionats i consideracions sobre el model de negoci.
Requisits per als intermediaris de dades en la Unió Europea
L'estableix
DGA
regles de joc per garantir que els proveïdors de serveis d'intercanvi de dades realitzen els seus serveis sota els principis i valors de la Unió Europea (UE). Els proveïdors estaran sotmesos a l'ordenament jurídic de l'Estat membre on tingui la seva seu principal. Si es tracta d'un proveïdor no establert en la UE, ha de designar un representant legal en un dels Estats membres en els quals s'ofereixi els seus serveis.
Tot proveïdor de serveis d'intermediació de dades que operi en la UE haurà de notificar-ho a l'autoritat competent. Aquesta autoritat serà designada per cada Estat i vetllarà perquè el proveïdor realitza la seva activitat sota el compliment de les lleis. La notificació inclourà informació sobre el nom del proveïdor, naturalesa jurídica (incloent informació sobre l'estructura i les filials), adreça, lloc web amb informació sobre les seves activitats, persona de contacte i estimació de la data d'inici de l'activitat. A més, haurà d'incloure una descripció del servei d'intermediació de dades que duu a terme, indicant a la categoria detallada en
DGA
l'a la qual pertanyen, és a dir, serveis d'intermediació entre titulars de dades i usuaris, serveis d'intermediació entre subjectes de dades o individus i usuaris de dades o cooperatives de dades.
A més, en el seu article 12, l'estable
DGA
una sèrie de condicions per a la prestació de serveis d'intermediació de dades. Per exemple, els proveïdors no podran utilitzar les dades en relació amb els quals prestin els seus serveis, sinó que es limitaran a la seva posada a disposició. Així mateix, hauran de respectar els formats originals i solament podran fer transformacions per millorar la seva interoperabilitat. També hauran de disposar procediments per impedir pràctiques fraudulentes o abusives dels usuaris. Amb tot això se cerca garantir que els serveis siguin neutrals, transparents i no discriminatoris.
Escenaris futurs per als intermediaris de dades
D'acord amb l'informe “Mapping the landscape of data intermediaries”, en l'horitzó, l'escenari previst per als intermediaris de dades comporta superar diversos desafiaments:
- Identificar models de negoci adequats que garanteixin la sostenibilitat econòmica.
- Ampliar la demanda dels serveis d'intermediació de dades.
- Comprendre el requisit de neutralitat establert per la DGA i com podria implementar-se.
- Alinear els intermediaris de dades amb altres instruments de la política de dades de la UE.
- Considerar les necessitats dels desenvolupadors i emprenedors.
- Suplir la demanda dels intermediaris de dades.
Per consolidar els intermediaris de dades caldrà seguir realitzant més recerques que ajudin a definir més profundament el concepte d'intermediaris de dades. Aquest procés comportarà avaluar les necessitatsde desenvolupadors i empresaris sobre assumptes econòmics, legals i tècnics que exerceixen un paper en l'establiment d'intermediaris de dades, els incentius tant per al costat de l'oferta com de la demanda d'intermediaris de dades, i les possibles connexions d'aquests amb altres instruments de polítiques de dades de la UE.
Font original de la notícia
- Informació i dades del sector públic
