El novembre passat de 2023, CRUE Universitats Espanyoles
va publicar l'informe TIC360 “Analítica de dades en la Universitat” . L'informe és una iniciativa del grup de treball de Direcció de TU Crue-Digitalització i té com a objectiu exposar com l'optimització en els processos d'extracció i tractament de les dades és clau per a la generació del coneixement en entorns de la universitat pública espanyola. Per a açò s'inclouen cinc capítols en els quals s'aborden determinats aspectes relacionats amb la tinença de dades i les capacitats analítiques de les universitats per a generar coneixement sobre el seu funcionament.
Per què és important l'analítica de dades i quins són els seus reptes?
En la introducció, es recorda el concepte d'analítica de dades com la extracció de coneixement a partir de dades disponible, ressaltant la seua importància creixent en l'era actual. L'analítica de dades és l'instrument adequat per a obtindre la informació necessària que servisca de base per a prendre decisions en diferents camps. Entre altres qüestions, ajuda a optimitzar els processos de gestió o millorar l'eficiència energètica de l'organització, per posar alguns exemples. Encara que és fonamental per a tots els sectors, el document se centra en el potencial impacte de les dades en l'economia i l'educació, emfatitzant la necessitat d'un enfocament ètic i responsable.
L'informe explora el desenvolupament accelerat d'esta disciplina, impulsat per l'abundància de dades i l'avançada capacitat de còmput; no obstant açò, també s'alerta sobre els riscos inherents d'unes ferramentes basades en tècniques i algoritmes que estan en fase de desenvolupament, i que a més poden introduir biaixos basats en edat, procedència, sexe, estatus socioeconòmic, etc. En este sentit, és important tindre en compte la importància de la privacitat, la protecció de dades personals, la transparència i l'explicabilidad, és a dir, que quan un algoritme genera un resultat, ha de ser possible explicar com s'ha arribat a eixe resultat.
Un bon resum d'este capítol és la següent frase de l'autor: “El bon ús de les dades no ens portarà al paradís, però sí pot construir una societat més sostenible, justa i inclusiva. Per contra, el seu mal ús sí podria acostar-nos a un infern digital”.
Quin benefici aportaria a les universitats participar en els Espais de Dades?
El primer capítol, partint de la base que la dada és el gran protagonista i l'actiu vertebrador de la transformació digital, aborda el concepte de Espai de Dades , destacant la seua rellevància en l'estratègia de la Comissió Europea com l'actiu més important de l'economia de la dada.
Després de ressaltar els potencials beneficis de compartir dades, el capítol destaca com l'economia de la dada, impulsada per un mercat únic de dades compartides, pot ajustar-se als valors europeus i contribuir a una economia digital més justa i inclusiva. A açò poden contribuir iniciatives com la Estratègia Espanya Digital 2026 , on es destaca el paper de la dada com un actiu clau en la transformació digital.
La participació del món universitari en els espais de dades presenta múltiples avantatges, com la compartició, l'accés i la reutilització de recursos de dades generades per altres comunitats universitàries. Açò permet avançar més ràpidament en les investigacions, optimitzant els recursos públics dedicats anteriorment la investigació. Una iniciativa que posa de manifest aquests beneficis és el Espai Europeu de Ciència Oberta (EOSC) , que perseguix establir vincles entre investigadors i professionals en ciència i tecnologia en un entorn virtual amb servicis oberts i sense fissures per a l'emmagatzematge, gestió, anàlisi i reutilització de dades científiques, més enllà de fronteres físiques i de disciplines científiques. El capítol també introduïx diferents aspectes relacionats amb els espais de dades com els seus principis rectors, la legislació, els participants i els rols a considerar. També ressalta alguns aspectes relacionats amb el govern dels espais de dades i amb les tecnologies necessàries per al seu desplegament.
En què consistix l'Espai Europeu de Dades d'Habilitats/Habilitats (European Skill Data Space)?
Este segon capítol explora la creació d'un espai comú europeu de dades, enfocat en les habilitats/habilitats. Este espai busca reduir la bretxa entre habilitats/habilitats educatives i necessitats del mercat laboral, augmentant la productivitat i competitivitat gràcies a un accés transfronterer a dades clau per a la creació d'aplicacions i altres usos innovadors. En este sentit, és fonamental tindre en compte l'alliberament de la versió 3.1 de l'European Learning Model (ELM) , que passa a consolidar-se com el model europeu únic de dades per a qualsevol tipus d'aprenentatge (formal, no formal, informal) base per a l'Espai Europeu de Dades d'Habilitats/Habilitats.
L'informe definix les fases i els elements clau per a la creació i integració en l'Espai Europeu de Dades d'Habilitat/Habilitat, destacant què contribucions podrien aportar i què podrien esperar els diferents rols (proveïdor d'educació i capacitació, demandant d'ocupació, ciutadà, estudiant i ocupador).
Quin és el rol de la universitat espanyola en el context dels Espais Europeus de Dades?
Este capítol se centra en el rol de les universitats espanyoles dins dels espais de dades europees com un agent fonamental per a la transformació digital del país. Per a aconseguir eixos resultats i obtindre els beneficis que aporta l'analítica de dades i la interacció amb espais europeus de dades, les institucions han de passar d'un model estàtic, basat en criteris de planificació a mitjà i llarg termini, a models flexibles més adequats a la realitat líquida en la qual vivim, de tal forma que es puguen aprofitar les dades per a millorar l'educació i la investigació.
En este context, és fonamental la importància de la col·laboració i l'intercanvi de dades a nivell europeu, però tenint en compte la legislació vigent, tant la genèrica com l'específica d'un domini particular. En este sentit, estem assistint a una revolució per a la qual el compliment normatiu i el compromís per part de l'organització universitària és crucial. Es corre el risc que organitzacions que no siguen capaces de complir amb el bloc normatiu, no podran generar conjunts de dades d'alta qualitat.
Finalment, el capítol oferix una sèrie d'indicacions sobre el tipus de plantilla que haurien de tindre les universitats per a no veure's privades de la creació d'un cos d'analistes i experts en computació, vitals per al futur.
Quin tipus de certificacions existixen en l'àmbit de les dades?
Per a poder abordar els reptes introduïts en els capítols de l'informe, es necessita que les universitats compten amb: (1) dades amb nivells adequats; (2) bones pràctiques respecte del seu govern, gestió i qualitat; i (3) professionals suficientment qualificats i capacitats per a exercir les diferents tasques. Per a transmetre confiança en estos elements este capítol justifica la importància de tindre certificacions per als tres elements presentats:
- Certificacions del nivell de qualitat de productes de dades com a ISO/IEC 25012, ISO/IEC 25024 i ISO/IEC 25040.
- Certificacions del nivell de maduresa organisacional respecte del govern de la dada, gestió de la dada i gestió de la qualitat de la dada, basades en el model MAMD.
- Certificacions de competències personals de dades, com les referides a coneixements tecnològics o les certificacions de competència professionals, entre les quals s'inclouen les expedides per CDMP o la Certificació CertGed.
En quin estat està la Universitat en l'era de la dada?
Encara que s'ha avançat en la matèria, les universitats espanyoles encara tenen un camí per davant per a adaptar-se i transformar-se en organitzacions dirigides per dades, i així poder obtindre el màxim benefici de les analítiques de dades. En este sentit, és necessari una actualització de la forma d'operar en totes les àrees que abasta la universitat, la qual cosa requerix actuar i liderar els canvis necessaris per a poder ser competitius en la nova realitat en la qual estem ja vivint.
L'objectiu és que l'analítica genere impacte en la millora de la docència universitària per al que és fonamental la digitalització dels processos de docència i aprenentatge. Amb açò es generaran beneficis també en la personalització de l'aprenentatge i l'optimització dels processos administratius i de gestió.
En resum, l'anàlisi de dades és àrea de gran importància per a millorar l'eficiència del sector universitari, però per a aconseguir tots els seus beneficis és necessari continuar treballant tant en el desenvolupament d'espais de dades, com en la capacitació del personal. Este informe busca proporcionar informació per a avançar en la matèria en tots dos sentits.
