El marc legal de les infraestructures i els servicis d'informació geogràfica: un model per a incentivar la reutilització

Resulta inqüestionable que el desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació ha permès la integració de dades obtingudes de diferents procedències, a partir dels quals es poden articular servicis de valor afegit basats en la interoperabilitat. No obstant açò, més enllà d'estes premisses tecnològiques i, sens dubte, de l'evident interés econòmic vinculat a tals servicis, la veritat és que  la popularització dels servicis d'informació geogràfica amb un indiscutible valor afegit  només pot explicar-se en última instància, almenys des del punt de vista jurídic, en la adequada configuració del marc normatiu en què se sustenten. Per tant, resulta d'especial interés identificar les claus del model regulatori que, en definitiva, pogueren servir d'ensenyament per a altres sectors de l'activitat pública en els quals es pretenguera impulsar una efectiva política de dades obertes que incentive la seua reutilització.

Les notes característiques de la regulació de l'accés a les infraestructures i servicis d'informació geogràfica

• En primer lloc, pareix inqüestionable l'avantatge que suposa l'existència d'una normativa específica d'àmbit europeu com la Directiva INSPIRE aprovada en 2007, mitjançant la qual es pretén assegurar que les infraestructures de dades espacials dels Estats membres siguen compatibles i interoperables en un context comunitari i transfronterer. Al marge de les previsions generals sobre accés i reutilització, té per objecte facilitar l'aplicació de polítiques públiques basades en la informació geogràfica; sense que, a més, resulte casual que aquesta informació es trobe íntimament vinculada a un àmbit com el medi ambient, on existix un  règim jurídic especialment garantista a l'hora de facilitar l'accés a la informació.

• D'altra banda, ha d'emfatitzar-se l'exigència que les dades es troben en suport electrònic i, addicionalment, que siga inexcusable la utilització de metadades, l'abast de les quals i contingut s'arriben fins i tot a establir legalment pel que fa a les seues exigències principals.

• L'establiment de una clara i inequívoca obligació legal de respectar les exigències de normalització i interoperabilitat. És important tindre en compte que, d'una part, s'han de respectar les regles generals de el  Esquema Nacional d'Interoperabilitat , exigibles per a tota activitat pública que utilitze mitjans electrònics; i, d'una altra, que  la pròpia singularitat dels sistemes d'informació geogràfica exigix que es completen amb regles específiques  que són establides per un sol òrgan - el Consell Superior Geogràfic - tenint en compte els estàndards internacionals.

• L'articulació del sistema a partir no solament de el principi de coordinació sinó, a més i sobretot, de la cooperació de les diverses entitats públiques; premissa de singular rellevància en un context organitzatiu descentralitzat com l'espanyol, on les diversos nivells administratius tenen reconeguda la seua pròpia autonomia. Referent a açò, més enllà de genèriques i imprecises declaracions legals, s'establix legalment el accés mutu a les dades i als servicis excepte decisió judicial o, si escau, la concurrència d'alguna de les causes justificades previstes legalment, açò és, la seguretat pública, la defensa nacional, l'existència d'emergències o les relacions internacionals. Més encara, l'aposta del legislador és inequívoca en establir una prohibició expressa de restriccions que impedisquen la posada en comú de les dades, llevat que existisca una previsió legal específica en sentit contrari.

• Pel que es referix a les restriccions en l'accés a les dades, la regulació partix de l'establiment de supòsits taxats que, així mateix, són objecte d'una redacció precisa que deixa un escàs marge a la interpretació.

• Tot i que es contempla la possibilitat d'exigir el cobrament de taxes o preus públics, no obstant açò la seua quantia es limita a el mínim requerit per a garantir la qualitat de les dades i els servicis. Així mateix, es contemplen certs casos de gratuïtat, tal com succeeix amb la informació que es trobe vinculada al compliment d'obligacions normatives europees relacionades la protecció de medi ambient. De la mateixa manera, també es declara la gratuïtat amb caràcter general de certs servicis de localització i de visualització, llevat que concórreguen circumstàncies objectives que justifiquen el cobrament de la taxa o preu públic, com succeeix singularment amb les quantitats grans de dades que precisen d'actualització contínua. Des d'estes claus,  les condicions d'ús del Centre de Descàrregues del Centre Nacional d'Informació Geogràfica s'establixen sobre la base d'una llicència d'ús compatible amb CC-BY 4.0, que empara l'ús lliure i gratuït per a qualsevol propòsit legítim.

• Finalment, sense ànim exhaustiu, pareix rellevant el recolze en un instrument administratiu de referència com el cadastre, on han de constar necessàriament els béns immobles i que, per tant, es convertix en un dels eixos de la informació geogràfica amb unes mínimes garanties de precisió i exactitud.

En definitiva, el fet que el règim jurídic aplicable facilite la integració de qualssevol fonts en tota Espanya i en la Unió Europea, i puguen ser compartits entre diferents usuaris i aplicacions; que siga possible que les dades geogràfiques recollits a un determinat nivell de les Administracions i organismes del sector públic siguen compartits amb altres Administracions i organismes del sector públic; que puga donar-se difusió a les dades geogràfiques en condicions que no restringisquen indegudament la seua utilització generalitzada; i que, en definitiva, siga possible localitzar les dades geogràfiques disponibles, avaluar la seua adequació per a un determinat propòsit i conéixer les seues condicions d'ús, així com els seus efectes jurídics i tècnics, són premisses inexcusables per a comprendre el impuls dels servicis en este sector.

De nou, són les pròpies paraules del legislador en explicar l'abast de les mesures que establix, les que, en definitiva, enumeren unes innegables condicions que han contribuït a facilitar la reutilització de la informació geogràfica. Tindria sentit replicar este model regulatori en altres àmbits?

Font original de la notícia