accesskey_mod_content

L'informe “El valor de les dades obertes per a l'Administració”

"Notícia disponible únicament amb finalitats històriques i d'hemeroteca. La informació i enllaços mostrats es corresponen amb els quals estaven operatius a la data de la seua publicació. No es garantix que continuen actius actualment".

19 setembre 2017

Logo de Dades.gob

Dades.gob i Aporta, la iniciativa promoguda per el MINETAD a través de Red.es i en col·laboració amb el MINHAP, han publicat l'informe “El valor de les dades obertes per a l'Administració”, que posa en relleu l'enorme valor de les dades que genera l'Administració per a ella mateixa, en un exercici molt profitós de retroalimentació.

L'informe informe “El valor de les dades obertes per a l'Administració(Obri en nova finestra) ” destaca com l'ús de dades obertes millora l'eficiència i l'eficàcia de la pròpia administració mitjançant una millor planificació dels recursos disponibles, la col·laboració entre les diferents àrees departamentals, la millora de la interoperabilitat de dades i processos, així com l'adopció d'estàndards que faciliten l'intercanvi i emmagatzematge de dades.

I és que el sector públic no és únicament un gran proveïdor de dades obertes, sinó que és també un dels majors usuaris i beneficiaris de l'obertura de les dades governamentals. L'informe, que va publicar  Datos.gob.es(Obri en nova finestra) , fa un recorregut per un bon nombre d'exemples de com l'administració pot beneficiar-se en diferents àrees i recolzar-se en les dades per a retroalimentar-se, reflexionar, col·laborar, comprendre, optimitzar i aprendre.

La creació d'una base de dades oberts a Japó per a  millorar l'assistència a les víctimes del gran terratrémol de 2011(Obri en nova finestra) ; el  servici d'alarma primerenca per a detectar tendències sobre malalties o epidèmies(Obri en nova finestra)  posat en marxa pel govern de Corea; el  portal sobre la qualitat de l'ensenyament(Obri en nova finestra)  en les escoles públiques de Brasil amb dades procedents del ministeri d'educació; el  estudi sobre les dades de consum elèctric en els edificis públics(Obri en nova finestra)  de França per a optimitzar el subministrament o la gran base de dades global d'empreses que ens oferix  OpenCorporates (Obri en nova finestra)  són grans exemples de com aconseguir una administració pública més àgil i eficient a través d'un bon ús de les dades.

L'informe remarca com l'ús de dades obertes millora l'eficiència i l'efectivitat de la pròpia administració, a través d'una millor planificació dels recursos disponibles, la col·laboració entre diferents àrees departamentals, l'auditoria del correcte ús dels recursos, la millora en la interoperabilitat de les dades i els processos, així com l'adopció d'estàndards que faciliten compartir i emmagatzemar les dades.

Així mateix, destaca que l'ús d'aquestes dades obertes suposa l'impuls a la innovació pública en contribuir a la identificació de patrons que ajuden a la presa de decisions, a un desenvolupament i implementació més actiu de les polítiques públiques o a la millora de la qualitat de les dades gràcies al feedback públic.

El document arreplega exemples concrets com la millora en la gestió dels servicis de la sanitat pública a Malawi gràcies a l'estudi de les dades de  rendiment dels centres sanitaris  en els diferents districtes, la  reducció dels nivells de mortalitat infantil  a Mèxic gràcies a la major disponibilitat d'informació o la gran  millora de qualitat aconseguida en la base de dades de direccions  a Dinamarca gràcies a l'obertura de la informació.

Una altra dels avantatges i beneficis de les dades obertes per a la pròpia administració, tal com detalla este informe, és el foment de la transparència i la innovació.  “Es pot dur a terme un millor seguiment de les decisions i accions de govern, facilitar la comprensió de les polítiques públiques o contribuir a recuperar la confiança dels ciutadans en els seus governs”, apunta l'informe.

Com a exemples del potencial de les dades obertes en l'administració destaca els  pressupostos oberts i participatius  de Filipines, el  monitoratge dels contractes  a Eslovàquia gràcies a la seua publicació online, el projecte de publicació de tota la  informació sobre el gasto públic de les administracions locals  a Àustria o el  portal de transparència  de Brasil.

Font original de la notícia(Obri en nova finestra) .
 

  • Cooperació interadministrativa