L'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) i el Supervisor Europeu de Protecció de Dades (EDPS) han publicat un informe conjunt en el qual analitzen els reptes que suposa el tractament de neurodatos per als drets i llibertats de les persones
. El document, que examina este fenomen emergent, proporciona una descripció dels neurodatos i avalua el seu impacte en la privacitat i la protecció de dades personals, incloent casos pràctics.
Els recents avanços en neurotecnología estan permetent l'aparició d'un nombre creixent de dispositius connectats que monitoren l'activitat cerebral per a diferents propòsits. El cervell exercix un paper crucial en les capacitats cognitives humanes, decisions, emocions i comportaments, entre altres funcions. L'informe explica que les tècniques d'imatge cerebral es van desenvolupar originalment en el context de la medicina clínica i la investigació neurocientífica, demostrant ser eficaces per a diversos tractaments.
No obstant açò, en els últims anys, existix una tendència cap a un ús relacionat amb el màrqueting. Per exemple, per a mesurar la reacció del cervell humà davant anuncis o productes per a estudiar, analitzar i predir el comportament dels consumidors. Les neurotecnologías també s'han utilitzat en dispositius portàtils per a una sèrie d'activitats quotidianes, com l'educació i l'entreteniment. A més, els implants cerebrals oferixen la possibilitat d'influir i reescriure l'activitat cerebral de les persones. Esta accessibilitat, juntament amb les capacitats de la Intel·ligència Artificial per a combinar dades de diverses fonts, poden interferir substancialment amb els drets i llibertats fonamentals.
L'informe analitza què suposa el tractament de neurodatos en diferents contextos i amb exemples de casos d'ús, com l'entorn educatiu o els videojocs, així com les amenaces que suposen alguns d'ells. A continuació, especifica els requisits i els principis de protecció de dades que han de complir-se per al tractament d'esta tipologia de dades personals que, amb freqüència, constituïxen categories especials de dades (per exemple, dades biomètriques o dades relatives a la salut). En principi, el tractament de categories especials de dades està prohibit, excepte excepcions en les quals concorren unes circumstàncies determinades. Quan estiga permès, el tractament de neurodatos ha de seguir complint tots els altres requisits i principis de protecció de dades, com els de proporcionalitat, exactitud, transparència i lleialtat.
L'informe arreplega que els qui es plantegen tractar neurodatos han de tindre sempre en compte el caràcter intrusiu del tractament d'aquestes dades i valorar acuradament si la finalitat que es perseguix justifica plenament este tractament de dades “extremadament invasiu i sensible, que afecta a l'aspecte més íntim de la vida” de les persones. A més, destaca com a crucial dur a terme una anàlisi en profunditat dels neurodatos i avaluar l'impacte del seu tractament en els drets fonamentals, inclosa la necessitat de crear neuroderechos.
La Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea reconeix expressament el dret fonamental a la integritat mental (article 3), com una de les expressions del dret fonamental a la dignitat humana (article 1), que és també el fonament del dret a la intimitat i a la protecció de les dades personals (articles 7 i 8 de la Carta).
L'Agència ha establit entre les seues línies estratègiques promoure la regulació del tractament dels neurodatos i els correlatius neuroderechos, especialment en l'àmbit dels servicis dirigits a menors.
