accesskey_mod_content

L'obertura i compartició de dades, entre les prioritats del Parlament Europeu

  • Escoltar
  • Copiar
  • Imprimir PDF
  • Compartir

06 agost 2024

El passat mes de juliol va començar la desena legislatura del Parlament Europeu, un nou cicle institucional que abastarà el període 2024-2029.

La Presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va ser triada per a un segon mandat, després de presentar al Parlament Europeu les seues Orientacions Polítiques per a la pròxima Comissió Europea 2024-2029 .

Estes orientacions establixen les prioritats que guiaran les polítiques europees en els pròxims anys. Entre els objectius generals, trobem que s'invertiran esforços en:

  1. Facilitar els negocis i enfortir el mercat únic.
  2. Descarbonizar i reduir els preus de l'energia.
  3. Fer que la investigació i la innovació siguen els motors de l'economia.
  4. Impulsar la productivitat mitjançant la difusió de la tecnologia digital.
  5. Invertir massivament en competitivitat sostenible.
  6. Esmenar la bretxa en matèria de capacitats i mà d'obra.

En este article, ens anem a centrar a desgranar el punt 4, centrat a combatre la insuficient difusió de les tecnologies digitals. El desconeixement de les possibilitats tecnològiques a l'abast de la ciutadania limita la capacitat de desenvolupar nous servicis i models de negoci competitius a nivell mundial.

Impulsar la productivitat amb la difusió de la tecnologia digital

El mandat anterior va estar marcat per l'aprovació de noves regulacions encaminades a impulsar una economia digital justa i competitiva a través d'un mercat únic digital , on la tecnologia se situara al servici de les persones. Ara, és el moment de posar el focus en l'aplicació i el compliment de les lleis digitals adoptades.

Una de les normatives de més recent aprovació ha sigut el Reglament d'Intel·ligència Artificial (IA) , un marc de referència per al desenvolupament de qualsevol sistema IA. En esta norma, el focus estava posat a garantir la seguretat i fiabilitat de la intel·ligència artificial, evitant biaixos a través de diverses mesures entre les quals es trobava una governança sòlida de dades.

Una vegada que ja comptem amb este marc, ha arribat el moment d'impulsar l'ús d'esta tecnologia en pro de la innovació. Per a açò, en este nou cicle, es fomentaran els següents aspectes:

  • Factories d'intel·ligència artificial. Es tracta d'ecosistemes oberts que oferixen una infraestructura de servicis de supercomputación d'intel·ligència artificial. D'esta forma es posen grans capacitats tecnològiques a la disposició d'empreses emergents i comunitats d'investigació.
  • Estratègia d'ús de la intel·ligència artificial. Es busca impulsar usos industrials en diversos sectors, incloent la prestació de servicis públics en àrees com l'atenció sanitària. Per a elaborar esta estratègia es comptarà amb la visió de la indústria i la societat civil.
  • Consell europeu d'investigació sobre intel·ligència artificial. Este organisme ajudarà a posar en comú els recursos de la Unió Europea (UE), facilitant l'accés als mateixos.

Però perquè siga possible desenvolupar estes mesures, primer és necessari garantir l'accés a dades de qualitat. Estes dades no solament afavorixen l'entrenament dels sistemes IA i el desenvolupament de productes i servicis tecnològics d'avantguarda, sinó que també ajuden a la presa de decisions informada i a l'elaboració d'estratègies polítiques i econòmiques més precises. Com diu el propi document “l'accés a les dades no solament és un motor important de la competitivitat que representa quasi el 4 % del PIB de la UE, sinó que també és essencial per a la productivitat i les innovacions socials, des de la medicina personalitzada fins a l'estalvi d'energia”.

Per a millorar l'accés a les dades de les empreses europees i millorar la seua capacitat competitiva respecte dels grans actors tecnològics mundials, la Unió Europea aposta per la “millora de l'accés a les dades obertes”, garantint, al mateix temps, la més estricta protecció de dades.

La revolució de les dades europea

“Europa necessita una revolució de les dades”. Així de taxatiu es mostra la Presidenta davant la situació actual. Per açò, una de les mesures en les quals es treballarà és en una nova Estratègia de dades de la Unió Europea. Esta estratègia es basarà en les normes existents actualment. És previsible que es prenga com a referència l'actual actual estratègia , entre les línies de la qual d'acció es troba el foment de l'intercanvi d'informació a través de la creació d'un mercat únic de dades on les dades puguen fluir entre països i sectors econòmics de la UE.

En este marc seguiran molt presents els avanços legislatius que vam veure en l'última legislatura:

Amb tot açò, es busca garantir un “marc simplificat, clar i coherent perquè les empreses i les administracions compartisquen dades sense fissures i a gran escala, respectant al mateix temps normes estrictes de privacitat i seguretat”.

A més d'intensificar la inversió en tecnologies capdavanteres, com la supercomputación, l'internet de les coses o la computació quàntica, la Unió Europea té entre els seus plans continuar impulsant l'accés a dades de qualitat que ajuden a generar un ecosistema tecnològic sostenible i solvent, capaç de competir amb les grans empreses mundials. En este espai anirem informant de les mesures preses a este efecte.

Font original de la notícia(Obri en nova finestra)

  • Interoperabilitat i Normalització
  • Informació i dades del sector públic