Aquest any, per primera vegada, l'informe va acompanyat d'una anàlisi dels fulls de ruta estratègics 
nacionals de la Dècada Digital presentades pels Estats membres, en les quals es detallen les mesures, accions i finançament nacionals previstes per contribuir a la transformació digital de la UE.
L'anàlisi de la Comissió mostra que, en l'escenari actual, els esforços col·lectius dels Estats membres no aconseguiran el nivell d'ambició de la UE. Entre les manques detectades figuren la necessitat d'inversions addicionals, tant a nivell de la UE com a nivell nacional, en particular en els àmbits de les competències digitals, la connectivitat d'alta qualitat, l'adopció de la intel·ligència artificial (IA) i l'anàlisi de dades per part de les empreses, la producció de semiconductors i els ecosistemes d'empreses emergents.
Tant la UE com els Estats membres tenen un paper important que exercir a l'hora d'aplicar el nou marc jurídic, adoptar mesures per fomentar la difusió de les tecnologies digitals i garantir que els seus ciutadans estiguin equipats amb les competències digitals adequades per beneficiar-se plenament de la transformació digital. Per això, l'informe d'aquest any és una crida als Estats membres perquè redoblin les seves mesures i siguin més ambiciosos, ja que aconseguir els objectius de la Dècada Digital en matèria de infraestructures digitals, empreses, competències i serveis públics és fonamental per a la futura prosperitat econòmica i la cohesió social de la UE .
En aquest context, la Comissió també va actualitzar les recomanacions transversals i específiques per país per a cada Estat membre de la UE amb la finalitat d'abordar les deficiències identificades.
La situació d'España en l'informe
En aquest context, els resultats d'España en l'informe sobresurten en connectivitat amb una cobertura molt superior a la mitjana europea ende xarxes fixes d'alta capacitat i de 5G. Concretament, la cobertura de fibra ja arriba al 95,2% de la població enfront de 64% de la mitjana europea, una diferència que demostra la decidida inversió del Govern d'España de més d'1.000 milions d'euros des de 2018 per a aquest objectiu.
Respecte a la cobertura mòbil 5G, ja aconseguia al 92% de la població espanyola enfront de 89% de la mitjana europea, en un any en el qual el Govern d'España acaba de llançar una inversió d'altres 1.000 milions d'euros per donar cobertura 5G a dos milions de residents de municipis de menys de 10.000 habitants.
L'informe destaca la inversió en semiconductors, en el desplegament de nodes de proximitat i en tecnologies quàntiques (entre uns altres, posa com a exemple l'impuls al superordenador Marenostrum5, recentment revalidat amb la publicació de l'Estratègia d'Intel·ligència Artificial 2024).
La mirada empresarial també deixa al país en un lloc molt destacat, doncs el nivell de digitalització de les pimes està per sobre de la mitjana de la UE, amb un 61% de pimes que aconsegueix un nivell d'intensitat almenys bàsic en 2023, enfront del 58% europeu. Mención especial ha merescut el programa Kit Digital i, en el mateix àmbit, Kit Consulting, orientades a impulsar la digitalització de les pimes. Es destaca també el dinamisme amb el qual les empreses han integrat la intel·ligència artificial (IA) en els seus processos; la seva adopció va ser del 9,3% en 2023, sent del 8% a Europa, encara que és un aspecte en què España continua treballant amb diferents iniciatives, així com en la integració d'altres tecnologies digitals avançades com big data i cloud.
Amb tot; el suport a les empreses emergents i a l'ecosistema innovador de scale-ups ha resultat evident amb el Fons Next-Tech, alguna cosa que s'ha valorat de forma molt notòria en l'Informe. Un aspecte estratègic per construir una societat digital més saludable i competitiva, i un indicador mirat amb atenció en la UE any rere any, són les Competències Digitals. Un àrea en la qual España aprova amb “excel·lent”, doncs ve focalitzant grans esforços per a això.
El país s'ha fixat com a meta per 2030 comptar amb el 85% de la població amb competències digitals –la UE marca el 80%– almenys bàsiques, ja està en el 66%, enfront del 56% de la mitjana europea. Aquesta mateixa ambició pot veure's en els indicadors relatius a la digitalització de l'administració, amb resultats superiors a la mitjana de la UE: la puntuació rebuda en serveis públics per a la ciutadania va ser de 84 enfront de 79, i el de serveis públics per a les empreses 91 enfront de 85.
Aquesta sendera està en la línia dels suggeriments de millora de la Comissió Europea en el seu Informe, incidint en la necessitat de seguir impulsant les eines necessàries per a la digitalització i per a la capacitació i apoderament de la societat als països membres, tant en treballs i tasques vinculats a l'economia digital com en el seu moment a dia i la seva relació amb l'administració.
En el cas d'España, destaquen les recomanacions entorn de/entorn del percentatge d'especialistes digitals sobre el total de l'ocupació, que està lleugerament per sota de la mitjana europea, 4,4% i 4,8% respectivament. Un aspecte en el qual Espanya està treballant des de fa alguns anys, amb iniciatives com a Acadèmia Hacker, Generació D Pimes o les Càtedres Xip i Càtedres ENIA recentment impulsades per formar a professionals especialitzats en microelectrònica Un altre dels exemples de bones pràctiques que recull l'Informe ha estat l'engegada de l'Observatori de Drets Digitals i la promoció de la Carta de Drets Digitals.
L'informe en línies generals: Europa sobirana i resiliente
L'adopció i el desenvolupament de tecnologies innovadores és crucial per a la competitivitat d'Europa, en particular en el panorama geopolític actual i a causa de l'augment de les amenaces a la ciberseguretat, la qual cosa exigeix una major resiliència i unes mesures de seguretat sòlides.
L'informe destaca que la UE dista molt d'aconseguir els objectius de connectivitat establerts pel DPP: Les xarxes de fibra, fonamentals per oferir connectivitat de gigabit i permetre l'adopció de tecnologies d'avantguarda com la IA, el núvol i la internet de les coses, solament arriben al 64 % de les llars. En l'actualitat, les xarxes 5G d'alta qualitat solament aconsegueixen el 50 % del territori de la UE i el seu rendiment segueix sent insuficient per prestar serveis avançats de 5G. Per fer front a aquests reptes, els Estats membres i la Comissió han de col·laborar per fomentar un mercat únic digital veritablement funcional.
En 2023, l'adopció de la IA, el núvol o els macrodatos per part de les empreses europees també es va situar molt per sota de l'objectiu del 75 % de la Dècada Digital. Segons les tendències actuals, solament el 64 % de les empreses utilitzaran el núvol, el 50 % els macrodatos i solament el 17 % la IA d'aquí a 2030. Per aconseguir la digitalització del sector empresarial, és fonamental incentivar l'adopció d'eines digitals innovadores per part de les pimes, en particular el núvol i la IA, així com mobilitzar més inversions privades en empreses emergents d'alt creixement. Això és crucial per mantenir la competitivitat d'Europa pel que fa a la innovació, l'eficiència i el creixement basats en les dades.
Un altre repte important al que s'enfronta la transformació digital de la UE segueix sent la limitada difusió de les tecnologies digitals més enllà de les grans ciutats. Per fer front a aquesta bretxa digital, és fonamental fomentar la cooperació entre els agents europeus a escala transfronterera i local, per exemple a través de projectes plurinacionals, centres europeus d'innovació digital (EDIHs) i Consorcis d'Infraestructures Digitals Europees (EDIC). Des de l'any passat s'han aconseguit una sèrie d'èxits en aquest sentit, amb tres EDIC creats a la fi de maig de 2024.
Una política digital per a les persones i la societat: competències digitals i serveis públics
Situar a les persones al centre de la transformació digital de les nostres societats i economies és el nucli de la Dècada Digital i del primer principi de la Declaració sobre els Drets i Principios Digitales .
En l'actualitat, els objectius en matèria de capacitats digitals establerts per la Dècada Digital encara estan lluny d'aconseguir-se, ja que solament el 55,6 % de la població de la UE té almenys capacitats digitals bàsiques. Segons la tendència actual, el nombre d'especialistes en TIC en la UE se situarà entorn de/entorn dels 12 milions en 2030, amb un desequilibri de gènere persistent. Per aconseguir els objectius, els Estats membres han de seguir un enfocament polifacètic per fomentar les capacitats digitals en tots els nivells educatius i incentivar als joves, en particular a les nenes, al fet que s'interessin per les disciplines de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques (CTIM).
Els Estats membres estan avançant cap a l'objectiu de fer accessibles en línia tots els serveis públics clau i els historials mèdics electrònics als ciutadans i les empreses, així com proporcionar-los una identificació electrònica segura/segura. Malgrat la desigual utilització entre els Estats membres, la identificació electrònica està disponible actualment pel 93 % de la població de la UE i s'espera que la cartera d'identitat digital de la UE incentivi el seu ús. No obstant això, en un escenari sense canvis, la consecució del 100 % dels serveis públics digitals per als ciutadans i les empreses d'aquí a 2030 segueix sent difícil.
Font original de la notícia (Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública)
Font original de la notícia (Comissió Europea)
- Govern obert, Informes i Estudis
