​El Govern impulsa l'elaboració de la Carta de Drets Digitals

El Gobierno ha impulsado la elaboración de una Carta de Derechos Digitales de España, uno de los compromisos fundamentales del plan España Digital 2025. En el proceso se ha contado con numerosas contribuciones de la sociedad civil, así como el trabajo de un grupo de expertos de primer nivel. El borrador de la Carta se somete ahora a consulta pública , oberta fins al proper 4 de desembre.

 

El procés d'elaboració una Carta de Drets Digitals té com a objectiu reconèixer els reptes que planteja l'adaptació dels drets actuals a l'entorn virtual, i proposar un marc de referència per contribuir a la seva protecció en aquest context. Per a tal fi, la Secretaria d'Estat de Digitalització i IA, pertanyent al Ministeri d'Assumptes Econòmics i Transformació Digital, va engegar un procés ampli de consulta pública i ha impulsat els treballs d'un grup d'experts en la matèria format per destacats juristes, representants d'usuaris i internautes o consultors de ciberseguretat, entre altres perfils, amb la participació dels ministeris de Justícia i Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, i l'Agència Espanyola de Protecció de Dades.

 

Fruto de este trabajo, el texto elevado hoy a consulta pública recoge un conjunto de principios y derechos para guiar futuros proyectos normativos y el desarrollo de las políticas públicas de forma que se garantice la protección de los derechos individuales y colectivos en los nuevos escenarios digitales. El borrador se somete a consulta pública coincidiendo con la celebración de un evento en el que han participado algunos de los miembros del grupo de expertos y otras personas activas en el debate público sobre los derechos digitales.

 

Una vegada recollides les observacions i aportacions que es facin en aquesta fase de consulta pública, s'elaborarà el text final de la Carta de Drets Digitals, que inspirarà els futurs passos a seguir en la protecció de la societat amb vista als nous reptes digitals, fixant els principis sobre els quals assentar la salvaguarda dels drets fonamentals en l'escenari digital. 

 

Espanya cerca així col·locar-se a l'avantguarda de la protecció dels drets digitals, tant pel contingut de la Carta com per la seva elaboració participativa.

El desenvolupament del món digital ha impactat de manera decisiva en la forma en la qual es despleguen activitats socials, econòmiques i culturals. L'emergència sanitària ha fet més evident aquest profund canvi, fins al punt que gran part d'aquestes activitats van passar a realitzar-se prioritàriament de manera digital en un breu espai de temps.

 

Els objectius principals d'aquesta Carta passen precisament per proposar vies per garantir el respecte als valors compartits també en aquest entorn digital. En aquest sentit, és essencial aprofundir en les proteccions necessàries per afrontar amb garanties la transformació digital de tots els àmbits.

 

L'elaboració d'aquest document contribueix als objectius ja avançats en el Títol X de la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals, amb la qual Espanya va passar a ser el primer país europeu que va garantir una sèrie de drets digitals relacionats amb internet. Aquests documents ja proclamaven drets tan importants com el de la desconnexió laboral o els relacionats amb la protecció de dades, la protecció dels menors o amb els mitjans de comunicació i les xarxes socials.

 

Amb aquesta proposta de Carta, Espanya vol seguir en una posició d'avantguarda internacional en la protecció dels drets de la ciutadania i contribuir activament a les diferents iniciatives i debats que s'estan desenvolupant en l'àmbit europeu i global.  

El grup d'experts i expertes està integrat per:

 

• Borja Adsuara, professor, advocat i consultor
• Moisés Barri, lletrat del Consell d'Estat
• Manuela Battaglini, CEO de Transparent Internet
• Tomás de la Quadra-Salcedo, catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat Carlos III
• Susana de la Serra, professora titular de Dret Administratiu de la Universitat de Castella-la Manxa
• Celia Fernández Aller, profesora de Derecho Constitucional de la Universidad Politécnica de Madrid
• Enrique Goñi, de l'Institut Hermes
• Simona Levi, cofundadora de Xnet
• Paloma Senzillesa, CEO de Raona Legal Tech
• Ricard Martínez, director de la Càtedra de Privadesa i Transformació Digital de la Universitat de València
• Miguel Pérez Pujaves, president de l'Associació d'Usuaris d'Internet
• José Luis Piñar, catedràtic Dret Administratiu de la Universitat CEU-San Pablo
• Algèria Queralt, professora de Dret Constitucional, Universitat de Barcelona
• Javier Ruiz Díaz, policy director d'Open Rights Group
• Emilia Saiz, secretària general d'United Cities and Local Governments (UCLG) i participant en CC4DR (Cities Coalition for Digital Rights de Nacions Unides)
• Ofelia Tejerina, presidenta de l'Associació d'Internautes
• Rodolfo Tesone, diputat de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona i president d'ENATIC
• Carissa Véliz, investigadora d'Ètica i Humanitats a la Universitat d'Oxford. 

 

Font original de la notícia