Transcorreguts ja sis mesos de 2024, hem presenciat nombroses novetats al món, a Espanya i també en l'ecosistema de les dades obertes. Acompanya'ns en aquest repàs que recull alguns fets noticiables sobre open data que han ocorregut al nostre país en el que portem d'any.
Noves normatives per impulsar l'obertura de dades i el seu ús
Durant les primeres setmanes de 2024 es van aconseguir alguns avanços legislatius europeus i, com a tal, d'aplicació al nostre país. L'11 de gener va entrar en vigor la Llei de Datos (Data Act)
, que cerca democratitzar l'accés a les dades, estimular la innovació i garantir un ús just en tot el panorama digital d'Europa. Pots conèixer més sobre ella en aquesta infografia que repassa els aspectes més importants.
Per la seva banda, a nivell estatal, hem vist com les dades obertes van guanyant protagonisme i el seu impuls es té cada vegada més en compte en normatives sectorials. És el cas del Projecte de Llei (PL) de Movilidad Sostenible , que, entre altres qüestions, inclou el foment de les dades obertes tant d'administracions, com de gestors d'infraestructura i d'operadors públics i privats.
Aquesta és una tendència que ja havíem vist en els últims dies de 2023 amb la convalidació del Reial decret-llei 6/2023, de 19 de desembre, pel qual s'aproven mesures urgents per a l'execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència en matèria de servei públic de justícia, funció pública, règim local i mecenatge . En aquest Reial decret-llei s'inclou el principi general d'orientació a la dada i s'incideix en la publicació de dades automàticament procesables en portals de dades obertes accessibles a la ciutadania. També l'Estratègia Estratègia d'Intel·ligència Artificial 2024 , impulsada pel Govern, inclou referències a les dades en poder dels organismes públics. En concret estableix que es crearà un model de governança comuna de les dades i corpus documentals de l'Administració General de l'Estat (AGE) de tal forma que es garanteixin els estàndards de seguretat, qualitat, interoperabilitat i reutilització de totes les dades, disponibles per a l'entrenament de models.
En relació amb la governança, a la fi de 2023 vivim un altre avanç que ha tingut el seu reflex en 2024: l'adopció de l'Ordenança Ordenança Tipus del Govern de la Dada en l'Entitat Local , aprovada per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP). Al llarg d'aquests mesos, diferents ajuntaments han incorporat i adaptat aquesta ordenança al seu territori. És el cas de Saragossa o Fuenlabrada .
Novetats en plataformes de dades
En aquest temps també s'han materialitzat noves plataformes o eines que posen les dades a la disposició de ciutadans i empreses:
- El Govern d'Espanya ha creat el Punt d'Accés Nacional de Tráfico i Mobilitat , que inclou dades sobre les instal·lacions amb punts de recarrega de vehicles elèctrics, detallant el tipus de connector, format, manera de càrrega, etc.
- L'Institut Nacional d'Estadística (INE) ha engegat un Panell d'Indicadors Ambientals . Amb ell, serà possible quantificar el compliment d'objectius mediambientals, com el Pacte Verd . També ha creat una secció específica per a les dades d'alt valor .
- L'Institut d'Estadística de les Illes Balears (IBESTAT) ha renovat el seu portal web , que compta amb un apartat específic sobre dades obertes.
- Open Data Euskadi ha publicat una nova API que facilita la reutilització de les dades de contractació pública de l'administració basca.
- MUFACE (Mutualitat General de Funcionaris Civils de l'Estat) ha llançat un espai amb dades històriques i actuals d'elecció d'entitat, assistència sanitària, etc.
- Algunes entitats locals que han engegat nous portals de dades són la Diputació de Màlaga o l'Ajuntament Ajuntament de Lucena (Còrdova).
- El Museu del Prado ha engegat una visita virtual que permet recórrer les principals col·leccions en 360º. A més, ofereix una selecció de 89 obres digitalitzades en gigapixel.
- Investigadors de la Universitat de Sevilla han col·laborat en l'engegada de PEPAdb (Prehistoric Europe’s Personal Adornment database) , una eina online i accessible amb dades referides a elements d'adorn personal en la prehistòria recent.
A més, s'han signat acords per seguir avançant en l'obertura de dades i impuls a la reutilització, que posen de manifest el compromís amb les dades obertes i interoperables.
- L'INE, l'Agència Estatal d'Administració Tributària (AEAT), la Seguretat Social, el Banc d'Espanya i el Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE) han signat un acord per facilitar l'accés conjunt a bases de dades per a recerques d'interès públic.
- Els ajuntaments de Castelldefels, el Prat de Llobregat i Esparreguera s'han unit al Sistema d'Informació Territorial Municipal (SITMUN) per compartir informació geogràfica i tenir accés a un sistema d'informació transversal.
- La Universitat Rei Juan Carlos i ASSETGI, l'Associació Multisectorial de la Informació, han unit forces per crear l'Observatori Observatori en Open Data Reuse que neix amb la visió de catalizar el progrés i la transparència en l'àmbit infomediario, destacant la importància de l'economia basada en dades.
Impuls de la reutilització de les dades
Tant les dades publicades prèviament com els quals s'han publicat arran d'aquests treballs permeten desenvolupar productes i serveis que apropen informació de valor a la ciutadania. Alguns exemples creats recentment són:
- El Govern ha llançat una eina que permet conèixer l'execució i impacte de les inversions del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.
- Les dades de la xarxa de ports, aeroports, terminals ferroviàries, carreteres i línies ferroviàries es poden consultar fàcilment amb aquest visualitzador del Ministeri de Transport i Movilidad Sostenible.
- La Iniciativa Barcelona Open Data ha presentat una nova versió del portal DadesXViolènciaXDones , una eina per analitzar l'impacte de les polítiques contra la violència masclista.
- L'ajuntament de Madrid ha mostrat com mesura l'ús del Parc Encunya Verd d'O´Donnell a través de l'anàlisi de dades i el seu programa GovTech.
- A més, si entrem en el terreny del periodisme de dades, trobem múltiples exemples, com aquest article d'eldiario.es on es pot visualitzar, barri a barri, el preu del lloguer i l'accés a l'habitatge segons ingressos.
Aquestes dades combinades amb intel·ligència artificial permeten resoldre i avançar en reptes socials, com mostren els següents exemples:
- El projecte WildINTEL , de la Universitat d'Huelva, en col·laboració amb l'Agència Estatal Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC), cerca monitorar la vida silvestre a Europa. Combina ciència ciutadana i IA per a la recopilació i gestió eficaç de dades de biodiversitat.
- Experts a la Universitat Internacional de La Rioja han desenvolupat AymurAI , un projecte que promou la transparència judicial i la igualtat de gènere mitjançant intel·ligència artificial, basada en metodologies amb perspectiva de gènere i dades obertes.
- Dos investigadors càntabres han creat un model que permet predir variables climàtiques en temps real i en alta resolució mitjançant intel·ligència artificial.
D'altra banda, per impulsar la reutilització de les dades obertes, els organismes públics han engegat concursos i iniciatives que han facilitat la creació de nous productes i serveis. Alguns exemples d'aquests últims mesos són:
- El VII concurs de dades obertes de Castella i Lleó .
- Els premis Pedro R. Muro-Medrano de la Universitat de Saragossa .
- Els premis per a projectes de dades obertes i periodisme de dades de l'Ajuntament Ajuntament de València .
Nous informes i recursos lligats a les dades obertes
Alguns dels informes relatius a dades obertes i la seva reutilització publicats en el primer semestre de l'any són:
- El “Informe ASSETGI : Economia de la Dada en l'àmbit infomediario”, que ja va per la seva edició número dotze.
- L'informe també d'ASSETGI " Les dades geoespacials en el Ministeri de Transports i Movilidad Sostenible. Impacte de la informació coproducida per IGN i CNIG ".
- L'informe " La reutilització de dades obertes a Espanya " de la Fundació COTEC.
- La Guia de Bones Pràctiques per a Periodistes de Dades " elaborada en el Observatori de Dades Obertes i Transparència de la Universitat Politècnica de València (UPV).
També s'han celebrat gran quantitat d'esdeveniments, alguns es poden veure en diferit i d'uns altres s'han elaborat cròniques-resum:
- El III Encontre Nacional de Dades Obertes (ENDA): Dades per a l'impuls del sector turístic ", organitzat per la Diputació de Castelló, la Diputació de Barcelona i el Govern d'Aragó.
- La taula rodona “ Construint Intel·ligència Turística: Compartició de dades per a decisions estratègiques del sector turístic ” organitzada per SEGITTUR (Societat Mercantil Estatal per a la Gestió de la Innovació i les Tecnologies Turístiques) com a part del Fitur Know-how & Export.
- La sessió " La gestió de l'aigua amb dades obertes " organitzada en el marc de la iniciativa CafèAmbDades de la Generalitat de Catalunya.
- La jornada " Què m'aporten les dades obertes? ", també de la Generalitat de Catalunya.
- El taller del Portal Europeu de Dades " How to usi open data for your research ", amb participació de la Universitat Politècnica de Madrid.
Aquests són alguns exemples que posen de manifest la gran activitat produïda a l'entorn de les dades obertes durant els últims sis mesos. Coneixes algun exemple més? Escriu a dinamizacion@datos.gob.es !
