A mesura que es desenvolupa una carrera tecnològica global, Europa està desplegant el marc regulatori i les inversions necessàries per fomentar la innovació i el lideratge tecnològic en àrees com les plataformes en línia, la intel·ligència artificial, les dades, el núvol, les tecnologies quàntiques i els mons virtuals. En aquest actual context econòmic de ràpida evolució, una infraestructura de telecomunicacions d'avantguarda és un pilar fonamental per al creixement, la innovació i la creació d'ocupació.
Perquè aquesta revolució tecnològica tingui èxit, segons indica el Comissari Europeu del Mercat Interior de la CE, Thierry Bretón, s'ha d'assegurar que les xarxes europees estiguin a l'altura de la tasca en termes de velocitat de transmissió, capacitat d'emmagatzematge, potència de càlcul i interoperabilitat. Per a això se cercarà impulsar una Llei de Xarxes Digitals que serveixi per redefinir el adn del sector de les telecomunicacions europees.
Consulta exploratòria sobre el futur del sector de les comunicacions electròniques i la seva infraestructura
De el 23 de febrer al 19 de maig de 2023, la Comissió Europea va realitzar una consulta exploratòria sobre el futur de el sector de les comunicacions electròniques i la seva infraestructura
. L'objectiu consistia a recollir opinions dels diferents actors implicats, especialment sobre els canvis tecnològics i de mercat que afecten al sector, així com els tipus d'infraestructura i inversions que s'estima que necessitarà Europa per liderar la transformació digital en els propers anys. La consulta es va dividir en quatre àrees: (i) desenvolupaments tecnològics i de mercat, (ii) equitat per als consumidors, (iii) barreres al mercat únic i (iv) contribució justa de tots els actors digitals.
La Comissió va rebre prop de 500 respostes a la consulta, provinents de diferents grups d'interès com a empreses (entre els quals es troben proveïdors de xarxa, així com grans generadors de tráfico), associacions empresarials, ciutadans, organitzacions no governamentals, institucions acadèmiques, organitzacions de consumidors i sindicats, als quals a més es van unir comentaris d'autoritats públiques. La majoria de les respostes procedien de l'EU, encara que també hi havia participants d'altres països convidats com Estats Units i el Regne Unit.
De la consulta exploratòria sobre el futur del sector de les comunicacions electròniques i la seva infraestructura, es poden destacar les següents conclusions:
- La necessitat d'innovació i una inversió eficient en tecnologies com la virtualització de la xarxa, la intel·ligència artificial, les xarxes obertes i el núvol perimetral (en aquest ordre d'importància), reconeixent que aquestes tindran un impacte substancial en el sector en els propers anys, en impulsar la reducció de costos. Es percep així que la virtualització de xarxes serà la tecnologia amb major impacte en permetre una major flexibilitat i una millora de l'eficiència de la xarxa, oferint una gran oportunitat per desenvolupar nous models de negoci. En termes d'inversió, la majoria dels enquestats preveuen que una part significativa dels seus ingressos anuals en els propers anys (fins al 50% dels mateixos) haurà de destinar-se a inversions en infraestructures de connectivitat i substitució d'aparells de proveïdors considerats d'alt risc. El finançament públic es considera crucial, però persisteixen preguntes sobre si serà suficient i com atreure més inversió privada.
- La segona conclusió, relativa a l'equitat dels consumidors, és que la majoria de les respostes indiquen que els preus globals d'accés a la banda ampla disminuiran en els propers anys, encara que existeix major discrepància en considerar les velocitats de transmissió altes. Tampoc hi ha consens entre els enquestats sobre l'eficàcia/eficiència de les normes sobre la Obligació de Servei Universal per protegir a consumidors amb necessitats especials, existint també discrepància sobre si hagués de seguir sent finançada per pressupost públic o pels proveïdors de xarxa.
- También se apunta a la importancia de aprovechar el mercado único para impulsar la inversión y la innovación, cooperando en desarrollos tecnológicos clave, y estandarizando tecnologías y la construcción de plataformas, de modo que sirva para el despliegue de iniciativas basadas en modelos federados, interoperables y de código abierto. La mayoría de las respuestas obtenidas indican que racionalizar y simplificar la regulación, armonizando las mejores prácticas a nivel de la UE, serviría para reducir las cargas administrativas, la cadena de suministro y/o los costes regulatorios, aumentando así la eficiencia y la velocidad del despliegue de infraestructuras.
- La quarta conclusió se centra en la necessitat de protegir les xarxes de la UE. En un món interconnectat i amb creixents tensions geopolítiques, la seguretat és fonamental. Malgrat els avanços en la seguretat de les xarxes 5G, persisteixen llacunes en la protecció de la infraestructura de xarxa. Un enfocament europeu més coordinat, especialment pel que fa a una major integració de l'espectre radioelèctric, i amb un model de subhasta i les seves condicions de llicència millor alineats entre regions, podria millorar la cobertura en zones frontereres i enfortir a la UE enfront d'interferències externes perjudicials.
- Por último, en materia de contribución de los actores digitales al despliegue de la red, varios proveedores telco anticipan una perspectiva negativa para los próximos 5 años, impulsada esta por la continua caída de los precios unitarios (en términos de EUR/Mbps), que contrarresta los potenciales ingresos derivado del aumento del tráfico de datos y, por tanto, en detrimento de las inversiones necesarias para soportar dicho tráfico. Más de la mitad de los encuestados respondieron afirmativamente a la pregunta de si los grandes actores digitales deben contribuir de manera justa y proporcionada a los costes de los bienes, servicios e infraestructuras públicos, y sobre la potencial introducción de un mecanismo obligatorio de pagos directos de los proveedores de aplicaciones de contenidos.
El paper de les xarxes de comunicacions en el desenvolupament dels espais de dades
Els espais de dades són ecosistemes des dels quals materialitzar la compartició voluntària de dades entre els seus participants, sobre la base de la creació d'un entorn de sobirania, confiança i ciberseguretat. Enfront dels models monolítics tradicionals, els espais de dades són entorns virtuals, de tall federat, per la qual cosa s'estableixen mitjançant mecanismes integrats de governança, organitzatius, normatius i tècnics.
Els espais de dades asseguren la disponibilitat d'una alta quantitat de dades i algorismes per al seu ús en l'economia i la societat, al mateix temps que les empreses, organitzacions i persones que generen aquests recursos mantenen el control sobre els mateixos. Per això, aquests conjunts de dades i algorismes aspiraran a mantenir la seva residència en els sistemes informàtics dels seus respectius amos, connectant-se amb uns altres de manera puntual segons necessitats precises, i sent aquesta la raó per la qual els espais de dades requereixen d'una infraestructura renovada de xarxes de comunicació. Sobre la base de tecnologia 5G (o fins i tot 6G), s'habilita la transmissió de dades amb menors latències i amb una major capacitat, i s'impulsa també el desenvolupament de solucions de computació en la vora ( edge computing ), que permeten una flexibilitat afegida per a la incipient Economia de la Dada europea.
Així mateix, els operadors, a través d'iniciatives com Open , podran també transformar les seves xarxes de telecomunicació en plataformes de generació de valor afegit, flexibilitzant i disponibilizando les seves capacitats a través d'APIs estandarditzades, amb que desenvolupar noves aplicacions i solucions digitals de major complexitat i abast. Aquest tipus d'avanços podran incentivar la participació, col·laboració i interoperabilitat dels diferents actors als espais de dades, podent així els operadors de telecomunicacions jugar també un important paper com a facilitadors, no només en el desenvolupament de casos d'ús, sinó també en la posada en producció i operació dels mateixos.
