"Notícia disponible únicament amb finalitats històriques i d'hemeroteca. La informació i enllaços mostrats es corresponen amb els quals estaven operatius a la data de la seva publicació. No es garanteix que continuïn actius actualment".
La Comissió Europea ha publicat avui el seu nou Informe de la Dècada Digital 2023 (que substitueix i amplia la sèrie d'informes publicats en anys anteriors titulats Índex d'Economia i Sociedades Digitales -DESI- i inclou les actuacions que cada país ha realitzat per aconseguir les metes i objectius establerts en la Dècada Digital), orientat a mesurar i avaluar, a través d'un seguiment individualitzat, els avanços i l'evolució de cadascun dels Estats membre de la Unió Europa en matèria de digitalització.
L'informe informi destaca la necessitat d'accelerar i aprofundir els esforços col·lectius, fins i tot a través de mesures polítiques i inversions en tecnologies, habilitats/habilitats i infraestructures digitals. Sobre aquesta base, l'informe inclou recomanacions concretes als Estats membres abans de l'adopció dels seus fulls de ruta estratègics nacionals i per als seus futurs ajustos.
También se incluye el seguimiento de la Declaración Europea sobre Derechos y Principios Digitales para la Década Digital, que traduce la visión de la UE sobre la transformación digital en principios y compromisos.
Visió general de la situació espanyola
A l'apartat de l'informe informi referit a España , es constata la millora en tots els indicadors respecte a l'anterior informe DESI i la Comissió Europea presenta una visió molt positiva sobre els esforços realitzats en els diferents projectes i iniciatives de digitalització desplegades amb l'Agenda España Digital, alineada amb els objectius del programa de la Dècada Digital.
L'informe destaca el compromís de les autoritats espanyoles en matèria de transformació digital, així com els importants avanços realitzats en les quatre dimensions de la Dècada Digital analitzades en el document presentat per la Comissió: competències digitals, infraestructures digitals, digitalització de les empreses i digitalització dels serveis públics.
A més, la Comissió Europea posa en valor el lideratge del nostre país desenvolupat en els últims anys en la promoció dels drets digitals amb la Carta de Drets Digitals i la seva influència en fòrums internacionals com l'OCDE i la Secretaria General Iberoamericana. Reconeix el lideratge d'España en IA ètica i a convertir-se al primer país de la Unió a comptar amb una Agència Estatal de Supervisió de la Intel·ligència Artificial.
Els nombres d'España en termes de serveis públics digitals
A l'apartat de digitalització dels serveis públics, l'informe destaca el bon comportament d'España i el seu posicionament per sobre de la mitjana europea en pràcticament tots els àmbits analitzats. En particular, España se situa molt per sobre de la mitjana de la UE en els indicadors que mesuren el nombre d'usuaris dels serveis de l'administració electrònica (84% enfront de 74%); la disponibilitat dels serveis púbics online per a la ciutadania (86% enfront del 77%) i per a les empreses (91% enfront del 84%); la proactividad de les administracions públiques a l'hora de proporcionar formularis pre-emplenats a ciutadans i empreses (83% enfront de 68%) i l'accés als historials mèdics electrònics (83% enfront de 72%).
Estos datos muestran el alto nivel de interacción en línea entre las autoridades públicas, la ciudadanía y las empresas. El informe destaca que España está implementando actualmente varias medidas que mejorarán el nivel de los servicios públicos más demandados. Entre ellas, la Comisión cita: el programa App Factory para el desarrollo de aplicaciones móviles; Mi Carpeta Ciudadana , la nova app que acumula ja més d'1.400.000 descàrregues; la digitalització i modernització d'entitats locals; el llançament d'un Ecosistema Digital Inter-administratiu; l'Estratègia Estratègia Nacional de Serveis Cloud o el desenvolupament d'un servei d'automatització intel·ligent (SAI).
En el marc de l'objectiu que el 100% dels ciutadans de la UE tinguin accés a la seva història clínica electrònica, la Comissió destaca que España està duent a terme un espai de dades sanitàries per recopilar dades de salut, procedents de diferents sistemes d'informació, i processar-ho i analitzar-ho per millorar una sèrie d'àrees, com el diagnòstic i els tractaments; prediccions de riscos per a la salut; identificació de patrons; i l'accés dels ciutadans als seus registres sanitaris.
Infraestructures digitals i impuls a la innovació
El document també ressalta que España ha pres mesures per augmentar la producció de semiconductors a Europa i afrontar el repte d'aconseguir l'autonomia digital en aquest sector amb l'engegada del PERTE Xip, que mobilitzarà una inversió de 12.250 milions d'euros amb fons europeus.
Confirma a més que Espanya és un dels Estats membres amb més acords de coinversión, gràcies als quals s'espera que exerceixi un paper important en el desenvolupament i desplegament de solucions innovadores en el núvol, a través de la Infraestructura i Serveis en el Núvol de Propera Generació IPCEI (IPCEI-CIS). I posa en valor les mesures implementades amb vista a contribuir en el desenvolupament del primer ordinador amb acceleració quàntica de la UE a través del programa Quantum Spain o el programa Missions de R+D en Intel·ligència Artificial.
Informe complet
(PDF)
Fitxa d'Espanya (PDF)
Annexo: Tots els estats Membres (PDF)
- Govern obert, Informes i Estudis
