accesskey_mod_content

Conjunts de dades d'alt valor: mesurament de la desigualtat en la UE

  • Escoltar
  • Copiar
  • Imprimir PDF
  • Compartir

"Notícia disponible únicament amb finalitats històriques i d'hemeroteca. La informació i enllaços mostrats es corresponen amb els quals estaven operatius a la data de la seva publicació. No es garanteix que continuïn actius actualment".

06 febrer 2023

A la llum de la creixent importància de les dades, la Comissió Europea ha adoptat recentment un acte d'execució centrat en conjunts de dades d'alt valor amb l'objectiu d'explorar fonts de dades per mesurar la desigualtat d'ingressos a Europa

Solo los conjuntos de datos definidos específicamente por la ley pueden considerarse conjuntos de datos de alto valor y, como tales, los datos presentados en los artículos no necesariamente caen bajo esa definición. En su lugar, los datos se han elegido para ser temáticamente adyacentes a conjuntos de datos de alto valor y para mostrar lo que se puede hacer con la información facilitada por los organismos oficiales de la UE y los Estados miembros de la UE. La lista oficial de conjuntos de datos de alto valor adoptada el 12 de diciembre de 2022 se puede encontrar en los  documents legals  que els defineixen i les seves característiques.

Les institucions de la UE reconeixen la importància dels indicadors de desigualtat d'ingressos, que es consideren mesuraments molt valuosos. Algunes d'aquests mesuraments s'han proposat com a conjunts de dades d'alt valor. La categoria «estadístiques» inclou conjunts de dades relacionades amb la desigualtat, tal com es descriu en el Reglament 2019/1700 i els Reglaments d'Execució 2019/2180, 2019/2181 i 2019/2242.

Específicament, els mesuraments de conjunts de dades d'alt valor inclouen la "taxa de desigualtat anual", que té dues variables clau. La primera variable és la relació 80/20 entre la renda total rebuda pel 20 % de la població amb majors ingressos (quintil superior) i la percebuda pel 20 % de la població amb els ingressos més baixos (quintil més baix). La segona variable és el coeficient de Gini de la renda disponible equivalent, que mesura la mesura en què la distribució de la renda disponible després de les transferències socials, ajustada per la grandària de la família, es desvia d'una distribució perfectament igualitària.

Per a la ràtio d'ingressos 80/20, els desglossaments per sexe i edat són obligatoris, mentre que els desglossaments regionals solament són necessaris per als Estats membres quan sigui possible, com s'indica en el Reglament pertinent. El coeficient de Gini és una mesura més completa i no es requereixen desglossaments específics.

Dades de desigualtat d'ingressos d'Eurostat

Eurostat produeix un dels  conjuntes de dades  més completes sobre la distribució de la renda en els Estats membres de la UE. Es basa en les estadístiques de la Unió Europea sobre ingressos i condicions de vida ( EU-SILC ) i les enquestes del Panell de Llars de la Comunitat Europea ( ECHP ). Aquest conjunt de dades avalua la distribució de l'ingrés entre els individus classificant-los de menor a major assalariat, i posteriorment dividint a la població en "segments" de diverses grandàries. Per exemple, aquest conjunt de dades pot utilitzar-se per veure què proporció de la renda total d'un Estat membre es destina a l'1 % més ric o més pobre de la població, el primer i l'últim «percentil» de la distribució de la renda. Per obtenir una comprensió integral de la distribució de l'ingrés, la població es pot dividir en quatre grups iguals, coneguts com cuartiles, cadascun dels quals comprèn el 25% de la població total. En analitzar la distribució de l'ingrés entre aquests grups, podem obtenir informació sobre les condicions de vida tant dels rics com dels menys afortunats.

La següent visualització mostra la distribució de la renda entre l'1 % superior i inferior dels assalariats en diversos Estats membres de la UE, juntament amb la distribució general de la renda en els quatre cuartiles de la població. Les dades que es mostren en la primera visualització presenten 2 anys (2005 i 2021) per proporcionar una comprensió de com ha evolucionat la distribució de l'ingrés al llarg del temps. Aquests anys concrets es van seleccionar perquè ofereixen la cobertura més àmplia, ja que no es disposava de dades per a tots els Estats membres i anys. La segona visualització se centra en les dades de 2021 i permet una millor comparació entre els Estats membres de la UE. El gràfic també inclou informació sobre els ingressos reals en euros per a certs grups.

Distribució dels ingressos per cuartiles - 2005,2021
 
Distribució de l'ingrés per cuartiles - 2021

Conjunts de dades sobre desigualtat d'ingressos de data.europa.eu

El portal data.europa.eu alberga diversos conjunts de dades sobre la desigualtat d'ingressos, inclosos  dades  sobre les taxes de desigualtat d'ingressos a Irlanda, els ingressos de les llars als Països Baixos del Carib, tres municipis dels Països Baixos en el Mar Carib , i més. Un  conjunt de dades  particularment interessant, també produït originalment per Eurostat, examina la relació entre el 20 % superior i inferior dels assalariats en els Estats membres de la UE. Quan la proporció augmenta, indica que el 20% superior de les persones rep una major proporció d'ingressos en comparació del 20% inferior. El conjunt de dades també inclou desglossaments per sexe i edat, que s'il·lustren en el següent gràfic.

Quintil d'ingressos per sexe i grup d'edat

El portal data.europa.eu també  ofereix  conjunts de dades sobre el coeficient de Gini, que mesura la concentració d'ingressos en una població determinada. Un valor d'1 indica igualtat perfecta en la distribució de l'ingrés (tots guanyen el mateix), mentre que un valor de 0 indica desigualtat màxima (tots els ingressos existents van a una sola persona).

Un  conjunt de dades  produït per l'Oficina Federal de Planificació de Bèlgica mostra com el coeficient de Gini ha canviat amb el temps a Bèlgica des de 2004, i permet la comparació amb la UE-27 des de 2010. Per als últims anys, es disposa de desglossaments regionals, que revelen disparitats en la desigualtat d'ingressos entre la Regió de Brussel·les i les regions flamenca i valona.

 
Índex de GINI a Bèlgica

Una visió més detallada de la relació d'ingressos entre rics i pobres es pot trobar en un altre  conjunt de dades  produït pel Ministeri alemany de Treball ,  Salut i Assumptes Socials de l'Estat de Renania del Nord-Westfàlia. Il·lustra la proporció del 10 % superior i inferior dels assalariats de la regió de 2005 a 2019, i també proporciona detalls sobre els ingressos reals d'aquests grups.

 
Relació 90/10 en Renania del Nord-Westfàlia

Altres fonts de dades sobre la desigualtat d'ingressos

Eurostat té una  secció  de les seves estadístiques experimentals dedicada a la desigualtat d'ingressos i la pobresa. Aquestes estadístiques inclouen  estimacions preliminars  que proporcionen informació més oportuna i es van utilitzar per estimar l'impacte d'esdeveniments com la pandèmia de Covid-19 en la  desigualtat d'ingressos  i  el treball . La  secció  «Estadístiques explicades» del lloc web d'Eurostat ofereix una visió més general de les condicions de vida, la distribució de la renda i la desigualtat en la UE.

Una altra organització de la UE que produeix dades i anàlisis sobre la desigualtat d'ingressos és Eurofound, una agència que té com a objectiu "ajudar en el desenvolupament de millors polítiques socials, d'ocupació i relacionades amb el treball". El lloc web d'Eurofound té una  secció  amb articles sobre la desigualtat d'ingressos i temes relacionats, com la desigualtat social i de gènere.

Altres recerques sobre aquest tema inclouen el  projecto  del Centre de Ciències de la UE «Beyond averages – fairness in an economy that works for people», que inclou articles sobre la desigualtat, la mobilitat social i la percepció d'equitat entre els ciutadans de la UE.

Conclusions

Com demostra la seva inclusió en la llista de conjunts de dades d'alt valor, les dades sobre la desigualtat d'ingressos es consideren de gran importància per a la societat, el medi ambient i l'economia de la UE. Les organitzacions de la UE proporcionen una àmplia col·lecció de dades sobre la desigualtat d'ingressos que és accessible al públic en general. Aquests conjunts de dades poden proporcionar informació i coneixements valuosos sobre la desigualtat d'ingressos i els seus impactes en les persones, les comunitats i la societat. Poden ajudar als responsables polítics, investigadors i altres parts interessades a comprendre millor les causes fonamentals de la desigualtat d'ingressos i desenvolupar polítiques efectives per abordar-la. A més, aquests conjunts de dades es poden utilitzar per rastrejar les tendències en la desigualtat d'ingressos al llarg del temps i per identificar àrees on pot ser necessària la intervenció per reduir les disparitats i promoure una major equitat econòmica. En general, la disponibilitat d'aquests conjunts de dades és un recurs important per a qualsevol persona interessada a estudiar o abordar qüestions relacionades amb la desigualtat d'ingressos.

Font original de la notícia(Obre en nova finestra)

  • Informació i dades del sector públic