La World Wide Web Foundation acaba de publicar la IV edició de el ‘ Open Data Barometer ’, un dels millors índexs per al mesurament de les polítiques d'impuls de dades obertes que desenvolupen els països de tot el planeta. España segueix escalant posicions i ha passat d'ocupar el 13º lloc en el rànquing a ascendir fins al 11º, avançant a països com Dinamarca, Alemanya o Suècia i mantenint una posició de privilegi enfront d'estats tan avançats en transformació digital com Suïssa, Rússia o Israel.
Segons transcendeix en el citat informe , España empata en l'escalafó amb Mèxic i per davant se situen únicament Gran Bretanya, Canadà, França, Estats Units, Corea, Austràlia, Nova Zelanda, Japó, Países Bajos i Noruega. En la seva quarta edició, aquest baròmetre de les dades obertes abasta 115 països i jurisdiccions, un augment del 25 per cent respecte a l'edició anterior.
En el rànquing del continent europeu, España ocupa la cinquena posició per darrere de Regne Unit, que és el primer país del món amb una puntuació de 100 sobre 100, seguit de França (85), Països Baixos (75) i Noruega (74).
El barómetro adjudica a España 73 puntos sobre 100, que se reparten en un índice de 81 en ‘Preparación’, 58 en ‘Implementación’ y 88 en ‘Impacto’. El año pasado, sin embargo, cuando España ocupaba la 13ª posición del ranking, estas calificaciones eran de 78 en ‘Preparación’, 57 en ‘Implementación’ y 63 en ‘Impacto’, siendo esta última cifra la que ha impulsado la mejora de la posición de nuestro país.
La World Wide Web Foundation, en el pròleg de l'estudi, considera que les dades obertes són un dret global. Els estats han d'oferir totes aquelles dades que la gent necessita i en formats que permetin el seu ús de manera fàcil. “Sense bones dades és impossible aconseguir que els governs rendeixin comptes per les decisions que prenen, les polítiques que aproven i els diners que pressuposten i gasten”, subratlla l'informe.
El barómetro analiza la existencia y calidad de 15 conjuntos de datos clave (desde registro de tierras o presupuestos gubernamentales) en todos los países analizados. También se estudia su grado de actualización, accesibilidad, posibilidad de reutilización, gratuidad, tipo de licencia, interoperabilidad y otras muchas variables.
L'informe, al seu apartat de conclusions finals, aporta cinc grans recomanacions per aconseguir una gestió més eficient i efectiva de les dades obertes:
- Les dades governamentals han de ser oberts per defecte.
- Els governs han de descentralitzar les dades obertes en tots els departaments i agències.
- Els governs han d'adoptar la Carta de Dades Obertes per garantir que les pràctiques de dades obertes s'integrin més enllà de mandats polítics.
- Els governs han de consultar amb ciutadans i intermediaris quines dades obertes han de publicar primer.
- Els governs han d'invertir a usar dades obertes per millorar la vida dels grups marginats.