Des de la incorporació de les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) en l'operativa de l'Administració són moltes les referències a les mateixes en les normes legals reguladores de la pràctica administrativa, amb la finalitat d'apropar-se a una societat cada vegada més tecnològica. Amb l'entrada en vigor de la Llei 11/2007, l'Administració assumeix l'obligació de dotar-se dels mitjans i sistemes “electrònics” que permetin als ciutadans exercir el seu nou dret de relacionar-se amb l'Administració per mitjans electrònics.
El desenvolupament normatiu d'aquesta Llei, així com la seva efectiva implantació pels diferents òrgans administratius, han permès que l'Administració espanyola presti un gran nombre de serveis públics a través d'Internet, situant-se en les primeres posicions dels rànquings internacionals en oferta de serveis públics electrònics.
Sin embargo, la tecnología ha seguido evolucionando y penetrando en la sociedad de forma que ésta ya no se entiende sin aquella. La Administración tiene que saber adaptarse, e incluso ponerse a la vanguardia del desarrollo tecnológico.
Això és el que s'ha pretès durant aquests últims anys escometent un conjunt de reformes que permetran renovar el funcionament de les administracions públiques basant-se a les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions. Tot això, tenint com a punt de referència l'objectiu de consolidar i optimitzar els recursos disponibles per a això.
Més informació en la nova nota tècnica de l'OBSAE: "Cap a una nova administració: Digital i Racional"
