El ministre va plantejar als senadors tres grans consensos per a aquesta legislatura, amb l'objectiu de “accelerar l'adopció de tecnologies d'avantguarda apalancándonos en els avantatges i fortaleses amb les quals ja explica España, desenvolupar les potencialitats de la Intel·ligència Artificial per impulsar l'activitat econòmica i la qualitat dels serveis públics, i fer-ho tot garantint l'ús ètic d'aquestes tecnologies innovadores, promovent un gran acord social sobre els límits que ha de fixar-se al que fan les màquines i al que correspon als humans”.
Primer consens: reforç de les capacitats tecnològiques
En el marc del primer consens, orientat a reforçar les capacitats tecnològiques del país, Escrivá ha destacat que ja s'han donat els primers passos per crear de la Societat Espanyola per a la Transformació Tecnològica (SETT), una Entidad Pública Empresarial que permetrà agrupar en un vehicle àgil la inversió pública en sectors tecnològics d'avantguarda, que ara es troba repartida en diferents organismes, propiciant així sinergies i una unitat de propòsit i acció en àmbits on la competència internacional és molt intensa i la velocitat de canvi extremadament ràpida. “Avancem així en el reforç de la sobirania tecnològica estratègica, crucial quan parlem de sectors crítics per a l'economia o la seguretat”, ha explicat el ministre, que ha afegit que la SETT comptarà amb equips especialitzats tant en inversions com en tecnologia, tindrà la capacitat d'analitzar tendències i actuar així de forma adaptable i flexible, i propiciarà la col·laboració públic-privada.
Durant la seva intervenció sobre aquest primer consens, Escrivá ha emfatitzat, a més, les fortaleses amb les quals explica España per aconseguir convertir-se en l'hub de connectivitat de referència pel Sud d'Europa, atraient infraestructures clau com els Centres de Processament de Dades (CPD): “Som líders europeus en connectivitat, amb el 100% de la població amb possibilitat d'accés a la banda ampla ultrarrápida per fibra o per satèl·lit; estem accelerant el desplegament del 5G, i a més comptem amb condicions excepcionals de posicionament geogràfic, clima i producció d'energies renovables. Sumarem a tot això un nou marc regulatori que afavoreixi la instal·lació sostenible de CPD, per assegurar-nos que aquestes infraestructures que requereixen un important ús d'energia i aigua s'instal·len amb totes les garanties mediambientals”.
Segon consens: impuls de la IA i el seu ús ètic
Quant al segon consens, relatiu a l'impuls de la IA i del seu ús ètic, José Luis Escrivá ha subratllat que aquesta tecnologia està propiciant “enormes guanys de productivitat, fins i tot en sectors que fins ara no s'havien vist afectats d'una forma tan intensa per les revolucions tecnològiques anteriors, com el sector serveis”. El Govern orientarà la seva acció en aquest camp a afavorir el desenvolupament i aprofitament dels beneficis d'aquesta tecnologia tant en l'economia general com en la prestació de serveis públics.
Aquest propòsit es concretarà en l'actuació sobre tres palanques: l'impuls de les capacitats de supercomputación, a partir del treball d'institucions de referència internacional com el Barcelona Supercomputing Center-Centro Nacional de Supercomputación; la puesta en marcha durante este año de un gran modelo de lenguaje fundacional en castellano y lenguas cooficiales para que empresas e instituciones puedan desarrollar aplicaciones más potentes y eficaces; y el fomento del capital humano, proporcionando financiación a las distintas iniciativas de investigación y de apoyo a los investigadores (ya se han aportado más de 600 millones de euros en acciones de I+D y de atracción y retención de talento) y propiciando sinergias entre las distintas instituciones que trabajan en ciencia y tecnología de vanguardia.
Les actuacions sobre aquestes tres palanques cerquen resultats d'impacte en quatre àrees. La primera d'elles és l'aplicació industrial de la IA, “amb especial atenció a les pimes i autònoms, que no tenen tantes facilitats com les grans empreses a l'hora d'incorporar la IA als seus processos, i que a més poden beneficiar-se especialment de l'ús d'aquesta tecnologia per guanyar productivitat”, ha dit el ministre. En aquest sentit, Escrivá ha destacat iniciatives com el Joc Digital, amb 3.000 milions d'euros a la disposició de les empreses per impulsar la seva transformació digital i que va a orientar la seva futura convocatòria a les solucions de IA, i l'engegada d'un programa de 300 milions d'euros per acompanyar a les pimes en el redissenyo de les seves tecnologies de dades i IA.
La segona àrea amb resultats d'impacte serà el sector públic i la seva transformació, posant en valor les dades amb els quals expliquen les administracions per generar “projectes pilot, que puguin ser escalats en cas de ser reeixits, que millorin l'atenció als ciutadans”, ha dit el ministre. Una tercera àrea serà la ciberseguretat, amb la remissió d'una llei a les Corts que abordi de forma integral aquesta matèria crucial abans que acabi l'any. I la quarta àrea és la governança de la IA, pel que -ha dit Escrivá- “el Govern vol obrir un debat que impliqui a tota la societat, en el qual entre tots fixem els límits entre el que pot assignar-se a les màquines i el que ha de reservar-se per als humans”. En aquesta matèria, l'Agència Espanyola de Supervisió de la Intel·ligència Artificial (AESIA) liderarà aquest procés de cerca de consensos durant els propers mesos, “constituint-se en un centre de pensament sobre aquesta tecnologia d'avantguarda; serà la intel·ligència de la Intel·ligència Artificial”, ha resumit Escrivá.
Tercer consens: transformació de l'Administració
El ministro ha dedicado también una parte de su intervención al tercer consenso que plantea para la legislatura: la modernización de la Administración Pública. Ha explicado que la actuación del Gobierno en este campo se centrará en el refuerzo de la calidad de los servicios públicos con la incorporación de las tecnologías de vanguardia pero, sobre todo, con un replanteamiento de la política de recursos humanos que propicie la captación de talento, el rediseño de las carreras profesionales para hacerlas más atractivas para los empleados públicos y más ajustadas a las necesidades de la sociedad, la eliminación de la tasa de reposición y su sustitución por un modelo de gestión previsional de plantillas y el impulso de la transparencia y de los mecanismos de gobierno abierto. En todo caso, Escrivá se ha comprometido a profundizar en este tercer consenso durante su comparecencia ante la Comisión de Función Pública del Senado, dentro de dos semanas.
Font original de la notícia
(Portal MINECO)
