L'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) i el Supervisor Europeu de Protecció de Dades (EDPS) han publicat un informe conjunt en el qual analitzen els reptes que suposa el tractament de neurodatos per als drets i llibertats de les persones
. El document, que examina aquest fenomen emergent, proporciona una descripció dels neurodatos i avalua el seu impacte en la privadesa i la protecció de dades personals, incloent casos pràctics.
Els recents avanços en neurotecnología estan permetent l'aparició d'un nombre creixent de dispositius connectats que monitoren l'activitat cerebral per a diferents propòsits. El cervell exerceix un paper crucial en les capacitats cognitives humanes, decisions, emocions i comportaments, entre altres funcions. L'informe explica que les tècniques d'imatge cerebral es van desenvolupar originalment en el context de la medicina clínica i la recerca neurocientífica, demostrant ser eficaces per a diversos tractaments.
No obstant això, en els últims anys, existeix una tendència cap a un ús relacionat amb el màrqueting. Per exemple, per mesurar la reacció del cervell humà davant anuncis o productes per estudiar, analitzar i predir el comportament dels consumidors. Les neurotecnologías també s'han utilitzat en dispositius portàtils per a una sèrie d'activitats quotidianes, com l'educació i l'entreteniment. A més, els implants cerebrals ofereixen la possibilitat d'influir i reescriure l'activitat cerebral de les persones. Aquesta accessibilitat, juntament amb les capacitats de la Intel·ligència Artificial per combinar dades de diverses fonts, poden interferir substancialment amb els drets i llibertats fonamentals.
L'informe analitza què suposa el tractament de neurodatos en diferents contextos i amb exemples de casos d'ús, com l'entorn educatiu o els videojocs, així com les amenaces que suposen alguns d'ells. A continuació, especifica els requisits i els principis de protecció de dades que han de complir-se per al tractament d'aquesta tipologia de dades personals que, amb freqüència, constitueixen categories especials de dades (per exemple, dades biomètriques o dades relatives a la salut). En principi, el tractament de categories especials de dades està prohibit, excepte excepcions en les quals concorren unes circumstàncies determinades. Quan estigui permès, el tractament de neurodatos ha de seguir complint tots els altres requisits i principis de protecció de dades, com els de proporcionalitat, exactitud, transparència i lleialtat.
L'informe recull que els qui es plantegin tractar neurodatos han de tenir sempre en compte el caràcter intrusiu del tractament d'aquestes dades i valorar acuradament si la finalitat que es persegueix justifica plenament aquest tractament de dades “extremadament invasiu i sensible, que afecta a l'aspecte més íntim de la vida” de les persones. A més, destaca com a crucial dur a terme una anàlisi en profunditat dels neurodatos i avaluar l'impacte del seu tractament en els drets fonamentals, inclosa la necessitat de crear neuroderechos.
La Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea reconeix expressament el dret fonamental a la integritat mental (article 3), com una de les expressions del dret fonamental a la dignitat humana (article 1), que és també el fonament del dret a la intimitat i a la protecció de les dades personals (articles 7 i 8 de la Carta).
L'Agència ha establert entre les seves línies estratègiques promoure la regulació del tractament dels neurodatos i els correlatius neuroderechos, especialment en l'àmbit dels serveis dirigits a menors.
