Transcorreguts quatre anys des de la publicació de la Comunicació de la Comissió Europea‘ Una Estratègia de Dades’
(febrer de 2020) -en la qual s'estableixen les línies generals de la futura economia de dades de la Unió Europea- la profusió de normativa relacionada amb aquest àmbit, la creixent importància de les dades obertes i el desplegament d'iniciatives de tot tipus que incideixen en el desenvolupament del mateix, aconsellen realitzar una revisió que actualitzi l'estat de la qüestió.
Així ho van pensar els membres de la xarxa
PromethEUs
1 que sota el títol de ‘ L'Estratègia europea de la dada des d'una perspectiva multidimensional ’ van publicar al juny de 2023 una anàlisi que desgrana aquesta Estratègia des de dos enfocaments principals: els aspectes polítics i regulatoris, d'una banda, i els aspectes geopolítics, per un altre. Aquesta anàlisi es complementa amb dos capítols que presenten l'impacte econòmic de la innovació basada en dades i el cas concret de la digitalització del sector de la salut en el sud d'Europa.
El primer de les anàlisi -elaborada per l'Institut Institut de Política Pública de Portugal - part de la idea principal que la Unió Europea aspira a crear una economia basada en les dades el centre de les quals siguin els ciutadans. Un objectiu que, en part, s'aconseguirà implementant les directrius seguides d'actes legislatius com el Reglament de Governança de Dades (DGA en les seves sigles en anglès) i el Reglament de Dades (Data Act).
Regulacions a considerar
En essència, la
DGA
habilita un marc facilitador de l'intercanvi de dades, promovent la seva disponibilitat i la creació d'un entorn fiable i segur on materialitzar nous serveis i productes innovadors. D'entre les seves principals mesures destaquen tres aspectes:
- Una reutilització més extensa d'informació protegida que obra en mans del sector públic (amb ple respecte a la seva privadesa i confidencialitat).
- Un marc per al foment de serveis neutrals d'intermediació de dades, garant de la sobirania de la dada.
- Uns mecanismes per a la cessió altruista de dades.
La
DA
, per la seva banda, té per objecte establir regles harmonitzades sobre l'accés i l'ús equitatiu de les dades, fer front als desequilibris en les relacions contractuals entre proveïdors i usuaris quant a la propietat i ús dels mateixos, promoure la seva interoperabilitat i portabilitat eficient, així com garantir unes condicions mínimes per als usuaris de serveis de tractament de dades.
Altres textos normatius incideixen, directa o indirectament, en l'objectiu global descrit i interactuen de forma significativa tant amb les referides DGA i DONA, com amb la regulació sectorial específica. Entre elles,
Efectes de l'estratègia europea de dades
Efectuat el repàs dels aspectes que consideren més rellevants d'aquesta regulació, el document de PromethEUs destaca tres dimensions quant als efectes de l'Estratègia europea de les Dades: la política, l'econòmica i la pròpiament regulatòria. Efectes, d'altra banda, que esperen siguin positius en termes generals, malgrat que reconeixen l'existència d'incertesa en relació amb les lleis associades i la seva implementació pràctica.
Dimensió política
En la dimensió política, els autors destaquen el paper que jugaran tant la Comissió Europea, com el Comitè Europeu d'Innovació en matèria de Dades (EDIB en les seves sigles en anglès) previst en l'article 29 de la
DGA
. L'ostenta
EDIB
un papel de coordinación imprescindible que se tendrá que desplegar, igualmente, en relación con los Estados miembro y las respectivas autoridades competentes. En este sentido, advierten los autores, la falta de coordinación puede llevar a un marco institucional heterogeni que pot retardar la implementació de l'Estratègia. Recomanen, a més, que es estableixin directrius clares i fins i tot guies que previnguin de la possible confusió quant als requisits i eventuals penalitzacions que imposin els Estats.
Dimensió econòmica
En la dimensión económica, destaca el informe que la Comisión espera un claro impacto positivo y citan un estudio de la OCDE que estima que el acceso y compartición de datos generará beneficios sociales y económicos por un valor de entre el 0,1 y el 1,5% del GDP en el sector públic de dades; que aconseguiria entre el 1 i el 2,5% (alguns estudis ho eleven al 4%) sumant el privat. La Comissió, explica el document, estima que l'increment de la disponibilitat de dades per a l'ús comercial i la innovació entre empreses, així com per a consumidors i companyies usuàries de productes connectats i serveis relacionats, poden generar fins a 196.700 milions d'euros a l'any en 2028. Solament l'aplicació de la DONA crearà fins a 2,2 milions d'ocupacions en el període 2024-2028.
En aquest sentit, i en relació amb l'objectiu de l'Estratègia de impulsar la competitivitat i la inversió en R+D, diuen els autors que la DGA i la DONA haurien de crear confiança per a la compartició de dades B2B; i que la idea central seria que les companyies no focalitzin els seus recursos i el seu model de negoci exclusivament en el manteniment intern de les seves dades, sinó en la creació de valor mitjançant la transformació i combinació de dades. Igualment, en relació amb les pimes, apunten la necessitat de reduir les barreres d'accés i especialment els costos d'empleno que pot induir la
DA
. Fins i tot considerant que les pimes estan protegides en molts aspectes, expliquen, aquests costos poden ser un revés per a moltes empreses. Així, asseguren, mentre que per a alguns poden significar costos financers afegits, per a uns altres poden significar un total redissenyo dels models de negoci de la companyia.
Dimensió regulatòria
Finalment, quant a la dimensió regulatòria, els autors assenyalen que la implementació de la DONA i la DGA va a requerir de cossos regulatoris ben capacitats per a l'abundant treball que emanarà d'aquelles. La creació de cossos efectius requerirà ––expliquen–– d'una significativa inversió en recursos humans i habilitats/habilitats. Alerten, d'altra banda, de el risc de solapamiento d'atribucions entre administracions públiques i reguladors en àrees com la protecció de dades, la ciberseguretat, la infraestructura de xarxa i els temes de competència. Per la qual cosa, conclouen, serà primordial, entre altres qüestions, una adequada coordinació d'activitats.
Efectivament, coordinació és un concepte clau a tots els nivells. L'evolució que experimenti l'Economia de la Dada ––tanta a nivell de la Unió com globalment–– està vinculada, sigui el que sigui l'àmbit analitzat, a aquest imprescindible factor. Un factor aplicable a com s'implementi i desplegament l'Estratègia Europea, autèntica batuta que està marcant el pas d'aquest procés. Però també aplicable a la forma en la qual s'interrelacionin les múltiples normatives concernides i, en conseqüència, a la imprescindible actuació harmonitzada de les autoritats i organismes que les apliquin en els seus respectius àmbits de competència. En definitiva, una coordinació que, com la batuta virtuosa del director d'orquestra, permeti una execució reeixida de la partitura. Una partitura ––l'Estratègia Europea–– que es tradueixi en la melodia vigorosa que promet l'Economia de la Dada, com ja demostren els indicadors i registres que perfilen la seva imparable evolució.
Font original de la notícia
- Informació i dades del sector públic
