Un dels àmbits pioners en la reutilització de la informació del sector públic ha estat el referit a la informació judicial. Fins i tot amb anterioritat a la irrupció de les tecnologies de la informació i la comunicació, els professionals d'aquest àmbit ja es manejaven amb soltesa en la consulta de repertoris jurisprudencials publicats per entitats privades.
Aquesta realitat va tenir la seva pròpia projecció en l'àmbit normatiu i jurisprudencial, arribant a convertir-se en un dels assumptes més destacats sobre la reutilització de la informació del sector públic. A l'empara de la Llei 37/2007, de 16 de novembre, sobre Reutilització de la Informació del Sector Públic , el Consejo General del Poder Judicial aprobó en 2010 un Reglament sobre reutilització de sentències i altres resolucions judicials . Tan sols uns mesos després el Tribunal Suprem, a través d'una sentència dictada el 28 d'octubre de 2011, va anul·lar aquest Reglament i, des de llavors, no s'ha tornat a establir un marc específic alternatiu. Més enllà de les polèmiques i discussions que va suscitar aquest pronunciament judicial —amb vot particular de diversos magistrats— i de les raons de fons en què es fonamenta, la veritat és que es tracta d'un clar exemple de la complexitat subjacent en aquest àmbit material i que, com no podia ser d'una altra manera, es projecta sobre les possibilitats de reutilitzar la informació conforme als paràmetres de l'open data.
Així, d'una banda, existeix una pluralitat d'actors implicats el que, en última instància, dificulta la possibilitat de prestar serveis avançats puix que la disponibilitat de les dades depèn de múltiples fonts gestionades de manera diversa i per subjectes també diferents: jutges i magistrats, els respectius òrgans de govern judicials en diversos nivells territorials i competencials, el Ministeri de Justícia i les Comunitats Autònomes competents en matèria d'Administració de Justícia pel que es refereix a la gestió dels mitjans personals i materials, Fiscalia, Advocacia… D'altra banda, malgrat els esforços realitzats en els últims anys, l'ús generalitzat de mitjans electrònics tant en la gestió processal com, així mateix, en les relacions amb les parts i els professionals, encara es troba en un estat inicial que, en definitiva, dificulta l'accessibilitat de la informació associada conforme a les exigències de les dades obertes.
Accés a les resolucions judicials
En tot cas, ha de recordar-se que l'accessibilitat del text complet de les resolucions judicials a través de mitjans electrònics i de forma gratuïta és una realitat des de fa ja diversos anys gràcies a l'impuls decidit del Poder Judicial a través del Centre de Documentació Judicial-CENDOJ , de manera que gràcies a un potent cercador poden consultar-se de manera lliure les decisions dels principals òrgans judicials. Si bé, tal com s'informa en les condicions d'ús d'aquest servei , l'accés a tals documents per aquesta via únicament es permet per a ús particular en estar expressament prohibit la seva utilització per a finalitats comercials i, igualment, la descàrrega massiva de resolucions. De manera que la reutilització amb finalitats comercials requereix la prèvia autorització a través del referit CENDOJ, segons les condicions establertes pel Consell General del Poder Judicial.
Més enllà de disquisicions conceptuals sobre la denominació a utilitzar, la veritat és que el Govern Obert en l'àmbit judicia l és una demanda creixent a nivell social que està començant a materialitzar-se en exemples molt destacats i té reflex en l'esforç que s'està realitzant en destacats projectes de recerca —tant en el context nacional com a internacional— i també ha estat objecte de debat en fòrums acadèmics. Ja des del terreny de les iniciatives concretes, una de les principals apostes de l'Agenda Agenda Estratègica 2015/2020 del Tribunal Superior de Justícia de la Regió de Múrcia és, precisament, l'impuls de l'open data dins de l'Eix Cap a una Justícia Oberta. Per la seva banda, el Portal de Transparència del Poder Judicial també suposa un decidit impuls per facilitar l'accés a informació rellevant que, per la qual cosa ara interessa, compta amb una completa base de dades d'accés lliure que permet obtenir informació precisa sobre l'activitat de cada òrgan judicial que, fins i tot, es pot descarregar en formats oberts. També, per la qual cosa es refereix a l'open data, algunes Comunitats Autònomes faciliten l'accés automatitzat a les dades relatives als partits judicials o a les dependències oficials que, a més, poden ser també visualitzats a través de sistemes de geolocalització.
En definitiva, l'impuls de l'accessibilitat de la informació judicial segons els plantejaments de les dades obertes i, en concret, a la manera en què s'apliquen les normes pels òrgans judicials constitueix no només una oportunitat per a la innovació en la provisió de nous serveis avançats sinó que, així mateix, es presenta com una eina al servei de la seguretat jurídica i els drets fonamentals. Més encara, tenint en compte les possibilitats que de manera incipient ofereix la intel·ligència artificial, el big data i en general les eines disponibles per a l'anàlisi avançada de la informació, no sembla que la predictibilidad de les decisions dels òrgans judicials sigui una mera hipòtesi a nivell teòric sinó que podria arribar a convertir-se en una autèntica realitat fins i tot a curt termini.
Font original de la notícia .