Com ja s'ha comentat, són cada vegada més les organitzacions que decideixen governar les seves dades per assegurar-se que tenen un determinat valor organitzacional.
Encara que els escenaris solen ser molt variopintos, una observació detinguda de les necessitats i intencions permet descobrir que moltes d'aquestes organitzacions ja havien començat a governar les seves dades fa temps, però no ho sabien. Potser, l'única cosa que estiguin fent a partir d'aquesta decisió sigui manifestar-ho explícitament. Això sol ocórrer quan comencen a ser conscients de la necessitat de contextualitzar i justificar aquestes iniciatives, per exemple, per fer front a un determinat canvi organitzacional – com l'anhelada transformació digital
-, o per fer front a un determinat repte tecnològic com la implantació d'un
data lake
per donar millor suport als projectes d'analítiques de la dada.
Una estratègia de negoci pot consistir a disminuir els costos necessaris per produir un determinat producte, definir noves línies de negoci, conèixer millor els patrons de comportament dels clients o elaborar polítiques que abordin problemes específics de la societat. Per implantar una estratègia de negoci es necessiten dades, però no qualsevol dada, sinó dades que siguin rellevants i útils per als objectius inclosos en l'estratègia del negoci. És a dir, dades que es puguin usar com a base per contribuir a la consecució de dites objectives. Per tant, pot dir-se, que quan una organització reconeix que necessita governar les seves dades, en realitat el que està manifestant és la seva necessitat de posar determinats dades al servei de l'estratègia del negoci. I aquesta és la veritable missió del govern de la dada.
Disposar de les dades adequades per a l'estratègia de negoci requereix d'una estratègia de la dada. És condició necessària que la estratègia de la dada es derivi i s'alineï amb una estratègia de negoci. Per aquesta raó, és possible afirmar que els projectes que s'estan desenvolupant (sobretot els que cerquen desenvolupar algun artefacte tecnològic), o els que han de desenvolupar-se en l'organització, necessiten d'una justificació determinada per una estratègia de la dada i, per tant, formaran part del govern de la dada.
Objectius estratègics de la dada
Una estratègia de la dada està composta per una sèrie d'objectius estratègics de la dada, que poden ser d'un o d'una combinació necessària dels següents quatre tipus genèrics:
- Realització de beneficis: consisteix a assegurar que, tots els productors de dades tenen els mecanismes adequats per produir les fonts que suportin a l'estratègia del negoci, i que els consumidors de dades disposen d'aquells necessaris per poder realitzar les tasques precises per aconseguir els objectius estratègics del negoci. Ejemplos d'aquest tipus d'objectius pot ser:
- la definició dels processos de generació d'informes (reporting) de l'organització;
- la identificació de l'arquitectura de dades més rellevant per donar servei a totes les necessitats de dades dintre del termini i en la forma escaient;
- la creació de capes de serveis de dades;
- l'adquisició de dades des de terceres fonts per satisfer determinades demandes de dades; o
- la implantació de les tecnologies d'informació que donen suport a l'aprovisionament i consum de dades
- Alineament estratègic: l'objectiu és aconseguir que les dades s'alineïn amb uns principis o directrius bàsiques de comportament que l'organització ha definit, hauria d'haver definit, o que va a definir com a part de l'estratègia. Aquest alineament cerca homogeneïtzar la forma de treballar amb les dades de l'organització. Ejemplos d'aquest tipus d'objectiu poden ser:
- establir unes estructures organitzatives que donin suport a les cadenes de responsabilitat i de rendició de comptes;
- homogeneïtzar, reconciliar i unificar la descripció de les dades en diferents tipus de repositoris de metadades;
- definir i implementar les bones pràctiques de l'organització pel que fa al govern de la dada , la gestió de la dada i la gestió de la qualitat de la dada [2] ;
- readaptar o enriquir (el que en terminologia DAMA es coneix com operativizar el govern de la dada) els procediments de dades de l'organització per alinear-los a les bones pràctiques instaurades per l'organització en els diferents processos;
- o definir polítiques de la dada en qualsevol de les àrees d'actuació de la gestió de la dada i assegurar el seu compliment, entenent aquesta com a seguretat, gestió de dades mestres, gestió de dades històriques, etc.
- Optimització de recursos: consisteix a establir directrius per assegurar que la generació, ús i explotació de les dades utilitza els recursos de l'organització de la forma més adequada i eficient possible. Alguns exemples d'aquest tipus d'objectius podrien incloure:
- la disminución de costes de almacenamiento y procesamiento de datos a sistemas de almacenamiento mucho más eficientes y eficaces, como las migraciones de las capas de almacenamiento y procesamiento de los datos a la nube.
- la millora dels temps de respostes de determinades aplicacions mitjançant la retirada de dades històriques; la millora de la qualitat de les dades;
- la millora de les habilitats/habilitats i coneixements dels diferents participants en l'explotació i ús de les dades;
- el redissenyo de plans de negoci per fer-los més eficients; o
- la redefinició de rols per simplificar l'assignació i delegació de responsabilitats.
- Optimització de riscos: el objetivo fundamental es analizar los posibles riesgos relacionados con los datos que pueden malograr la consecución de los diferentes objetivos de negocio de la organización, o incluso poner en peligro su viabilidad como entidad, y desarrollar los mecanismos adecuados de tratamiento del dato. Algunos ejemplos de este tipo de objetivo serían:
- la definició o la implantació de mecanismes de seguretat i protecció de dades;
- l'establiment dels paràmetres ètics necessaris; o
- l'assegurament de recursos humans suficientment qualificats per fer front a la rotació funcional.
Una lectura detinguda dels exemples proposats pot arribar a fer pensar que alguns d'aquests objectius estratègics de la dada podrien entendre's com si anessin de diferents tipus simultàniament. Per exemple, assegurar la qualitat de les dades que es van a usar en determinats processos de negoci pot cercar, d'alguna forma, garantir que les dades no solament s'usin (“realització de beneficis” i “optimització de riscos”), sinó que també contribueixin a garantir que l'organització tingui una imatge de marca seriosa i responsable amb les dades (“alineament estratègic”) que eviti haver de realitzar freqüentment accions de neteja de dades, amb el consegüent desaprofitament de recursos (“optimització de recursos” i “optimització de riscos”).
Habitualment, el procés de selecció d'un o més objectius estratègics de la dada ha de realitzar-se no solament tenint en compte el context de l'organització i l'abast de dites objectives en termes funcionals, geogràfics o de dades, sinó que també s'ha de considerar la dependència entre els objectius plantejats i la forma en la qual aquests hagin de seqüenciar-se. Pot ser habitual que el mateix objectiu estratègic abasti dades que s'usen en diferents departaments o fins i tot que s'apliqui a diferents dades. Per exemple, l'objectiu estratègic dels tipus “realització de benefici” i “optimització de riscos”, anomenat “garantir el nivell d'accés als repositoris de dades personals”, abastaria les dades personals que es poden usar en els departaments comercial i d'operacions.
Tenint en compte les responsabilitats típiques de govern de la dada (avaluar, dirigir, monitorar), es recomana l'ús de la tècnica SMART (per les seves sigles en anglès: specific, measurable, achievable, realistic, estafi-bound) per a la selecció dels objectius estratègics. Així, aquests objectius estratègics han de:
- ser específics,
- poder mesurar-se i monitorar-se el seu nivell de consecució,
- que siguin assolibles i realistes dins del context de l'estratègia i de l'empresa i, finalment,
- que la seva consecució sigui limitada en el temps.
Una vegada que s'han identificat els objectius estratègics de la dada, i que es compta amb el respatller i suport econòmic de la directiva de l'organització, ha d'afrontar-se la seva implementació tenint en compte les dimensions comentades anteriorment (context, aspectes funcionals i dependències entre els objectius), mitjançant la definició d'un determinat programa de govern de la dada. És interessant ressaltar el fet que, després del concepte de “programa”, està la idea de “conjunt de projectes interrelacionats entre si que contribueixen a un objectiu específic”.
En definitiva, una estratègia de la dada és la forma en la qual una organització posa les dades necessàries al servei de l'estratègia del negoci de l'organització. Aquesta estratègia de la dada està composta per una sèrie d'objectius estratègics que poden ser d'un dels quatre tipus exposats o una combinació dels mateixos. Finalment, la implementació d'aquesta estratègia de la dada es realitzarà mitjançant el disseny i execució d'un programa de govern de dades, aspectes que s'aborden en aquest post .
Font original de la notícia
