Les noves lleis administratives suposen una Administració totalment electrònica, interconnectada i transparent

El Ministro d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro ha clausurat les I Jornades sobre les noves Lleis Administratives, organitzades per l'Institut Nacional d'Administració Pública (INAP).

Durant la seva intervenció, el Ministre ha destacat el treball professional dels empleats públics i l'extraordinària labor dels serveis públics que té Espanya que, “amb la seva dedicació i esforç, han fet que l'Administració Pública sigui una aliada per a la sortida de la crisi”.

En este sentido, Montoro ha asegurado que gracias a la función pública, el Gobierno ha podido emprender la modernización de la Administración, “imprescindible para la recuperación económica y para que el país siga progresando”.

Aquesta nova normativa per a la reforma del funcionament de les Administracions Públiques implanta una Administració totalment electrònica, interconnectada, transparent i amb una estructura clara i simple. En concret, es recull en sengles Lleis: la Llei del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, i la Llei de Règim Jurídic del Sector Públic.

Esta reforma se basa en dos ejes complementarios: el referido a las relaciones externas de la Administración con ciudadanos y empresas, de la que se ocupa la Ley del Procedimiento Administrativo Común de las Administraciones Públicas; y a la organización y relaciones internas dentro de cada Administración y entre las distintas Administraciones, en la que se centra la Ley de Régimen Jurídico del Sector Público.

Principals novetats per als ciutadans.

• Es faciliten les relacions electròniques dels ciutadans amb l'Administració. Amb aquest objectiu s'habilita la presentació d'escrits a qualsevol moment en el registre electrònic de qualsevol Administració, amb independència de qui es dirigeixin.
• Se simplifican los medios de identificación y de firma electrónica que se pueden utilizar para los trámites administrativos. Para ello se potencia, por ejemplo, el uso de claves electrónicas concertadas que se facilitan al ciudadano en el momento para realizar su trámite, se establece la asistencia personal por parte de la Administración en el uso de medios electrónicos a aquellos ciudadanos que lo necesiten y se prevé que las Administraciones puedan avisar al ciudadano, si así lo ha autorizado, mediante mensaje al teléfono móvil de que tiene una notificación que podrá consultar de manera electrónica.
• Se reducen las cargas administrativas y se establece como regla general la no solicitud de documentos originales (por ejemplo, la declaración de la renta o los certificados de empadronamiento, etcétera). No será preciso que los ciudadanos presenten fotocopias de documentos, sino que, registrados éstos electrónicamente, la Administración elaborará las copias que necesite.
• Hi haurà un únic procediment comú, més fàcil de conèixer, prescindint de l'abundant nombre actual de procediments especials, i es preveu un procediment administratiu "exprés" per a supòsits de menor complexitat, amb el que es guanya en agilitat en reduir terminis.
• Es generalitza per a tots els procediments administratius la possibilitat de reduir l'import de les sancions per ràpid pagament o per reconeixement de la responsabilitat.
• D'altra banda, els ciutadans podran conèixer les principals reformes que es té previst aprovar cada any a través del denominat Pla anual normatiu.

Principals novetats per a les empreses.

• Les empreses es relacionaran obligatòriament de forma electrònica amb totes les Administracions, com venen fent ja amb l'Agència Tributària i la Seguretat Social, i podran atorgar poders electrònicament perquè els seus representants realitzin tràmits administratius. Per facilitar-los aquesta tasca comptaran amb un registre administratiu de poders a la seva disposició.
• Es redueixen càrregues administratives al no exigir com a regla general documents que hagin estat presentats amb anterioritat, o elaborats per la pròpia Administració (per exemple: llicències o autoritzacions ja expedides).
• En l'àmbit estatal, es fixa amb caràcter general una data comuna (gener i juny) d'entrada en vigor de les normes que imposin obligacions a professionals i empreses per al desenvolupament de la seva activitat econòmica o professional, la qual cosa permetrà a les empreses poder planificar la seva activitat amb major certitud i adaptar-se millor als canvis normatius.

Major transparència i funcionament més àgil de les Administracions Públiques

Els guanys d'agilitat seran tant per a la gestió de procediments administratius, en preveure que totes les comunicacions entre Administracions seran íntegrament electròniques en tots els seus procediments, la qual cosa permetrà reduir temps de tramitació, com en els processos d'elaboració de normes, en preveure, en l'àmbit estatal, un procediment abreujat, la qual cosa facilitarà donar respostes regulatòries més ràpides a determinats problemes.

A això s'uneixen diferents mesures que aprofundeixen en la senda de transparència iniciada en l'últim any. Entre elles destaca la creació d'un inventari únic i públic de tots els organismes i entitats vinculats o dependents de totes les Administracions. Qualsevol ciutadà i empresa podrà conèixer què organismes i entitats públiques existeixen a cada moment en qualsevol Administració, al que s'uneix que tots els organismes i entitats estatals, amb independència de la seva denominació, hauran d'afegir les sigles que identifiquen la seva naturalesa jurídica. Això contribuirà a millorar la seva senyalització al mercat de forma clara i fàcil per a la seva identificació jurídica per qualsevol operador.

Per aprofundir en la millora de la transparència també es crea un nou registre estatal en el qual constarà tot el llistat d'òrgans de cooperació en els quals participa l'Administració General de l'Estat, així com dels convenis que l'Estat té subscrits amb altres Administracions.

D'altra banda, també es guanya en transparència en els procediments d'elaboració de normes en preveure la realització d'una consulta pública a través de la web amb caràcter previ a l'elaboració de les propostes normatives. També hi haurà una avaluació de les iniciatives normatives aprovades l'any anterior com a mecanisme de control expost, amb l'objectiu d'analitzar els efectes de la seva aplicació, el grau de compliment dels seus objectius i fer, si fos necessari, propostes de modificació o derogació.

A més, les Conferències Sectorials (principal òrgan de cooperació entre l'Estat i les Comunitats Autònomes) seran informades sobre els projectes normatius, quan afectin a l'àmbit competencial d'altres Administracions Públiques, amb l'objectiu de millorar l'intercanvi d'informació entre les diferents Administracions i evitar l'aparició de duplicitats.

Millor cooperació i coordinació entre les diferents Administracions Públiques

Per primera vegada, es regulen en una llei els elements bàsics de composició i funcionament de la Conferència de Presidents, formada pel President del Govern i els Presidents autonòmics.

Es regulen de forma més precisa les Conferències sectorials com a òrgans de cooperació essencials entre l'Estat i les Comunitats Autònomes, on es reuneixen periòdicament els ministres i consellers competents per raó de la matèria. Per primera vegada els seus Acords seran, amb caràcter general, de compliment obligat.

Finalment, també s'inclouen mesures específiques per millorar el funcionament de l'Administració General de l'Estat, entre les quals es troba l'exigència per als membres del Govern, Secretarios de Estado, Subsecretarios, Secretarios Generales, Delegats del Govern i Directores Generales dels requisits d'idoneïtat prevists en la Llei 3/2015, de 30 de març, reguladora de l'exercici de l'alt càrrec de l'Administració General de l'Estat o la previsió de la tramitació electrònica de les propostes i acords del Consell de Ministres.

Font original de la notícia