La creixent importància que dia a dia adquireixen les dades supera ja els àmbits econòmics i socials a nivell d'Estats, per aconseguir una dimensió multinacional que eleva a escala global els reptes, oportunitats, amenaces i incerteses que envolten el desenvolupament de l'Economia de la Dada. En el cas de la Unió Europea, la qüestió ha estat en els últims anys en l'agenda institucional, com demostren la profusió de regulació específica i transversal ja adoptada o que està en curs; o l'impuls d'iniciatives multilaterals tant en el marc de la Unió com més enllà de les seves fronteres. Al juliol de 2022, aquesta dimensió política global va donar un salt qualitatiu d'envergadura amb l'adopció, per part del Consell de la UE, del que va denominar ‘ Conclusions sobre la diplomàcia digital de la UE ’ que el seu objectiu era el d'establir accions prioritàries per reforçar l'acció de la UE en els assumptes digitals internacionals.
Aquestes conclusions ––actualitzades al juliol de 2023–– suposen, d'alguna manera, una fita en donar carta de naturalesa al concepte de “diplomàcia digital”. Reconeixien, d'una banda, la necessitat d'una política i una acció de la UE “més fermes, estratègiques, coherents i eficaces” en assumptes digitals; i detallaven, d'altra banda, les accions prioritàries per donar resposta a aquella necessitat.
Tres vies per relacionar-se amb tercers països
Sota el títol de ‘ L'Estratègia europea de la dada des d'una perspectiva multidimensional ’ la xarxade think tanks PromethEUs1 va publicar al juny de 2023 una anàlisi que desgrana aquesta Estratègia des de dos enfocaments principals: els aspectes polítics i regulatoris, i els aspectes geopolítics. L'anàlisi d'aquest últim va ser elaborat per Raquel Jorge Ricart, de el Real Institut Elcano , i en el qual s'explica que la UE ha estat abordant la manera en què els seus béns, serveis, actius i dades personals es relacionen amb tercers països a través de diverses vies:
- La via regulatòria, que, com afirmen, “ha estat seguida d'a prop per la major part dels stakeholders”.
- A través de les iniciatives multilaterals, les "coalicions de voluntaris" i les reunions internacionals.
- “A través de la importància de la diplomàcia digital, com un àrea de la política per institucionalitzar la geopolítica de les dades, juntament amb altres desafiaments tecnològics”. En aquest sentit, el vocable ‘diplomàcia digital, s'utilitza per agrupar en una sola ‘caixa’ totes les iniciatives que, de forma independent, s'haurien dut a terme fins avui.
A continuació, s'amplia la informació sobre cadascuna d'aquestes vies.
Via regulatòria
En relació amb el enfocament normatiu, el principal repte perquè la UE desplegui l'eina reguladora com a basa geopolítica resideix, segons els investigadors d'Elcano, a aconseguir influir en altres països perquè segueixin el mateix plantejament. “No es tracta només d'imposar normes als quals ja interactuen amb la UE, sinó d'animar a uns altres a fer el mateix amb les seves”, asseguren. Igualment, afegeixen, “un altre repte per a la instrumentalització geopolítica d'aquestes regulacions és comprendre que les estratègies geopolítiques han de variar en funció del país i del tipus d'empresa tecnològica”, ja que poden tenir enfocaments geopolítics diferents.
Però, segons conclouen els autors, la regulació, encara que és important, no és l'únic enfocament sobre el qual la UE hauria de construir la seva geopolítica de les dades. Els altres dos enfocaments són tan importants com a estratègics.
Iniciatives multilaterals
Respecte als fòrums d'interlocució internacionals, es destaquen:
- Els mantinguts a través de organitzacions i espais institucionalitzats i veterans, com per exemple G7, ONU, OCDE, etc.
- Les coalicions de més recent creació per a aspectes concrets, com Quadrilateral Security Dialogui (que integra a EUA, Austràlia, Índia i Japó), Digital Economy Partnership Agreement (amb Xile, Nova Zelanda i Singapur) o la proposta Data Free Flow with Trust DFFT-2019 (impulsada per Japó).
Diplomàcia digital
Quant a la tercera de les aproximacions ––relativa a l'impuls de la diplomàcia digital–– els analistes d'Elcano ressalten com a positives les diverses iniciatives regionals de partenariado tecnològic que la UE ha desplegat en els últims anys, i ressalta que ja en 2019 “la UE va començar a veure la tecnologia a través de la lent de l'ètica” i com un assumpte polític i geopolític. En aquest sentit, ressalten que les Conclusions de el Consell Europeu sobre diplomàcia digital (juliol 2022) són la fita de partida “amb el qual la UE va institucionalitzar tots els aspectes relacionats amb l'agenda externa en tercers països i política digital, com un aspecte singularitzat dins de la política exterior de la UE”. I, per això, l'objectiu de la diplomàcia digital desplegada per la UE a través del seu Servei d'Acció Exterior no és un altre que el de “assegurar el paper global de la Unió al món digital, protegir els seus interessos estratègics i promoure el seu marc regulador dinàmic i centrat en l'ésser humà per a una transformació digital integradora”.
Aquest últim aspecte és, d'altra banda, un factor crucial, com revelen les accions prioritàries establertes en la reunió inicial del Consell Europeu al juliol de 2022, revisades en juliol de 2023 . La UE, afirma el Consell, ha de promoure una transformació digital basada en els drets humans i centrada en les persones, alguna cosa que es tradueix, per exemple, en:
- Pràctiques de diligència deguda i avaluacions d'impacte en matèria de drets humans “periòdiques i exhaustives”.
- Prestar especial atenció a la protecció dels drets de persones vulnerables o marginades.
- Reduir la bretxa digital de gènere.
- Promocionar una Internet oberta, lliure, neutral, mundial, interoperable, fiable i segura/segura.
La Carta de Drets Digitals d'Espanya , presentada al juliol de 2021, i la Declaració Europea sobre els Drets i Principis Digitals per a la Dècada Digital , són un clar exemple de la vocació amb la qual la Unió Europea vol dotar-se d'un referent intern o domèstic, alhora que estableix un marc compartit per a la seva acció en el camp de la diplomàcia digital.
Els reptes de la UE
En qualsevol cas, de l'anàlisi de les diferents accions establertes per la UE en la matèria, els investigadors de l'Institut Elcano avancen a la identificació de tres grans reptes:
- Com abordar el rol dels Estats membre en la geopolítica de les dades de la UE, atès que la majoria de les disposicions de política exterior i de seguretat depenen de la unanimitat dels 27 països, i això “pot dificultar la forma en què siguin aprovades certes activitats relacionades amb la governança de dades”.
- Com associar-se amb els països en desenvolupament “o, particularment, amb els no alineats”, concepte que podria estar tenint certa revitalització i sobre el qual, asseguren, “hauria de ser un àrea en la qual aprofundir”. La iniciativa Global Gateway de la UE estaria en aquest àmbit i, de fet, és una de les quals la UE vol impulsar ampliant també la participació del sector privat.
- Com “parar esment a certes tecnologies encara poc desenvolupades, no massa comercialitzades o no implantades, però que podrien generar una gran competència entre països”.
En definitiva, el desenvolupament de la diplomàcia digital és ja un vector crucial en el desenvolupament de l'Economia de la Dada i, de fet, el Consell de la UE tornarà a tractar aquesta qüestió abans de l'estiu de 2024, quan es compliran dos anys de l'emissió de les Conclusions i un des de la primera revisió. De fet, fins llavors, el Consell “convida a l'Alt Representant, a la Comissió i als Estats membres al fet que avaluïn els avanços periòdicament i segueixin informant amb regularitat al Consell sobre l'aplicació de la diplomàcia digital”. I és que, segons subratllen, per portar la seva diplomàcia a un nivell superior, “la UE ha de actuar amb un plantejament d'Equip Europa ––és a dir, les institucions de la UE i els Estats membres de la UE, juntament amb altres actors associats––, protegint conjuntament els seus interessos estratègics i promovent el seu enfocament de la transició digital centrat en les persones”.
Seguretat econòmica
La vinculació assenyalada entre diplomàcia digital, interessos estratègics de la Unió, i Economia de la Dada, està en el rerefons de la Estratègia Europea de Seguretat Econòmica una comunicació conjunta que van adoptar la Comissió i l'alt representant el 20 de juny de 2023. Aquesta Estratègia es basa en un enfocament fundat en tres pilars:
- La promoció de la base econòmica i la competitivitat de la UE
- La protecció enfront dels riscos
- L'associació amb el major nombre possible de països per abordar preocupacions i interessos comuns.
Fomentar (la competitivitat); preservar (la seguretat econòmica); i cooperar (entre si i amb uns altres), són els vectors que l'Estratègia defineix per fer front als quatre riscos que assenyala. A saber:
- Riscos relatius a la resiliència de les cadenes de subministrament.
- Riscos per a la seguretat física i cibernètica de les infraestructures crítiques.
- Riscos relacionats amb la seguretat tecnològica i les filtracions de tecnologia.
- Riscos que s'utilitzin les dependències econòmiques com a arma o de coerció econòmica.
Com a primera conseqüència de l'Estratègia, el 3 d'octubre de 2023 la Comissió va adoptar una Recomanació sobre àmbits tecnològics crítics per a la seguretat econòmica de la UE, en la qual assenyala deu àrees tecnològiques crítiques, quatre de les quals són assenyalades com “altament probables”: semiconductors avançats, intel·ligència artificial, tecnologies quàntiques i biotecnologies.
Amb la finalitat de fer immediates avaluacions de riscos sobre aquestes àrees, la Comissió desplegarà un intens diàleg amb els Estats membre amb resultats previstos per a la primavera de 2024. Un diàleg en el qual l'Economia de la dada, amb un pes cada vegada més rellevant en els ecosistemes productius europeus, estarà omnipresent. I Espanya, com hub internacional i destinació segura/segura per als fluxos d'informació i emmagatzematge de dades, haurà de prestar especial atenció a aspectes com garantir la correcta integració de les diferents infraestructures de dades; garantir la interoperabilitat entre els diferents actors; i reforçar la seva ciberseguretat, especialment davant la vulnerabilitat de la cadena de subministrament i la necessitat de garantir la competència efectiva i la diversitat de proveïdors.
