Dificultades i desafiaments des de la perspectiva de les dades obertes i la reutilització
Es tracta, sens dubte, d'un plantejament suggeridor que, no obstant això, ha de fer front a importants reptes que van més enllà de la mera aprovació de documents formals i l'impuls de reformes legislatives.
En primer lloc, cal partir de l'existència d'una pluralitat de subjectes implicats. A aquests efectes s'ha d'emfatitzar l'existència d'una doble perspectiva en la gestió pública de l'àmbit judicial. D'una part, el Ministerio de Justicia o, en su caso, las Comunidades Autónomas con las competencias transferidas son las Administraciones que proporcionan los medios materiales y personales de apoyo a la gestión y, por tanto, a quienes corresponde el ejercicio de las competencias relativas al acceso y la reutilización de la información vinculada a su propio ámbito competencial. D'una altra, la Constitució reserva en exclusiva a jutges i tribunals l'exercici de la funció jurisdiccional, la qual cosa suposa un rellevant protagonisme en la tramitació i la gestió documental. Referent a això, la legislació atorga una important funció al Consell General del Poder Judicial pel que es refereix a l'accés i la reutilització de les decisions judicials. Sens dubte, el fet que l'òrgan de govern judicial hagi ratificat el Manifest representa un important compromís més enllà de la regulació legal.
En segon lloc, encara que des de l'aprovació aprovació en 2011 d'un marc legislatiu
tendent a impulsar la digitalització de la Justícia s'ha produït un avanç significatiu, no obstant això, amb freqüència la realitat diària dels jutjats i tribunals demostra la importància que segueix tenint la gestió basada en el suport paper. Així mateix, en ocasions persisteixen importants problemes d'interoperabilitat i, en definitiva, la interconnexió de les diferents eines tecnològiques i sistemes d'informació no sempre està garantida en la pràctica.
A fin de hacer frente a estos desafíos en los últimos meses se han impulsado dos iniciativas de gran relevancia. Por un lado, la reforma que pretende llevar a cabo el Projecte de Llei de mesures d'eficiència processal en el servei públic de Justícia evidencia, en definitiva, que la modernización de la Justica es todavía un objetivo pendiente. Ahora bien, debe tenerse en cuenta que no se trata, simplemente, de reto puramente tecnológico, sino que, además, se requieren importantes reformas en la estructura organizativa, la gestión documental y, en definitiva, la cultura que impregna un ámbito del sector público muy formalizado. Se precisa, por tanto, un importante esfuerzo en la gestión del cambio que se pretende impulsar con el Manifiesto.
Pel que es refereix a les dades obertes i la reutilització de la informació del sector públic és necessari distingir entre la gestió purament administrativa on la competència correspon a les Administracions Públiques, com abans s'ha indicat i, d'un altre costat, les decisions judicials, àmbit aquest últim en mans del Consell General del Poder Judicial. En aquest sentit, cal reconèixer l'important important esforç que s'ha realitzat per part de l'òrgan de govern dels jutges a l'hora de facilitar l'accés a informació estadística . No obstante, l'accés a les decisions judicials amb finalitats de reutilització presenta importants restriccions que haurien de reconsiderar-se a la vista de la regulació europea . Aun partiendo del avance que supuso en su momento la puesta en marcha del servei d'accés a les resolucions judicials disponible a través del CENDOJ la veritat és que es tracta d'un model amb rellevants limitacions que pot dificultar l'impuls de serveis digitals avançats basats en l'ús de dades .
Tot i que l'últim intent de regular les singularitats de la reutilització de la informació judicial per part del Consell General del Poder Judicial acabés amb la seva anul·lació pel Tribunal Suprem el citat Projecte de Llei contempla una mesura rellevant sobre este tema. En concret, en el marc de l'arxiu electrònic de documents i expedients, encarrega al Consell General del Poder Judicial la regulació de “la reutilització de sentències i altres resolucions judicials per mitjans digitals de referència o reexpedició d'informació, sigui o no amb finalitats comercials, per part de persones físiques o jurídiques per facilitar l'accés a les mateixes de terceres persones”.
Més recentment, a la fi de juliol, el Consell de Ministres va aprovar una segona iniciativa legislativa que ja s'està tramitant en les Corts Generals i que incorpora algunes mesures específicament dedicades a l'impuls de l'eficiència digital. En concret, en relació amb l'expedient judicial electrònic, la reforma pretén superar el model de gestió basada en els documents i planteja un canvi de paradigma que parteix de l'establiment del principi general d'una Justícia basada en dades que, entre altres possibilitats, faciliti les “actuacions automatitzades, proactives i assistides”. Pel que es refereix a les dades obertes i la reutilització de la informació, el projecte legislatiu incorpora un títol específic en el qual es contempla la publicació de dades obertes al Portal de l'Administració de Justícia segons criteris d'interoperabilitat i, sempre que sigui possible, en formats que permetin el seu processament automàtic.
En definitiva, la gestió basada en dades en l'àmbit judicial i, en particular, l'accés a la informació judicial amb finalitats de reutilització requereix d'un procés de reflexió en profunditat en el qual puguin participar no només els organismes públics competents i les editorials jurídiques que ofereixen l'accés a la jurisprudència sinó, amb un major abast, les diverses professions jurídiques i la societat en general. Més enllà de l'impuls de suggeridores iniciatives com el Fòrum de Transformació Digital de la Justícia , la primera edició de la qual va tenir lloc fa uns mesos, i l'oportuna organització d'esdeveniments acadèmics on pot tenir lloc aquest debat, com el celebrat el passat mes d'octubre , en última instància ha de partir-se d'un principi elemental: la necessitat d'impulsar un model de gestió basada en l'obertura de la informació per defecte i des del disseny. Només des d'aquesta premissa es podrà impulsar definitivament i amb les oportunes garanties jurídiques l'efectiva reutilització de la informació en el servei públic de la Justícia.
Així doncs, a la vista de les importants reformes legals que s'estan tramitant, sembla arribat el moment d'assumir de manera decidida una aposta definitiva pel valor de les dades en l'àmbit judicial a l'empara dels objectius que pretenen abordar-se amb el Manifest abans referit.
Font original de la notícia
