Els resultats de la tercera edició
de el Barómetro de los Datos Abiertos mostren com els governs, com a part de la seva activitat habitual, estan ja en l'actualitat recopilant i gestionant una gran quantitat de dades en àmbits tan diversos com a cartografia, cadastre, estadística, pressupostos i despesa pública, registres empresarials, legislació, transport, comerç, sanitat, educació, criminalitat, medi ambient, resultats electorals o contractació pública.
A més, més de tres quartes parts d'aquestes dades oficials estan també disponibles online d'alguna manera a través dels múltiples llocs web gestionats pels diferents organismes governamentals. No obstant això, tan sols un petit percentatge de tots aquests conjunts de dades ja digitalitzades (al voltant del 10%) poden considerar-se realment dades obertes i, a més, la gran majoria d'ells es concentren en els 10 països que lideren el rànquing.
Els cinc problemes més habituals, ordenats segons la seva freqüència, que han estat detectats en l'estudi realitzat pel Baròmetre després de l'anàlisi d'1.380 conjunts de dades:
- Llicències no obertes: Tan sols un 18% de les dades que es publiquen estan clarament associats a una llicència oberta que permeti usar les dades sense cap tipus de restricció més enllà de l'atribució a la font original. Això vol dir que en una gran majoria de les dades disponibles les llicències són restrictives o simplement desconegudes, impedint d'aquesta manera la seva reutilització.
- Conjunts de dades incompletes: Únicament un 32% dels conjunts de dades digitalitzades que s'han analitzat es publiquen de forma completa per facilitar la seva descàrrega i ús. La majoria de les dades en l'actualitat es troben fraccionats i disseminats entre múltiples seccions del lloc en el qual es publiquen o fins i tot entre diferents llocs web dificultant considerablement la seva localització.
- Formatos no llegibles per màquines o difícilment reutilitzables: Poc més de la meitat de les dades (concretament un 55%) es publiquen en formats que, a més de ser llegibles per les màquines, poden també reutilitzar-se fàcilment. L'ús de formats estandarditzats és molt limitat, la qual cosa fa més difícil la interoperabilitat. Així mateix, els formats propietaris segueixen sent majoria, limitant també l'accés a aquells usuaris que no comptin amb el programari necessari.
- Datos desactualizados: Hasta un 26% de los datos disponibles no se actualizan con la frecuencia que sería adecuada según su naturaleza. Igualmente, en la mayoría de los casos tampoco se indica cuál será la frecuencia de actualización a seguir. Los datos desactualizados pierden gran parte de su interés para los potenciales reutilizadores.
- Taxes d'accés: Encara és necessari pagar una taxa per poder tenir accés complet a un 10% de les dades publicades. Això no només limita considerablement el públic beneficiat per l'ús d'aquestes dades, sinó que també contribueix a augmentar la bretxa digital.
Tots aquests problemes afecten directament a característiques que són distintives de les dades obertes i són la clau del seu potencial. Mentre no es compleixi amb totes aquestes característiques no serà possible obtenir tots els beneficis socials i econòmics oferts per les dades obertes .
