El terme reutilització, segons estableix la Llei, es refereix a l'ús de documents en poder de les Administracions i organismes públics que poden utilitzar persones físiques o jurídiques, amb finalitats comercials o no comercials, fora de l'activitat administrativa pública. Queda exclòs d'aquest concepte l'intercanvi de documents entre Administracions.
Novetats que s'introdueixen per adaptar la directiva europea
Entre les novetats que s'introdueixen, destaca l'extensió de la reutilització d'informació del sector públic a tres tipus d'institucions culturals: biblioteques, arxius i museus. També s'estableix que, si s'aplica una tarifa per la reutilització de documents, ha de limitar-se als costos marginals en què s'incorri per a la seva reproducció, posada a disposició o difusió.
La Secretaria d'Estat d'Administracions Públiques, en coordinació amb la Secretaria d'Estat de Telecomunicacions i Societat de la Informació, presentarà cada tres anys a la Comissió Europea un informe sobre la informació disponible del sector públic per a la seva reutilització.
Els acords exclusius de reutilització a favor de tercers se subscriuran excepcionalment per tres anys, quan sigui necessari per a la prestació d'un servei d'interès públic. D'altra banda, els acords exclusius per a la digitalització dels recursos culturals tindran una durada general de deu anys.
D'altra banda, al marge del contingut de la Directiva comunitària, s'incorpora el Centre de Recerques Sociològiques (CIS) al procés de reutilització de la informació, amb un banc de dades específic en el cas de realització d'enquestes quantitatives.
