El president del Govern va clausurar l'esdeveniment “HISPÀNIA: com la intel·ligència artificial millorarà el nostre futur”, celebrat en la Fundació Ramón Areces, Madrid. Durant la seva intervenció, va destacar la necessitat que Europa i Espanya adoptin una visió clara sobre el rol de la intel·ligència artificial (IA) en la societat, defensant la democràcia enfront dels riscos de l'ús indegut de tecnologies per part de grans corporacions tecnològiques.
L'esdeveniment va servir per presentar l'estudi " HISPÀNIA 2040".
Aquest estudi és el resultat d'un treball prospectiu realitzat per un grup de 12 experts sota el lideratge de la Oficina Nacional de Prospectiva i Estratègia del Govern , amb les mires posades a entendre com la IA pot augmentar el nostre benestar futur i quines decisions hem de prendre perquè així sigui.
L'estudi "HISPÀNIA 2040". Desafiaments i línies d'actuació
L'estudi ‘Hispània 2040’ analitza les oportunitats i els reptes que presenta el desplegament de la IA abordant cinc grans desafiaments a llarg termini en els quals la IA pot exercir un paper rellevant a Espanya. Aquests cincos desafiaments són:
- Modernitzar el teixit productiu
- Enfortir l'estat de benestar
- Aconseguir la sostenibilitat mediambiental
- Reforçar els sistemes de seguretat i la defensa
- Reduir la desigualtat
Per a cadascun d'aquests desafiaments, l'estudi ofereix una visió general de les principals aplicacions potencials de la IA per les quals existeix evidència empírica, així com indicadors per quantificar el punt de partida d'Espanya i el possible impacte futur.
Enfront dels cinc desafiaments, l'estudi proposa dotze línies d'actuació prioritàries, algunes d'elles ja abordades en la Estratègia d'Intel·ligència Artificial 2024 :
- Augmentar les ajudes i incentius financers perquè les pimes incorporin i desenvolupin la IA en els seus negocis. Per a això, l'estudi suggereix reforçar els programes Joc Digital per a l'adquisició d'equips tecnològics i Jocs Consulting , així com seguir els exemples de programes com la Integració de la IA en les Cadenes de Valor , el programa de Xarxes Territorials d'Especialització Tecnològica (RETCH), el Fons Next Tech o la Compra Pública d'Innovació
- Millorar la formació i l'atracció de talent en noves tecnologies. En aquest àmbit, l'estudi proposa ampliar i millorar l'oferta STEM i intensificar l'atracció de talent tecnològic escalant programes com “SpAIn Talent Hub” o el més ampli ATREU.
- Desenvolupar programes de formació contínua en IA per a treballadors en actiu.
- Impulsar la creació d'una xarxa públic-privada de centres de recerca en IA, que ens doti de la capacitat per desenvolupar models fundacionals propis.
- Afavorir la interoperabilitat de dades i models de IA entre empreses. L'estudi proposa seguir l'exemple de l'Hub Gaia-X en l'àmbit de la dada, partint de la llavor plantada per la incipient Xarxa d'Excel·lència en IA.
- Promoure en el si de les Nacions Unides la signatura d'un nou acord internacional vinculant que garanteixi el control humà sobre els sistemes d'armes autònoms i que les armes nuclears quedin fos de l'abast de la IA. Així, es reforçaria la declaració política no-vinculant política sobre l'ús militar responsable de la IA signada en 2023 per Espanya entre més de 50 països.
- Impulsar des de l'Agència Espanyola de Supervisió de la Intel·ligència Artificial (AESIA) el desenvolupament d'eines de verificació i auditoria de models IA.
- Dissenyar i implementar un protocol integral de vigilància, detecció i resposta davant incidents de ciberseguretat, que podria ser elaborat per l'Institut Nacional de Ciberseguretat (INCIBE), en col·laboració amb l'AESIA.
- Desenvolupar un sistema de dades integrades que faciliti el seu intercanvi i ús entre territoris i serveis públics.
- Dotar a l'administració pública de la capacitat per crear programari de IA adaptat a les necessitats de cada àrea de l'estat de benestar.
- Crear un sistema d'agents virtuals que ajudin a la ciutadania en la seva interacció amb l'Administració Pública.
- Executar una reforma integral dels impostos sobre la riquesa i apropar la càrrega fiscal sobre les rendes del capital a les del treball.
Espanya, posicionant-se al capdavant en el desenvolupament de la IA
En les seves intervencions, tant del President com el ministre per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, van destacar el bon punt de partida d'Espanya enfront de la IA, subratllant també els avanços assolits amb l'Estratègia Nacional de IA.
La intenció de l'Executiu és continuar reforçant les capacitats en computació i infraestructures digitals, avançant cap a un sistema de dades integrat que faciliti el seu intercanvi i ús entre diferents actors i impulsant la recerca científica i el desenvolupament tecnològic de IA. Per això, ha anunciat la publicació i disponibilitat per a tots els usuaris dels primers models d'ALIA . A més, s'ha anunciat la mobilització de 150 milions d'euros per potenciar la integració i ús de la IA en les empreses espanyoles, en línia amb el compromís adquirit en l'Estratègia d'Intel·ligència Artificial. D'ells, pròximament es destinaran 20 milions a 500 casos d'ús en pequeño i mitges empreses, els resultats de les quals i experiències seran accessibles a tot el teixit de pimes.
Des de la passada legislatura, el Govern ha treballat amb el sector privat, la societat civil i la resta d'administracions en la matèria i ha compromès en els últims anys 2.000 milions d'euros a impulsar el desenvolupament de tecnologies d'alt impacte, entre elles solucions IA i la seva adopció en empreses i institucions públiques. Entre unes altres, l'Executiu ha destinat 50 milions a finançar grans projectes de recerca i desenvolupament, 62 milions a la creació de la primera fàbrica de IA d'Espanya, i altres 105 milions a facilitar el desplegament d'aquesta tecnologia en les cadenes de valor. També acaba de comprometre 500 milions d'euros per al nou centre de fabricació de semiconductors de Màlaga .
- Estudi HipanIA 2040 (PDF)
- Resum executiu de l'estudi (PDF)
