L'informe " Estratègia de la UE per a una Unió de la Seguretat 2020-2025 " ofereix una visió general de l'aplicació de l'Estratègia per a una Unió de la Seguretat des de la seva adopció en 2020. Fa balanç dels progressos i assoliments en cinc àmbits clau: protecció de les infraestructures físiques i digitals de la UE; lluita contra el terrorisme i la radicalització; lluita contra la delinqüència organitzada; reforç de la cooperació policial i judicial; i cooperació amb els socis internacionals.
La Comissió ha complert tots els compromisos contrets en el marc de l'Estratègia per a una Unió de la Seguretat i ha incorporat noves iniciatives per respondre als reptes emergents i canviants en matèria de seguretat al llarg dels anys. Quatre anys després que comencés a aplicar-se, l'Estratègia ha consolidat el conjunt d'instruments de seguretat de la UE i ofereix ara una base poderosa per a la protecció dels europeus en el futur.
Els sis punts abordats en l'Estratègia són:
- Reforç de les infraestructures físiques i digitals de la UE
- Lluita contra el terrorisme i la radicalització
- Lluita contra la delinqüència organitzada
- Reforç de la cooperació policial i judicial
- Consolidació de la cooperació en matèria de seguretat amb els socis internacionals
- Col·laboració amb les agències de la UE per aplicar la Unió de la Seguretat
El reforç de les infraestructures físiques i digitals de la UE
El que més concerneix a l'administració electrònica ho trobem en el primer punt de l'Informe "Reforço de les infraestructures físiques i digitals de la UE". Sobre aquest aspecte es destaca il aumento de los ataques híbridos contra infraestructuras críticas en la UE.
Aquests atacs han posat en relleu la necessitat d'acréixer la seva protecció i resiliència per prevenir o mitigar l'impacte de les pertorbacions dels serveis essencials als quals sostenen. Des de 2020, la Comissió ha proposat noves normes horitzontals per reforçar les infraestructures crítiques de la UE, tant en línia com fora de línia, en una gamma més àmplia de sectors, així com la Directiva relativa a la resiliència de les entitats crítiques
i la Directiva relativa a les mesures destinades a garantir un nivell comú de seguretat de les xarxes i sistemes d'informació en la (SRI 2), ambdues en vigor des de gener de 2023. La Comissió també ha adoptat una sèrie de mesures a nivell sectorial per incrementar la resiliència de les infraestructures crítiques, en particular en els sectors de l'energia, el transport, la seguretat marítima, la connectivitat, el clima, l'espai, les finances i la salut.
Davant l'augment dels ciberatacs en els últims anys, la Comissió ha donat passos importants per millorar la ciberseguretat en els Estats membres i en les institucions, òrgans i organismes de la UE, reforçar la seguretat de les cadenes de subministrament i els productes i impulsar les capacitats de detecció i resposta a incidents cibernètics a escala de la UE. Entre ells s'inclouen la Llei de Ciberresiliencia, que garantirà la ciberseguretat en el disseny dels productes de maquinari i programari, i la Llei de Cibersolidaridad, que reforçarà les capacitats de la UE per detectar amenaces i atacs significatius i a gran escala en matèria de ciberseguretat, preparar-se per a ells i respondre a ells.
Font original de la notícia
