El ministre va plantejar als senadors tres grans consensos per a aquesta legislatura, amb l'objectiu de “accelerar l'adopció de tecnologies d'avantguarda apalancándonos en els avantatges i fortaleses amb les quals ja explica España, desenvolupar les potencialitats de la Intel·ligència Artificial per impulsar l'activitat econòmica i la qualitat dels serveis públics, i fer-ho tot garantint l'ús ètic d'aquestes tecnologies innovadores, promovent un gran acord social sobre els límits que ha de fixar-se al que fan les màquines i al que correspon als humans”.
Primer consens: reforç de les capacitats tecnològiques
En el marco del primer consenso, orientado a reforzar las capacidades tecnológicas del país, Escrivá ha destacado que ya se han dado los primeros pasos para crear de la Sociedad Española para la Transformación Tecnológica (SETT), una Entidad Pública Empresarial que permitirá agrupar en un vehículo ágil la inversión pública en sectores tecnológicos de vanguardia, que ahora se encuentra repartida en distintos organismos, propiciando así sinergias y una unidad de propósito y acción en ámbitos donde la competencia internacional es muy intensa y la velocidad de cambio extremadamente rápida. “Avanzamos así en el refuerzo de la soberanía tecnológica estratégica, crucial cuando hablamos de sectores críticos para la economía o la seguridad”, ha explicado el ministro, que ha añadido que la SETT contará con equipos especializados tanto en inversiones como en tecnología, tendrá la capacidad de analizar tendencias y actuar así de forma adaptable y flexible, y propiciará la colaboración público-privada.
Durant la seva intervenció sobre aquest primer consens, Escrivá ha emfatitzat, a més, les fortaleses amb les quals explica España per aconseguir convertir-se en l'hub de connectivitat de referència pel Sud d'Europa, atraient infraestructures clau com els Centres de Processament de Dades (CPD): “Som líders europeus en connectivitat, amb el 100% de la població amb possibilitat d'accés a la banda ampla ultrarrápida per fibra o per satèl·lit; estem accelerant el desplegament del 5G, i a més comptem amb condicions excepcionals de posicionament geogràfic, clima i producció d'energies renovables. Sumarem a tot això un nou marc regulatori que afavoreixi la instal·lació sostenible de CPD, per assegurar-nos que aquestes infraestructures que requereixen un important ús d'energia i aigua s'instal·len amb totes les garanties mediambientals”.
Segon consens: impuls de la IA i el seu ús ètic
Quant al segon consens, relatiu a l'impuls de la IA i del seu ús ètic, José Luis Escrivá ha subratllat que aquesta tecnologia està propiciant “enormes guanys de productivitat, fins i tot en sectors que fins ara no s'havien vist afectats d'una forma tan intensa per les revolucions tecnològiques anteriors, com el sector serveis”. El Govern orientarà la seva acció en aquest camp a afavorir el desenvolupament i aprofitament dels beneficis d'aquesta tecnologia tant en l'economia general com en la prestació de serveis públics.
Aquest propòsit es concretarà en l'actuació sobre tres palanques: l'impuls de les capacitats de supercomputación, a partir del treball d'institucions de referència internacional com el Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputación; l'engegada durant aquest any d'un gran model de llenguatge fundacional en castellà i llengües cooficials perquè empreses i institucions puguin desenvolupar aplicacions més potents i eficaces; i el foment del capital humà, proporcionant finançament a les diferents iniciatives de recerca i de suport als investigadors (ja s'han aportat més de 600 milions d'euros en accions de R+D i d'atracció i retenció de talent) i propiciant sinergies entre les diferents institucions que treballen en ciència i tecnologia d'avantguarda.
Les actuacions sobre aquestes tres palanques cerquen resultats d'impacte en quatre àrees. La primera d'elles és l'aplicació industrial de la IA, “amb especial atenció a les pimes i autònoms, que no tenen tantes facilitats com les grans empreses a l'hora d'incorporar la IA als seus processos, i que a més poden beneficiar-se especialment de l'ús d'aquesta tecnologia per guanyar productivitat”, ha dit el ministre. En aquest sentit, Escrivá ha destacat iniciatives com el Joc Digital, amb 3.000 milions d'euros a la disposició de les empreses per impulsar la seva transformació digital i que va a orientar la seva futura convocatòria a les solucions de IA, i l'engegada d'un programa de 300 milions d'euros per acompanyar a les pimes en el redissenyo de les seves tecnologies de dades i IA.
La segona àrea amb resultats d'impacte serà el sector públic i la seva transformació, posant en valor les dades amb els quals expliquen les administracions per generar “projectes pilot, que puguin ser escalats en cas de ser reeixits, que millorin l'atenció als ciutadans”, ha dit el ministre. Una tercera àrea serà la ciberseguretat, amb la remissió d'una llei a les Corts que abordi de forma integral aquesta matèria crucial abans que acabi l'any. I la quarta àrea és la governança de la IA, pel que -ha dit Escrivá- “el Govern vol obrir un debat que impliqui a tota la societat, en el qual entre tots fixem els límits entre el que pot assignar-se a les màquines i el que ha de reservar-se per als humans”. En aquesta matèria, l'Agència Espanyola de Supervisió de la Intel·ligència Artificial (AESIA) liderarà aquest procés de cerca de consensos durant els propers mesos, “constituint-se en un centre de pensament sobre aquesta tecnologia d'avantguarda; serà la intel·ligència de la Intel·ligència Artificial”, ha resumit Escrivá.
Tercer consens: transformació de l'Administració
El ministre ha dedicat també una part de la seva intervenció al tercer consens que planteja per a la legislatura: la modernització de l'Administració Pública. Ha explicat que l'actuació del Govern en aquest camp se centrarà en el reforç de la qualitat dels serveis públics amb la incorporació de les tecnologies d'avantguarda però, sobretot, amb un replantejament de la política de recursos humans que propiciï la captació de talent, el redissenyo de les carreres professionals per fer-les més atractives per als empleats públics i més ajustades a les necessitats de la societat, l'eliminació de la taxa de reposició i la seva substitució per un model de gestió previsional de plantilles i l'impuls de la transparència i dels mecanismes de govern obert. En tot cas, Escrivá s'ha compromès a aprofundir en aquest tercer consens durant la seva compareixença davant la Comissió de Funció Pública del Senat, dins de dues setmanes.
Font original de la notícia
(Portal MINECO)
