El ministre per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, José Luis Escrivá, ha proposat, durant la presentació de les línies generals del seu departament en la Comissió d'Economia, Comerç i Transformació Digital del Congrés dels Diputats, tres grans consensos per a aquesta legislatura que “contribueixin a elevar la confiança de la ciutadania en el sector públic i en les nostres capacitats com a país per afrontar els reptes del futur”.
En primer lloc, ha plantejat un consens per a l'impuls de la Intel·ligència Artificial (IA) i el seu ús ètic que permeti “aprofitar al màxim les seves possibilitats, tant per a la inversió privada com per a l'administració, però sempre amb la ciutadania al centre”. El segon consens seria per al desenvolupament de les capacitats tecnològiques del país a partir de les fortaleses existents, “promovent inversions estratègiques i continuant amb el desplegament d'infraestructures digitals que impulsin la transformació digital de les empreses i l'administració i la millora de les competències de la ciutadania”. Finalment, Escrivá ha proposat un tercer consens “per a la transformació de l'Administració, dotant als nostres extraordinaris empleats públics de les millors eines per aprofitar les noves tecnologies i millorar, amb això, els serveis públics”.
El ministre per a la Transformació Digital i de la Funció Pública ha començat la seva intervenció explicant “la gran complementarietat que tenen les diferents àrees” del Ministeri, ja que la transformació digital és “un fenomen trasversal que genera palanques que poden ser utilitzades en la millora dels serveis públics i aquests, al seu torn, són un gran catalitzador per a l'ús de les noves tecnologies”. Per això, la interacció entre ambdues àrees “genera importants sinergies”.
Respecte al consens per a l'impuls de l'ús ètic de la IA proposat, José Luis Escrivá ha assenyalat que aquesta tecnologia viu actualment “un moment crucial”, per la qual cosa és fonamental que “España estigui el millor posicionada possible per aprofitar les seves oportunitats tant en el sector privat com en el sector públic i, en tot cas, sempre tenint present que el benestar dels ciutadans ha d'estar al centre de les actuacions”. Per involucrar al conjunt de la ciutadania en aquest debat crucial, el ministre ha anunciat l'engegada d'un fòrum de reflexió i treball amb els diferents agents de la societat civil per fixar consensos sobre l'ús pràctic i ètic de la Intel·ligència Artificial i els límits a la utilització d'aquesta tecnologia, un debat al que el ministre ha convidat a sumar-se també als representants en les Corts.
El ministre ha recordat el gran impacte en l'economia que està tenint l'impuls a la digitalització que vivim des de la pandèmia, especialment en matèria d'ocupació. En aquest sentit, ha recordat que “l'ocupació en els sectors tecnològics està creixent dos i fins a tres vegades més del que creix en el conjunt de l'economia, la qual cosa es materialitza en 300.000 noves ocupacions des de la pandèmia, un de cada cinc llocs creats des de llavors”.
A més, ha assenyalat que “existeix un gran consens sobre l'impacte positiu que pot tenir la IA en matèria de productivitat, que podria aportar al PIB fins a cinc desenes addicionals en els propers cinc anys”.
Sis eixos estratègics de la IA
Escrivá ha proposat treballar en aquest impuls de l'ús ètic de la IA a partir de sis eixos estratègics, sent el primer d'ells la capacitat de supercomputación. En aquest àmbit, ha recordat que comptem amb recursos altament especialitzats, com el Centre Nacional de Supercomputación- Barcelona Supercomputing Centri i la Xarxa Espanyola de Supercomputación. Per això, “apalancándonos en aquestes fortaleses, hem d'evolucionar cap a una xarxa d'Intel·ligència Artificial especialitzada per àrees de coneixement i sectors productius que generi tracció a través de l'especialització”.
En segon lloc, el ministre ha explicat que, dins de la IA, “tenim grans potencialitats que hem d'aprofitar en l'espanyol i les llengües cooficials, per la qual cosa treballarem en el desenvolupament de corpus i dades accessibles i d'alta qualitat”. En aquesta matèria, ha ressaltat que “ja comptem amb projectes molt rellevants, com el Projecte Indústries de l'Español al costat del Govern de La Rioja o els projectes Aina, Nós, Gaitu i Vives i ara hem de centrar-nos a crear una xarxa de IA en tecnologia del llenguatge a partir d'ells”.
El tercer eix seria captació del talent per al desenvolupament de la IA, respecte del com ha destacat la “gran rellevància i abast territorial dels projectes per promoure la captació de talent, en els quals ja hem compromès 500 milions d'euros”. Per això, en aquesta legislatura “ens focalitzarem a construir sobre aquests projectes, generant xarxes i institucionalitat que facilitin els impactes a mitjà i llarg termini i traslladant el focus des de la recerca a l'aplicació pràctica de la Intel·ligència Artificial”.
Mapa d'iniciatives de talent:
El Joc Digital per afavorir l'accés a pimes i autònoms
Aquesta aplicació pràctica de la IA entroncaria amb la quarta línia estratègica, que es focalitza en la consolidació de les aplicacions industrials ja testades, especialment en àmbits com el sanitari o l'energètic i, a partir d'elles, seleccionar les millors experiències amb l'objectiu que desenvolupar noves utilitats pràctiques per a les empreses. A més, “no podem permetre'ns que les nostres pimes i autònoms, que són claus per al nostre teixit productiu, quedin al marge dels avanços que suposa la IA i, per això, la propera convocatòria del Joc Digital, un projecte que ja ha tingut gran impacte en la digitalització de les pimes, inclourà solucions avançades d'Intel·ligència Artificial”, segons ha anunciat Escrivá.
“Una altra de les mesures fonamentals per a l'impuls de l'aplicació pràctica -ha destacat el ministre per a la Transformació Digital i de la Funció Pública- és el fons Next Tech, que mobilitzarà 4.000 milions d'euros per a la implantació de tecnologia innovadora en les empreses”.
“L'administració pública no només no pot quedar-se al marge, sinó que hem de dotar als nostres excel·lents empleats de les millors eines, incloent també els avanços de la Intel·ligència Artificial”, ha ressaltat Escrivá, per la qual cosa el cinquè eix, l'impuls d'aquesta tecnologia en el sector públic, “també serà fonamental”. De fet, ha apostat per “el desenvolupament de IA generativa en l'administració, que contribueixi a una millor informació i interacció amb la ciutadania i les empreses, de manera que el sector públic actuï com a catalitzador del desenvolupament de la Intel·ligència Artificial”.
Finalment, el sisè eix serà el desenvolupament d'una IA responsable i ètica, “que tingui com a centre als ciutadans i en la qual puguem comptar amb les contribucions de l'Agència Espanyola de Supervisió de la Intel·ligència Artificial, a la qual aspirem a convertir en la intel·ligència de la Intel·ligència Artificial”.
El desenvolupament de les capacitats tecnològiques
El segon consens proposat per Escrivá és sobre les capacitats tecnològiques d'Espanya i el seu desenvolupament, de manera que “puguem estar preparats per als reptes presents i futurs de la tecnologia, partint de les excel·lents fortaleses que ja tenim”. Aquest consens també s'assenta sobre sis eixos, començant per la connectivitat, que és “una de les nostres principals fortaleses”.
En aquest sentit, el ministre ha destacat que “ja hem aconseguit el 100% de connectivitat de banda ampla ultrarrápida fixa (a través de l'avançat desplegament de la fibra i del servei satelital) en tot el territori nacional i som el líder europeu en connectivitat fixa d'alta qualitat, gràcies a l'elevada inversió realitzada pel Govern d'Espanya i a la col·laboració públic-privada, la qual cosa situa al nostre país amb un gran avantatge competitiu per atreure inversions”.
Llars amb accés a banda ampla (mín. 100Mbps, en %)
L'important desplegament del 5G és “una altra de les nostres fortaleses” -ha assenyalat- ja que el 82% de la població compta amb cobertura 5G, la qual cosa permet que les nostres empreses hagin desenvolupat usos pràctics en medicina, agricultura, seguretat… de gran valor afegit”. I la inversió de més d'1.000 milions d'euros va a ampliar el desplegament primerenc d'aquesta tecnologia en municipis petits per totes les províncies.
La segona línia de desenvolupament és l'aposta pel sector dels semiconductors, en el qual, a través del PERTE Xip, es mobilitzaran 12.500 milions, una xifra comparativament superior a la de països com Estats Units o Alemanya. El PERTE afavorirà l'autonomia estratègica occidental en matèria de xips, mitjançant el reforç de les capacitats de disseny i producció i “no només està atraient grans inversions, sinó que també captarà talent a través de les Càtedres i les Missions Xips”.
En tercer lloc, “també aprofitarem els avantatges competitius que tenim en ciberseguretat per a empreses, amb institucions exemplars com l'Incibe, per continuar situant-nos a l'avantguarda europea en la matèria”. Per a això, també “elaborarem una Llei de Ciberseguretat, amb una visió integral, que permeti respondre als reptes del futur i que reforci les capacitats de ciberresiliencia pública i privada, amb especial atenció als més vulnerables i les pimes.
Nou marc regulatori per al desenvolupament de CPD
La quarta línia de treball serà el posicionament d'Espanya com “hub de connectivitat clau” en el sud d'Europa. Per a això, Escrivá ha assenyalat que “aprofitarem les nostres grans infraestructures i els nostres avantatges geogràfics, climàtiques i de producció d'energies renovables per impulsar el desenvolupament de Centres de Processament de Dades (CPD), fonamentals en el context actual”. Per a això, “impulsarem un marc regulatori que asseguri la seva instal·lació sostenible i reforci el perfil d'Espanya com un país clau per a aquest tipus d'infraestructures”.
En cinquè lloc, en aquesta legislatura es continuarà avançant en el desenvolupament del Pla “España Hub Audiovisual”, que preveu mobilitzar 1.500 milions d'euros en els propers anys i que “ja està tenint grans resultats quant a l'increment de producció audiovisual a Espanya”.
Finalment, aquest segon consens també inclou una línia de treball per impulsar les competències digitals inclusives, ja que “atès que la digitalització és un fenomen absolutament trasversal, necessitem que els nostres ciutadans estiguin el millor preparats possibles per aprofitar les oportunitats del salt tecnològic”. En aquest àmbit, “estem realitzant una forta inversió (3.750 milions d'euros, dels quals un terç corresponen al Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública)” amb iniciatives com el programa Generació D, que ja ha format a gairebé 900.000 persones i té a altres 200.000 en procés de formació.
Quant al tercer consens, referit a la transformació de l'Administració Pública, Escrivá ha assenyalat que aprofundirà en ell durant la seva compareixença davant la Comissió d'Hisenda i Funció Pública dimecres que ve, per ser l'àmbit adequat per a la presentació de les línies generals del ministeri en aquesta matèria. Ha avançat en tot cas que entre les prioritats del departament estan l'elecció per part dels ciutadans dels canals amb els quals comunicar-se amb l'administració i l'aprofitament de la IA generativa per proporcionar als empleats públics eines de gestió més efectives.
