El marc legal de les infraestructures i els serveis d'informació geogràfica: un model per incentivar la reutilització

Resulta inqüestionable que el desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació ha permès la integració de dades obtingudes de diferents procedències, a partir dels quals es poden articular serveis de valor afegit basats en la interoperabilitat. No obstant això, més enllà d'aquestes premisses tecnològiques i, sens dubte, de l'evident interès econòmic vinculat a tals serveis, la veritat és que  la popularització dels serveis d'informació geogràfica amb un indiscutible valor afegit  només pot explicar-se en última instància, almenys des del punt de vista jurídic, en la adequada configuració del marc normatiu en què se sustenten. Per tant, resulta d'especial interès identificar les claus del model regulatori que, en definitiva, poguessin servir d'ensenyament per a altres sectors de l'activitat pública en els quals es pretengués impulsar una efectiva política de dades obertes que incentivi la seva reutilització.

Les notes característiques de la regulació de l'accés a les infraestructures i serveis d'informació geogràfica

• En primer lloc, sembla inqüestionable l'avantatge que suposa l'existència d'una normativa específica d'àmbit europeu com la Directiva INSPIRI aprovada en 2007, mitjançant la qual es pretén assegurar que les infraestructures de dades espacials dels Estats membres siguin compatibles i interoperables en un context comunitari i transfronterer. Al marge de les previsions generals sobre accés i reutilització, té per objecte facilitar l'aplicació de polítiques públiques basades en la informació geogràfica; sense que, a més, resulti casual que aquesta informació es trobi íntimament vinculada a un àmbit com el medi ambient, on existeix un  règim jurídic especialment garantista a l'hora de facilitar l'accés a la informació.

• D'altra banda, ha d'emfatitzar-se l'exigència que les dades es trobin en suport electrònic i, addicionalment, que sigui inexcusable la utilització de metadades, l'abast de les quals i contingut s'arriben fins i tot a establir legalment pel que fa a les seves exigències principals.

• L'establiment de una clara i inequívoca obligació legal de respectar les exigències de normalització i interoperabilitat. És important tenir en compte que, d'una part, s'han de respectar les regles generals de el  Esquema Nacional d'Interoperabilitat , exigibles per a tota activitat pública que utilitzi mitjans electrònics; i, d'una altra, que  la pròpia singularitat dels sistemes d'informació geogràfica exigeix que es completin amb regles específiques  que són establertes per un sol òrgan - el Consell Superior Geogràfic - tenint en compte els estàndards internacionals.

• L'articulació del sistema a partir no només de el principi de coordinació sinó, a més i sobretot, de la cooperació de les diverses entitats públiques; premissa de singular rellevància en un context organitzatiu descentralitzat com l'espanyol, on les diversos nivells administratius tenen reconeguda la seva pròpia autonomia. Referent a això, més enllà de genèriques i imprecises declaracions legals, s'estableix legalment el accés mutu a les dades i als serveis excepte decisió judicial o, si escau, la concurrència d'alguna de les causes justificades previstes legalment, això és, la seguretat pública, la defensa nacional, l'existència d'emergències o les relacions internacionals. Més encara, l'aposta del legislador és inequívoca en establir una prohibició expressa de restriccions que impedeixin la posada en comú de les dades, tret que existeixi una previsió legal específica en sentit contrari.

• Pel que es refereix a les restriccions en l'accés a les dades, la regulació parteix de l'establiment de supòsits taxats que, així mateix, són objecte d'una redacció precisa que deixa un escàs marge a la interpretació.

• Tot i que es contempla la possibilitat d'exigir el cobrament de taxes o preus públics, no obstant això la seva quantia es limita a el mínim requerit per garantir la qualitat de les dades i els serveis. Així mateix, es contemplen certs casos de gratuïtat, tal com succeeix amb la informació que es trobi vinculada al compliment d'obligacions normatives europees relacionades la protecció de medi ambient. De la mateixa manera, també es declara la gratuïtat amb caràcter general de certs serveis de localització i de visualització, tret que concorrin circumstàncies objectives que justifiquin el cobrament de la taxa o preu públic, com succeeix singularment amb les quantitats grans de dades que precisin d'actualització contínua. Des d'aquestes claus,  les condicions d'ús del Centre de Descàrregues del Centre Nacional d'Informació Geogràfica s'estableixen sobre la base d'una llicència d'ús compatible amb CC-BY 4.0, que empara l'ús lliure i gratuït per a qualsevol propòsit legítim.

• Finalment, sense ànim exhaustiu, sembla rellevant el recolzo en un instrument administratiu de referència com el cadastre, on han de constar necessàriament els béns immobles i que, per tant, es converteix en un dels eixos de la informació geogràfica amb unes mínimes garanties de precisió i exactitud.

En definitiva, el fet que el règim jurídic aplicable faciliti la integració de qualssevol fonts en tota Espanya i en la Unió Europea, i puguin ser compartits entre diferents usuaris i aplicacions; que sigui possible que les dades geogràfiques recollits a un determinat nivell de les Administracions i organismes del sector públic siguin compartits amb altres Administracions i organismes del sector públic; que pugui donar-se difusió a les dades geogràfiques en condicions que no restringeixin indegudament la seva utilització generalitzada; i que, en definitiva, sigui possible localitzar les dades geogràfiques disponibles, avaluar la seva adequació per a un determinat propòsit i conèixer les seves condicions d'ús, així com els seus efectes jurídics i tècnics, són premisses inexcusables per comprendre el impuls dels serveis en aquest sector.

De nou, són les pròpies paraules del legislador en explicar l'abast de les mesures que estableix, les que, en definitiva, enumeren unes innegables condicions que han contribuït a facilitar la reutilització de la informació geogràfica. Tindria sentit replicar aquest model regulatori en altres àmbits?

Font original de la notícia