La interoperabilitat és la capacitat dels sistemes d'informació i dels procediments als quals aquests donen suport, de compartir dades i possibilitar l'intercanvi d'informació i coneixement entre ells. Resulta necessària per a la cooperació, el desenvolupament, la integració i la prestació de serveis conjunts per les Administracions públiques; per a l'execució de les diverses polítiques públiques; per a la realització de diferents principis i drets; per a la transferència de tecnologia i la reutilització d'aplicacions en benefici d'una millor eficiència; per a la cooperació entre diferents aplicacions que habilitin nous serveis; tot això facilitant el desenvolupament de l'administració electrònica i de la societat de la informació.
En l'àmbit de les Administracions públiques, la consagració del dret dels ciutadans a comunicar-se amb elles a través de mitjans electrònics comporta una obligació correlativa de les mateixes. Aquesta obligació té, com a premisses, la promoció de les condicions perquè la llibertat i la igualtat siguin reals i efectives, així com la remoció dels obstacles que impedeixin o dificultin l'exercici ple del principi de neutralitat tecnològica i d'adaptabilitat al progrés de les tecnologies de la informació i les comunicacions, garantint amb això la independència en l'elecció de les alternatives tecnològiques pels ciutadans, així com la llibertat de desenvolupar i implantar els avanços tecnològics en un àmbit de lliure mercat.
Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic, reconeix el protagonisme de la interoperabilitat i es refereix a ella com un dels aspectes en els quals és obligat que les previsions normatives siguin comunes i ha de ser, per tant, abordat per la regulació de l'Estat.
