En col·laboració amb la Comissió Europea, aquesta reunió semestral permet mantenir un contacte fluït per a l'intercanvi d'opinions i experiències entre els responsables de la transformació digital de les administracions públiques en els Aquests membres i associats i la Comissió Europea, així com conèixer les principals línies d'acció i casos d'ús que s'estan duent a terme per aconseguir la digitalització de les administracions públiques a Europa.
L'encontre celebrat a la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre (FNMT), organitzat per la Secretaria General d'Administració General, ha reunit a representants de 24 Estats membres i un Estat associat. La reunió ha estat presidida pel Secretari General d'Administració Digital, D. Juan Jesús Torres, amb la participació de la Directora General d'Informàtica de la Comissió Europea, Dª Veronica Gaffey.
Maduresa de l'administració digital
La transformació digital del sector públic europeu es troba en la trajectòria correcta, amb nombrosos projectes fruit d'una estratègia compartida pels diferents Estats membres i articulada a través de normatives a nivell nacional i europeu.
La digitalització i l'ús de tecnologies habilitadores s'han postulat en el conjunt de la Unió Europea com a eines fonamentals per atallar de manera decidida i homogènia els reptes del món actual, segons l'establert en la Dècada Digital 2030, aconseguint els objectius de transformació ecològica i digital. En aquest marc, la ciberseguretat és la peça fonamental per garantir el funcionament de l'administració digital i la protecció dels administrats.
La dada està convertint-se en un factor determinant en la presa de decisions per a la pràctica totalitat de Governs europeus, que han començat a extreure el seu valor amb prometedors resultats en forma de serveis més personalitzats, innovadors i adaptats a les necessitats reals de la ciutadania.
A més, els estats membres han reconegut la importància de treballar en solucions d'interoperabilitat que permetin el desenvolupament de serveis transfronterers, més segurs/segurs i senzills per a la ciutadania. Aquest esforç s'ha vist reflectit en la recent Llei d'Interoperabilitat Europea, que marcarà un abans i un després en la forma de treballar de les administracions públiques internacionalment, establint un marc legal per para la seva cooperació. Per a això, principis com la reutilització i transferència de coneixements resulten fonamentals, així com l'engegada de mecanismes essencials per a l'accés a serveis públics transnacionals com la identitat digital europea sobirana.
Aquests serveis han d'a més contemplar la seva penetració fins al nivell més proper a la ciutadania, de manera que totes les administracions puguin beneficiar-se de la digitalització de forma inclusiva, aconseguint reduir la bretxa digital.
Serveis públics automatitzats
Cada vegada més, les administracions públiques recorren al ús d'automatismes per reduir les càrregues administratives i els temps d'espera dels ciutadans en rebre determinat servei públic. Els beneficis de l'automatització són incomptables, destacant la possibilitat de realitzar entrega més ràpides de nous serveis a baix cost, permetent estalvis significatius per a les administracions, així com per a les empreses i la ciutadania.
Aquesta simplificació administrativa es veu reforçada amb la unificació de plataformes i serveis en línia, amb la implementació del principi solament-una-vegada que permet que el ciutadà hagi d'aportar la seva informació solament una vegada en realitzar les seves sol·licituds, de manera que siguin les pròpies administracions, sota el consentiment del ciutadà, els qui obtinguin aquesta informació a través de la interconnexió de les seves xarxes i sistemes. Aquestes xarxes i sistemes interconnectats són els que faciliten així mateix l'automatització dels serveis públics sense fronteres administratives.
Ús de la Intel·ligència Artificial en els serveis públics
A més, la recent explosió d'eines basades en Intel·ligència Artificial ha afavorit la cerca de nous usos i aplicacions que permetin maximitzar l'eficiència de les administracions públiques.
Aquesta tecnologia ofereix enormes possibilitats per a la millora de la productivitat, l'optimització de recursos i el disseny intel·ligent de serveis, però alhora planteja reptes que han d'abordar-se des d'un front comú europeu. Entre ells, la ciberseguretat, la protecció de dades i aspectes ètics i legals s'estan tenint en compte per als projectes de IA incipients, posant especial focus en el desenvolupament d'una IA segura/segura, la seva regulació i supervisió.
L'aplicació de la IA en sectors tan diversos i estratègics com la salut, l'ocupació, la justícia o els processos administratius la situen en una posició privilegiada per generar un canvi exponencial en la qualitat dels serveis públics. Els usos inicials de chatbots i solucions de reconeixement de veu i text, que en combinació redueixen significativament les llistes d'atenció i esperes, estan sent transformats i significativament millorats amb tecnologies com els Models de Llenguatge Extens (Large Language Models - LLM). Al nostre país s'està aplicant la IA en serveis d'informació com La meva Carpeta Ciutadana o la línia multicanal d'atenció administrativa 060.
Iniciatives europees destacades de digitalització
Partint de les temàtiques de l'encontre, alguns dels països han compartit els seus casos d'èxit per a l'aprenentatge conjunt:
- La República Txeca ha parlat sobre la seva arquitectura nacional de govern digital, transversal a tots els nivells de l'Administració permetent reduir temps i costos en processos administratius. A més, ha presentat Robotkarel, com a cas d'èxit en matèria d'automatització.
- Letònia ha donat a conèixer la seva solució eAddress, que permet l'intercanvi de comunicacions oficials entre administracions públiques i administrats.
- Luxemburg ha presentat el seu sistema d'eInvoicing per a la facturació electrònica de contractes públics.
- El Govern Federal Alemany ha compartit el seu model d'assignació única sobre el preu de l'energia, que ha permès el repartiment àgil d'ajudes gràcies a l'automatització als moments més crítics de la recent situació d'inflació.
- Romania ha presentat el seu sistema per al pagament d'impostos en línia, a través de mecanismes d'autenticació i identificació electrònica segurs/segurs, de conformitat amb la normativa eIDAS.
- Dinamarca té en marxa la tramitació d'expedients administratius en municipis, que el seu objectiu és oferir experiències en l'ús de la IA i coneixement sobre els reptes que planteja al llarg de diferents àrees i nivells de govern.
- Portugal ha presentat els seus assistents virtuals, que permeten personalitzar l'atenció en consultes administratives.
- Espanya ha presentat el servei 060 d'Informació Administrativa, que gràcies a tècniques avançades de IA avui dia permet el reconeixement de veu i la segmentació d'usuaris per a l'atenció personalitzada de persones majors i situacions complexes.
L'encontre ha conclòs amb la intervenció de Bèlgica, país que succeirà a Espanya en la presidència del Consell de la Unió Europea i organitzarà la propera reunió, on va presentar el seu pla d'acció centrat en les prioritats d'una transició sostenible, basada en drets digitals, el desenvolupament d'una
IA
segura/segura i de la identitat digital.
