accesskey_mod_content

Neurodatos i neurotecnología: privadesa i protecció de dades personals

  • Escoltar
  • Copiar
  • Imprimir PDF
  • Compartir

"Notícia disponible únicament amb finalitats històriques i d'hemeroteca. La informació i enllaços mostrats es corresponen amb els quals estaven operatius a la data de la seva publicació. No es garanteix que continuïn actius actualment".

17 novembre 2022

La informació del cervell és única i personal, cada cervell humà és únic i permet la identificació personal a través de la seva anatomia. Les dades cerebrals o neurodatos podrien utilitzar-se a més per inferir estats emocionals i cognitius.

Els recents avanços en neurotecnología i intel·ligència artificial estan permetent l'aparició d'un nombre creixent de dispositius connectats que monitoren l'activitat cerebral per a diferents propòsits. Aquests dispositius, ja disponibles al mercat, i que s'usen com a accessoris portàtils amb finalitats d'entreteniment o control d'altres dispositius, formen part del conegut  Internet dels Cossos(Obre en nova finestra)  (IoB, Internet of Bodies). Les dades cerebrals o neurodatos podrien identificar als individus, inferir estats emocionals, pensaments o sentiments, i revelar altres categories especials de dades.

Les interfícies cervell-computador o BCI (Brain Computer Interface), són dispositius que possibiliten la interacció directa entre el cervell i un ordinador. Els BCI permeten interactuar amb el món físic i virtual utilitzant la ment. Per aconseguir-ho, recullen i mesuren els senyals i l'activitat del cervell i amb el programari adequat de captura i processament, són capaços d'extreure característiques d'interès relacionades amb les intencions i estat mental de l'usuari, i executar accions en conseqüència.

Encara que pugui semblar futurista, estem parlant de tecnologies que ja estan al mercat de consum. Grans companyies (Snap, Valve, Meta, Apple, Samsung) estan incorporant en els seus productes tecnologies i dispositius per a captura de neurodatos.

Les primeres aplicacions BCI tenien com a objectiu proporcionar un canal de comunicació alternatiu per a usuaris amb problemes de mobilitat o del parla. No obstant això, una sèrie d'aplicacions neuro-tecnològiques s'ha obert camí al mercat i s'ha integrat amb un conjunt de dispositius de consum per a usuaris sans amb diverses finalitats no clínics. Aquestes aplicacions cerquen experiències més immersives i completes en diferents usos (llar intel·ligent, educació, neuromarketing, jocs i entreteniment, internet, metaverso, seguretat i autenticació, enginyeria militar, etc).

Emotiv, Neurosky, Nextmind, OpenBCI, NexTem, Unicorn-bi, Brainattach, etc, ofereixen, a preus ja molt assequibles, un assortiment de cascos sense fils per usar-se en jocs i altres formes d'entreteniment, aplicacions de màrqueting, monitoratge o comunicació. Es comercialitzen també entorns de desenvolupament programari (fins i tot existeixen opcions de programari lliure) que faciliten l'adquisició de dades recollides pel BCI per desenvolupar aplicacions.

El desenvolupament de videojocs i aplicacions d'entreteniment amb BCI es basa en la recopilació d'informació de l'activitat cerebral que revela l'estat cognitiu de l'usuari, i a desenvolupar aplicacions on la informació derivada de l'activitat cerebral permet controlar diversos elements ‒com un avatar en el metaverso‒ amb la ment, que respon i reflecteix les emocions de l'usuari. Aquesta recol·lecció de dades en temps real de les experiències i emocions del jugador porta a un nivell completament nou de joc adaptatiu, on la bio-retroalimentació s'utilitza per millorar el rendiment, sincronitzant les emocions i estat d'ànim del jugador amb els esdeveniments de la pantalla.

Per descomptat, una part important del públic al que està dirigit el desenvolupament de videojocs i aplicacions d'entreteniment són menors dels quals es recollirà informació de l'activitat cerebral que s'emmagatzemaria en servidors en el núvol i es podria reutilitzar per a altres propòsits.

La informació del cervell és única i personal, cada cervell humà és únic i permet la identificació personal a través de la seva anatomia (de manera semblant a una empremta dactilar). Les dades cerebrals o neurodatos podrien utilitzar-se a més per inferir estats emocionals i cognitius, processos associats amb la personalitat, pensaments o sentiments. Fins i tot podrien revelar significativament més informació que la que és necessària per a la finalitat per la se suposa s'ha recollit.

Juntament amb la intel·ligència artificial, el Big Data, la realitat virtual, la nanotecnologia i la miniaturització d'implants i sensors, i l'ús combinat amb altres tècniques de recollida de senyals neuronals i biomètriques (BCI híbrids), els identificadors neuronals permeten recollir informació que pot tenir diferent naturalesa en el tractament: biometria per a identificació, dades de salut, dades molt personals (emocions i pensaments), informació de perfilat, decisions automatitzades o altres tipus de categories especials de dades.

Font original de la notícia(Obre en nova finestra)

  • Ciutadà