Posar dades a la disposició de la ciutadania no solament fomenta la confiança en les institucions, sinó que també impulsa la innovació, facilita la participació ciutadana i promou la presa de decisions informades. A través de l'obertura de dades, aquestes entitats poden contribuir a una gestió més eficient, col·laborativa i responsable, que respongui millor a les necessitats de la societat.
Per conèixer les activitats que duen a terme, així com els conjunts de dades més populars, el passat mes de maig es va realitzar una enquesta en la qual van participar més de 65 representants d'entitats locals. A continuació, es resumeixen algunes de les conclusions extretes.
Estratègies per impulsar l'obertura de dades
Alguns ajuntaments han dissenyat estratègies específiques de dades obertes adaptades a les seves necessitats. És el cas dels ajuntaments de Barakaldo
, Pinto, Sant Feliu de Llobregat o València, entre unes altres.
Altres ajuntaments inclouen l'impuls de les dades obertes dins de plans estratègics més amplis, com Granada i el seu Pla Estratègic d'Innovació i SmartCity . En la seva línia estratègica número vuit, l'Ajuntament de Granada inclou actuacions relacionades amb la governança de la dada i la seva plataforma de dades, incidint en l'aplicació dels principis Open Data a l'Ajuntament i la posada a disposició pública de les bases de dades municipals.
A més, alguns ajuntaments estan anant un pas més enllà, com l'Ajuntament d'Alcobendas, que està actualitzant la seva estratègia de dades obertes amb una estratègia de Govern de la Dada, centrada en tres eixos (persones, processos i tecnologia), amb la qual cerquen impulsar la cultura de la dada. Vitòria Gasteiz, per la seva banda, està treballant en constitució d'una oficina de la dada i de la infraestructura necessària per donar-li suport, que els permetrà dissenyar una estratègia de dades més general.
Est és un camí on les Diputacions té molt a dir, ajudant als ajuntaments a avançar en la posada a la disposició de la ciutadania de dades d'interès. Un exemple és la Diputació de Còrdova, que ha engegat un Pla de Reutilització de la Informació del Sector Públic per promoure la obertura de dades de forma homogènia a través de la seva plataforma intel·ligent provincial i la càrrega automatitzada. Les diputacions també impulsen l'obertura de dades a través de la formació, donant cursos a empleats públics de la província. Així ho han fet la Diputació de Salamanca o Càceres.
Prioritats i reptes
La publicació de dades obertes no és suficient si aquests no s'actualitzen de manera contínua i oportuna. Per això, tots els enquestats coincideixen que l'actualització dels seus conjunts de dades és una de les tasques que més temps i recursos consumeixen. Mantenir les dades obertes actualitzades permet a ciutadans, empreses i altres actors accedir a informació rellevant i oportuna, la qual cosa facilita la planificació, la recerca i el desenvolupament de noves solucions en un entorn canviant.
Per a això, molts enquestats confirmen que realitzen auditories periòdiques, així com inventaris de les bases de dades – com, per exemple, l'Ajuntament de Quart de Poblet-. Aquests inventaris també s'estan duent a terme amb la finalitat d'identificar identificar dades d'alt valor . És el cas de l'Ajuntament de València, que està realitzant una catalogació de les dades actuals i classificant-los sobre la base de si pertanyen o no a les denominades categories d'alt valor.
Per garantir que les dades ofertes estan actualitzats, també són molts els organismes que impulsen processos d'automatització, com la Diputació de Salamanca. En implementar sistemes automatitzats, els organismes públics poden garantir que les dades s'actualitzin de manera contínua, reduint errors humans i optimitzant recursos. A més, s'assegura que la informació és la mateixa en tots els portals de l'organització.
A més de l'actualització contínua i les auditories de millora, l'aposta per les dades geoespacials permet a les entitats locals entendre millor l'entorn i prendre de decisions informades. Publicar aquest tipus de dades permet visualitzar la distribució de serveis, infraestructures, recursos i problemes en un territori, facilitant la planificació urbana, la gestió mediambiental i la mobilitat, entre altres aspectes clau. En aquest sentit, es continuen desenvolupant Infraestructures de Dades Espacials (IDE) a nivell local, com la IDE de la Diputació Foral de Guipuzcoa , o Geoportales com el de la Diputació de Còrdova .
Una altra prioritat, indicada per l'Ajuntament de Sant Feliu, és la incorporació de la perspectiva de gènere en les publicacions de dades, sempre ycuando sigui possible, amb un doble objectiu: evidenciar adequadament les diferències i desigualtats de la situació de les dones, i, sobretot, ajudar a definir polítiques públiques correctives.
Per contra, entre els reptes, els organismes destaquen les dificultats tècniques per estandarditzar i normalitzar les dades a nivell corporatiu, hagut de moltes vegades al fet que la informació es troba aïllada en sitges. Per això, veuen necessari establir mecanismes de coordinació entre àrees i estructures de govern de la dada.
A més, els organismes enquestats consideren necessari, en primer lloc, impulsar la cultura de la dada dins de l'organització, apostant per l'augment de recursos humans i tècnics, i de formació.
