"Notícia disponible únicament amb finalitats històriques i d'hemeroteca. La informació i enllaços mostrats es corresponen amb els quals estaven operatius a la data de la seva publicació. No es garanteix que continuïn actius actualment".
Els ministres d'Economia i Finances de la Unió Europea i dels països de la Comunitat d'Estats Llatinoamericans i el Carib (CELAC) han acordat a Santiago de Compostel·la la necessitat d'impulsar l'Agenda d'Inversions Global Gateway de la UE, aprovada en el Cim UE-CELAC del passat mes de juliol i estan destinats principalment a sectors clau com a energia, transport, infraestructures, digital, salut, educació i recerca, entre uns altres.
D'aquesta forma es dona continuïtat a l'acord de juliol en el cim de líders de la UE i CELAC celebrada a Brussel·les, en la qual es va aconseguir un compromís d'inversió per valor de 45.000 milions d'euros per recolzar l'associació reforçada amb Amèrica Llatina i el Carib fins a 2027 mitjançant aquests projectes. España va ser el primer país a comprometre fins a 9.400 milions d'euros.
En el marc de la reunió, la primera en la història entre ministres d'Economia i Finances de la Unió Europea i Amèrica Llatina i el Carib, que ha reunit 50 ministres, representants d'un centenar de països i les principals institucions financeres multilaterals, s'han assenyalat projectes concrets que formen part de l'Agenda Global Gateway.
Un d'ells és el ‘Programa regional per protegir l'Amazònia’, per preservar la seva biodiversitat i aprofitar de forma sostenible els seus recursos naturals, ajudar als països a aconseguir els seus objectius de desforestació neta zero i millorar el nivell de vida de les poblacions vulnerables de la regió amazónica.
Aquest programa ha estat el tema central d'un Diàleg d'Alt Nivell coorganitzat amb el Banc Interamericano de Desenvolupament (BID) en els marges d'aquest Ecofin informal.
També s'han destacat les aliances digitals entre la Unió Europea i Amèrica Llatina, la necessitat d'abordar el repte del sargazo a la regió del Carib, el desenvolupament de sistemes d'aigua potable en Equador Perú i Uruguai, el desenvolupament rural en Argentina.
Uns altres dels projectes estan destinats a l'impuls de transició energètica. Per exemple, un projecte per al desenvolupament de l'hidrogen a Xile, amb plaques solars i parcs eòlics, i el desenvolupament de la mineria sostenible a Mèxic.
Figuren també iniciatives per al desenvolupament d'un transport públic sostenible. En concret, el desenvolupament a la capital de Colòmbia de l'extensió de la línia 2 del metro i el finançament de 175 autobusos elèctrics amb baixes emissions de carboni, o, a Costa Rica, la incorporació de 40 autobusos urbans elèctrics.
Mecanisme de governança
En la reunió, els ministres també han acordat la necessitat d'establir un mecanisme específic de seguiment per aplicar amb èxit el programa d'inversions, entorn de/entorn de tres elements:
-
La Comissió Europea recopilarà i actualitzarà la informació pertinent de cada projecte i mantindrà una base de dades completa i actualitzada. Institucions com la CAF-Banc de Desenvolupament d'Amèrica Llatina, el Banc Interamericano de Desenvolupament (BID) i el Banc Europeu d'Inversions (BEI) recolzaran a la Comissió Europea en aquesta tasca.
-
Se celebraran cada dos anys cims d'alt nivell UE-CELAC per compartir les millors pràctiques i considerar els propers passos per ampliar l'Agenda d'Inversió. La primera d'aquestes reunions tindrà lloc a Brussel·les en el primer trimestre de 2024.
-
Per agilitar les inversions, els governs dels països de CELAC engegaran una finestreta única específica amb capacitat per agilitar els tràmits administratius, jurídics i tècnics necessaris per eliminar colls d'ampolla i millorar el clima empresarial a fi de facilitar l'execució dels projectes per part del sector privat, amb especial atenció als projectes que responguin a necessitats locals.
Xarxa de seguretat financera global
Donant continuïtat a les converses del cim del G20 celebrada el cap de setmana passat a Nova Delhi, els ministres han abordat la necessitat de reforçar la xarxa de seguretat financera global, i en la reforma dels bancs multilaterals de desenvolupament, perquè tinguin major capacitat de finançament.
Est és un pas molt significatiu impulsat per España i que tindrà seguiment en el Cim de Nacions Unides de Nova York i en les properes Assemblees Anuals del Fons Monetari Internacional, que tindran lloc a l'octubre en Marrakesh.
Primera reunió de ministres d'Economia i Finances UE-CELAC
Per primera vegada, ministres d'Economia i Finances de la UE i de la CELAC s'han reunit en el marc de les reunions de l'Eurogrupo i del Consell d'Assumptes Econòmics i Financers de la Unió Europea (ECOFIN), en una cita que ha estat coorganitzada per la Presidència espanyola i el CAF-Banc de Desenvolupament d'Amèrica Llatina.
Han participat 47 ministres d'Economia i Finances de la UE i Llatinoamèrica i el Carib. Entre aquests últims, han estat presents els ministres d'Argentina, Brasil, Xile, Colòmbia, Equador, entre uns altres. Entre els representants dels bancs multilaterals i principals institucions financeres han participat: la directora gerent del Fons Monetari Internacional, Kristalina Georgieva, el president del BID, Ilan Goldfajn, el president de CAF, Sergio Díaz-Granados, el vice-president del Banc Mundial per a la regió d'Amèrica Llatina i el Carib, Carlos Felipe Jaramillo.
“En la presidència espanyola rotatòria del Consell de la UE volem donar un impuls als llaços polítics, econòmics i històrics amb els països de Llatinoamèrica i el Carib. És fonamental avançar junts i reforçar les aliances estratègiques amb aquesta regió en un context geopolític tan complex i garantir una transició verda, digital i justa a Amèrica Llatina”, ha afirmat la vice-presidenta i ministra d'Assumptes Econòmics i Transformación Digital en funcions, Nadia Calviño.
Els 60 països reunits representen el 14% de la població del món i el 21% del PIB global.
El comerç total en béns i serveis entre la UE i els països llatinoamericans i del Carib ha augmentat gairebé un 40% des del Cim UE-CELAC de 2013. La UE és a més el principal inversor a la regió d'Amèrica Llatina i el Carib.
La UE i la CELAC comparteixen llaços i associacions estratègiques, la qual cosa reforça la seva capacitat per respondre als reptes mundials. El canvi climàtic, la necessitat d'adaptar-se a la transformació tecnològica, les tensions geopolítiques i l'augment de les desigualtats, entre uns altres, mostren la necessitat d'una major cooperació multilateral i d'unes relacions econòmiques reforçades.
La reunió ha acabat amb una roda de premsa la vice-presidenta primera i ministra d'Assumptes Econòmics i Transformación Digital en funcions, Nadia Calviño; la comissària europea d'Associacions Internacionals, Jutta Urpilainen; el vice-president de CELAC, Camillo Gonsalves i el president executiu de CAF-Banc de Desenvolupament d'Amèrica Llatina, Sergio Díaz-Granados.
Font original de la notícia
- Cooperació interadministrativa
- Serveis electrònics
