ASSETGI publica l'onzena edició del seu Informe del Sector intermediari de la informació

La  Associació Multisectorial de la Informació  (ASSETGI) ha publicat l'onzena edició del seu Informe sobre el Sector intermediari de la informació, en el qual fa un repàs a la salut de les empreses que generen aplicacions, productes i/o serveis a partir d'informació del sector públic, tenint en compte que  és el posseïdor de les dades més valuoses.

Molts dels conjunts de dades que permeten al sector infomediario desenvolupar solucions estan inclosos en les  llestes de conjunts de dades d'alt valor  (HVDS, per les seves sigles en anglès) que la Unió Europea ha publicat recentment. Una iniciativa que reconeix el potencial de la informació pública i se sumeixi al propòsit d'impulsar l'economia de la dada en línia amb la proposta de  Llei de Dades  del Parlament Europeu.

ASSETGI agrupa a empreses de diferents sectors que impulsen l'economia de la dada, que es nodreixen fonamentalment de les dades que proporciona el sector públic. Entre els seus objectius es troba impulsar el sector i contribuir a conscienciar a la societat dels seus beneficis i impacte. No en va, s'estima que l'economia de la dada generi 270.000 milions d'euros de PIB addicional per als Estats membres de la UE en 2028.

La presentació d'aquesta edició de l'informe, sota el títol ‘Economia de la Dada en l'àmbit infomediario’ va tenir lloc el passat 22 de març a la sala Enredadera de  Red.es .  En l'edició de l'informe presentada aquest any han estat identificades 710 empreses actives, amb una facturació de més de 2.278 milions d'euros. Cal destacar que el primer informe en 2013 va comptar amb 444 empreses. Per tant, el sector ha crescut un 60% en una dècada.

Principals conclusions de l'informe

• El sector infomediario ha crescut un 12,1%, una dada per sobre del creixement del PIB nacional que va anar d'un 7,6%. Aquestes dades s'extreuen de l'anàlisi de les 472 empreses (un 66% de la mostra) que van presentar els seus comptes en els exercicis anteriors.

• El nombre d'empleats és de 22.663. Els treballadors es troben molt concentrats en poques empreses: el 62% d'elles té menys de 10 treballadors. El subsector que aglutina un major nombre de professionals és el de Informació geogràfica, amb un 30% del total. Juntament amb els subsectors Econòmic financer, Consultoria tècnica i Estudis de mercat, agrupen a el 75% dels empleats.

• L'ocupació en les empreses del Sector intermediari de la informació creix un 1,7%, enfront de la caiguda d'1,1% l'any anterior. Tots els subsectors han crescut, excepte Turisme i Cultura que es mantenen, i Consultoria tècnica i Estudis de mercat, que decreixen.

• La facturació mitjana per empleat supera els 100.00 euros, incrementant-se un 6,6% respecte a l'exercici previ. D'altra banda, la despesa mitjana per empleat va ser de 45.000 euros.

• L'import de la xifra de negoci agregada és de 2.279.613.288 euros. Els subsectors d'Informació geogràfica i Econòmic Financer aglutinen el 46% de les vendes.

• El capital subscrit agregat és de 250.115.989 euros. Els tres subsectors més capitalitzats són Estudis de mercat, Econòmic Financer i Informació geogràfica, que aglutinen el 66% de la capitalització.

• El resultat net supera els 180 milions d'euros, 70 milions més que l'any passat. El subsector Econòmic financer reuneix un 66% del total de beneficis.

• Els subsectors d'Informació geogràfica, Estudis de mercat, Econòmic financer i Informàtica d'Infomediación aglutinen al 76% de les empreses infomediarias, comptabilitzant un total de 540 empreses de les 710 actives.

• La Comunitat de Madrid és la que acull a un major nombre d'empreses del sector, amb un 39%, seguida de Catalunya (13%), Andalusia (11%) i Comunitat Valenciana (9%).

Tal com recull l'informe, l'arribada de noves empreses impulsa el desenvolupament d'un sector que factura ja prop de 2.300 milions d'euros a l'any, i que creix a un ritme superior al d'altres indicadors macroeconòmics del país. D'aquestes dades es desprèn no solament que el Sector intermediari de la informació gaudeix de bona salut, sinó també la seva capacitat de resiliència i potencial de creixement.

Avanços de l'Estudi de l'impacte de les dades obertes a Espanya

L'informe recull també els resultats d'una enquesta realitzada als diferents actors que conformen l'ecosistema de les dades, en col·laboració amb la  Faculteu de Ciències de la Informació  de la Universitat Complutense de Madrid. Aquesta enquesta es presenta com el primer exercici d'un estudi més ambiciós que pretén conèixer l'impacte de les dades obertes a Espanya i identificar les principals barreres en el seu accés i posada a disposició. Per a això, s'ha enviat un qüestionari a membres del sector públic, sector privat i sector acadèmic. Entre les principals conclusions d'aquest primer sondeig, podem destacar:

• Com a principals barreres a l'hora de publicar informació, el 65% dels enquestats del sector públic esmenta la falta de recursos humans, el 39% la falta de lideratge polític i el 38% la poca qualitat de les dades.
• El major obstacle en l'accés a les dades públiques per a la seva reutilització és per als enquestats del sector públic que la informació proporcionada en les dades no és homogènia (41,9%). Els enquestats del sector acadèmic assenyalen la falta de qualitat de les dades (43%) i des del sector privat es creu que la principal barrera és la falta d'actualització (49%).
• Quant a la freqüència d'utilització de les dades públiques, el 63% dels participants assegura usar les dades tots els dies o almenys una vegada a la setmana.
• El 61% dels enquestats utilitza les dades publicades al portal dades.gov.
• Els enquestats creuen de forma majoritària que l'impacte de l'obertura de les dades en el sector privat és positiu. Així, el 77% dels enquestats del sector privat indica que accedir a les dades públiques és econòmicament viable i el 89% d'ells manifesta que les dades públiques els permeten desenvolupar solucions útils.
• El 95% dels enquestats reclama un compendio de les normatives que afecten a l'accés, publicació i reutilització de les dades del sector públic.
• El 27% dels enquestats del sector públic afirma no conèixer les sis categories de dades d'alt valor establertes en el Reglament d'execució (EU) 20137138 de la Comissió.

Veiem així que la majoria dels enquestats són conscients del potencial del sector i de l'impacte de les dades del sector públic, encara que indiquen que és necessari salvar alguns obstacles per a la seva reutilització i creuen que un compendio de les diferents normatives existents facilitaria la seva posada en pràctica i ajudaria al desenvolupament del sector.

TOP3 d'ASSETGI

Com en edicions anteriors, l'informe inclou la situació de el  Top 3 ASSETGI , una iniciativa que pretén que totes les Comunitats Autònomes obrin de manera completa tres conjunts de dades, seguint uns criteris unificats que facilitin la seva reutilització, i que s'inclou en l'IV pla de Govern Obert. En 2019, es va proposar la obertura de les bases de dades de Cooperatives, Associacions i Fundacions i actualment ja hi ha 16 Comunitats Autònomes en les quals es pot accedir de manera completa. A més, en vuit d'elles és possible accedir al NIF amb identificador únic, alguna cosa que permet millorar la transparència i que la informació sigui més veraç.

Tenint en compte els bons resultats de la primera proposta, en 2020 es va llançar una nova petició d'obertura de dades, el Segon Top 3 ASSETGI, en aquest cas de Certificats d'Eficiència Energètica, Registres SAT (Societats Agràries de Transformació) i Polígons Industrials, l'evolució dels quals ha estat també molt positiva. En el següent mapa es pot veure la situació d'obertura d'aquestes tres noves bases de dades en 2023.

La iniciativa del Top 3 ASSETGI ha estat un èxit i s'ha convertit en una referència en el sector, impulsant l'obertura de bases de dades d'una manera conjunta i demostrant que és possible harmonitzar fonts de dades públiques per posar-les al servei de la societat. 

Els següents passos en aquest sentit seran fer un seguiment de les bases de dades ja obertes i realitzar una difusió a tots els nivells, incloent la identificació de bones pràctiques de l'Administració i la selecció d'exemples per incentivar la col·laboració públic-privada en dades obertes. A més, s'identificarà un nou top 3 per avançar en l'obertura de noves bases de dades, i es llançarà una nova iniciativa que aconsegueixi als organismes de l'Administració General de l'Estat, amb la identificació d'un nou Top 3 AGE.

Casos d'èxit

L'informe inclou també una sèrie de casos d'èxit de productes i serveis desenvolupats amb dades del sector públic, com  API Market  d'Iberinform que facilita l'accés i la integració de 52 conjunts de dades d'empreses i autònoms en els sistemes de gestió de les empreses. Un altre cas reeixit és el de  Geocode , una solució centrada en processos d'estandardització, validació, correcció, codificació i geolocalització d'adreces postals a Espanya i Portugal.

Geomarketing  permet augmentar la velocitat de càlcul de dades geoespacials i  Infoempresa.com  ha millorat els seus informes d'activitat de les empreses espanyoles, fent-los més visuals, complets i intuïtius. Finalment,  Pyramid Data  possibilita l'accés als Certificats d'Eficiència Energètica (CEE) d'una cartera immobles determinada.

Com a exemples de bones pràctiques en el sector públic, l'informe d'ASSETGI destaca les dades estadístiques obertes com a motor de l'Economia de la Dada de el  Institut Canari d'Estadística  (ISTAC) i la tecnologia per a l'obertura de dades de el  Portal de Dades Obertes de la Junta d'Andalusia.

Com a novetat, s'ha incorporat la categoria d'exemples de bones pràctiques en el sector acadèmic, que reconeix el treball realitzat per el  Codi Geoespacial  i el  Informe sobre l'estat de les dades obertes a Espanya III , de la Universitat Rei Juan Carlos i Fundació FIWARE.

El 11º Informe ASSETGI sobre l'Economia de la Dada en l'àmbit infomediario es pot descarregar a la web d'Assetgi en espanyol. També estan disponibles les presentacions dels indicadors econòmics i el Top 3 i de l'Ecosistema de Dades.

En resum, l'informe recull la bona salut de la indústria que confirma la seva recuperació després de la pandèmia, la seva capacitat de resiliència i el potencial de creixement i, a més, s'observen els bons resultats de la col·laboració públic-privada i el seu impacte en l'economia de la dada.

Font original de la notícia