"Notícia disponible únicament amb finalitats històriques i d'hemeroteca. La informació i enllaços mostrats es corresponen amb els quals estaven operatius a la data de la seva publicació. No es garanteix que continuïn actius actualment".
La ministra de Política Territorial i Funció Pública, Carolina Darias, que s'ha dirigit per videoconferència als participants a l'inici de la sessió, ha reconegut el que aquest espai representa, “un exemple del model de cogobernanza que impulsem des del Govern”.
Així mateix, ha agraït que el Fòrum de Govern Obert s'hagi configurat com a “espai de diàleg, cooperació i de composició paritària i imprescindible per millorar moltes coses, sobretot la transparència, la responsabilitat i impulsar la col·laboració i la participació de totes les administracions públiques i la societat civil”.
La ministra ha reconegut que el Fòrum hagi facilitat la rendició de comptes sobre el grau de compliment dels compromisos de l'III Pla i hagi contribuït també al disseny compartit de l'IV Pla: “El meu agraïment a la societat civil per la seva participació, als representants del món acadèmic, de les universitats espanyoles, de les associacions sense ànim de lucre, del consell d'usuaris i consumidors i a la plataforma del Tercer Sector”, ha ressaltat.
Agradecimiento que la ministra ha hecho extensivo a los representantes de las administraciones territoriales: “Por primera vez, España cuenta con un plan de ámbito estatal que, junto a los compromisos de la AGE, incorpora medidas innovadoras de todas las comunidades autónomas, de las ciudades autónomas y de las entidades locales a través de la FEMP”.
La ministra s'ha mostrat convençuda del paper rellevant que exercirà el Fòrum en el procés de modernització del país, “especialment en el procés de modernització reflexiva de les administracions públiques”. I ha finalitzat la seva intervenció, assegurant que “el diàleg i la col·laboració públic-privada seran fonaments essencials per garantir la recuperació, la transformació i la resiliència de la societat espanyola”.
Estratègia comuna
L'IV Pla de Govern Obert és el resultat d'una estratègia comuna i compartida entre diferents actors públics i privats, en línia amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible establerts en l'Agenda 2030.
A la reunió han assistit el secretari general de Funció Pública, Javier Rueda, com a president del Fòrum de Govern Obert, i representants de totes les comunitats i ciutats autònomes així com de la FEMP. Per part de la societat civil, han participat representants de la Real Acadèmia de Ciències Morales i Polítiques, de les universitats, de la Plataforma del Tercer Sector, Consell de Consumidors i Usuaris i organitzacions pro Transparència: Acces Info, Arxivers de la Funció Pública, Civio, Transparència Internacional, Acreditra, Openkratio i Fundació Hi ha Dret.
També ha assistit el recentment nomenat president del Consell de Transparència i Bon Govern, José Luis Rodríguez Álvarez, i com a observadors representants de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades, Aliança per a un Govern Obert i Federació d'Associacions de Periodistes d'Espanya.
IV Pla de Govern Obert: 10 compromisos i quatre anys de vigència
Els nou primers compromisos, assumits per l'Administració General de l'Estat (AGE), s'agrupen entorn de/entorn de quatre eixos: transparència i rendició de comptes, participació ciutadana, integritat pública i sensibilització i formació.
El desè compromís inclou iniciatives formulades per les administracions autonòmiques i les entitats locals, a través de la FEMP. Els compromisos de l'Administració General de l'Estat assumits en l'IV Pla són els següents:
- Reforma del marc regulatori de la transparència, que inclou la reforma de la Llei de transparència i la ratificació del Conveni del Consell d'Europa sobre accés als documents públics. També s'aprovarà el reglament de la vigent Llei de transparència, accés a la informació i bon govern.
- Pla de millora i reforç de la transparència i rendició de comptes. Compromiso que es concretarà en mesures com la millora del Portal de la Transparència, amb ampliació de la publicitat activa i rendició de comptes a la ciutadania, facilitant el seguiment de plans públics i informant sobre el seu compliment. També s'abordaran iniciatives com l'impuls de l'obertura de dades, reutilització de la informació del sector públic i el desenvolupament de bones pràctiques en l'àmbit econòmic pressupostari, de l'ocupació pública i del Registre Mercantil. El Consell de Transparència i Bon Govern participarà amb l'establiment d'un Sistema d'Acreditació de la Transparència de les entitats públiques i privades.
- Pla de millora de la participació ciutadana. Aquest Pla inclou el desenvolupament d'una Plataforma de Participació al Portal de la Transparència i l'avaluació i millora de la participació en plans i programes públics, a través de mitjans electrònics i de xarxes socials i en òrgans col·legiats. A més, es contempla la creació de laboratoris d'innovació per promoure la participació en polítiques públiques.
- Petjada normativa. Aquest compromís es traduirà en el desenvolupament d'un sistema que millori la traçabilitat del procés d'elaboració de les normes i de la participació ciutadana en els tràmits de consulta prèvia, informació pública i tramitació normativa.
- Sistema d'integritat pública. Aquesta iniciativa es concreta en el diagnòstic i millora dels sistemes d'integritat pública, a través de mapes de riscos, codis de conducta, enquestes de clima ètic, guies d'autoavaluació i formació d'empleades i empleats públics. Així mateix, regulació d'un registre de lobbies obligatori, modificació de la Llei d'Incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques i reforç de la integritat pública en àmbits específics com el de la intel·ligència artificial.
- Protecció de denunciants. Per complir aquest compromís es procedirà a la transposició de la Directiva sobre protecció de les persones que informin sobre infraccions del dret de la UE. Espanya comptarà amb un marc jurídic uniforme que garanteixi la protecció de les persones que facilitin informació per a la detecció de delictes o infraccions legals en el si d'una organització pública o privada.
- Educació i formació. S'inclouen accions educatives en Govern Obert dirigides a la ciutadania en general i al públic expert, l'elaboració d'una guia sobre Govern Obert, així com la formació d'empleades i empleats públics. També s'ha programat una acció específica per reduir la bretxa digital, a través de la formació i acreditació de competències de la dona rural.
- Comunicació inclusiva en Govern Obert. Pla de comunicació inclusiva, promoció del Govern Obert a nivell internacional, recerca i debat avançat en Govern Obert i difusió de la producció científica.
- Observatori de Govern Obert, en el qual inicialment participaran dotze ministeris i que pretén reconèixer i difondre les bones pràctiques de les administracions públiques, al llarg dels propers quatre anys.
Pla amb la màxima participació i consens
Els compromisos del Pla responen directament a les demandes de la societat civil i a les propostes que van ser valorades com a prioritàries en els tallers deliberatius en els quals han participat administracions públiques i societat civil.
L'IV Pla de Govern Obert és el resultat d'un procés participatiu que pren com a referència un document marc acordat en 2019, en la Comissió Sectorial de Govern Obert, amb totes les administracions públiques, i la comissió permanent del Fòrum de Govern Obert en el qual participa la societat civil.
El procés es va iniciar amb una consulta prèvia per a la recepció de propostes de la ciutadania i la societat civil, rebent-se 130 aportacions relacionades amb la transparència, publicació de dades obertes, rendició de comptes, participació de la ciutadania en la gestió pública, sensibilització en els valors i principis del Govern Obert i amb la integritat pública i el reforç dels seus valors ètics.
Al juny de 2020, es van celebrar quatre tallers de composició paritària entre les administracions públiques i la societat civil, que per primera vegada es van poder pronunciar amb idèntic nombre de vots per valorar i establir prioritats. I, en els tallers del mes de setembre, els membres del Fòrum de Govern Obert es van pronunciar sobre les propostes dels ministeris, CCAA i la FEMP.
Del debat va sorgir un primer esborrany de pla, sotmès a consulta pública entre el 28 de setembre i el 16 d'octubre, rebent-se 83 aportacions de la ciutadania, societat civil i institucions públiques, que ha culminat amb el ple del Fòrum de Govern Obert que ha donat llum verda avui a l'IV Pla.
Font original de la notícia
Nota de premsa (PDF)
- Govern obert, Informes i Estudios
- Cooperació interadministrativa
