El CCN-CERT publica l'edició 2017 de l'Informe Ciberamenazas i Tendències

El Centre Criptològic Nacional (CCN-CERT) acaba de publicar l'informe  CCN-CERT IA-16/17 Ciberamenazas i Tendències. Edició 2017  a més del seu  Resum Executiu . L'informe aborda també les principals tendències per aquest 2017 que al costat dels informis  CCN-CERT IA-04/17 Hacktivismo i Ciberyihadismo  i  CCN-CERT IA-06/17 Dispositius i Comunicacions Mòbils  completen una visió general del panorama de la ciberseguridad.

Per a Espanya, com per a la resta dels països del nostre entorn, el ciberespionatge segueix constituint la major amenaça per a la seguretat nacional, tal com recull el Informe de Ciberamenazas i Tendències. Edició 2017 (CCN-CERT-IA-16/17) fet públic pel CCN-CERT, del Centre Criptològic Nacional.

Durant 2016, els Serveis d'intel·ligència occidentals van observar un important creixement del ciberespionatge econòmic, tenint el seu origen en Estats i empreses, especialment dirigit a les indústries dels sectors de defensa, alta tecnologia, indústria química, energia i salut perseguint l'accés a desenvolupaments avançats. D'igual importància és el ciberespionatge polític, amb origen en els Serveis d'intel·ligència que persegueixen informació de naturalesa política, econòmica o estratègica, així com plans de desenvolupament i posicions nacionals entorn de/entorn de debats o negociacions obertes.

El documento examina el impacto, en España y fuera de sus fronteras, de las amenazas y los ciberincidentes más significativos ocurridos en 2016: ciberespionaje, ciberdelincuencia (incluido el ransomware) e irrupción de sistemas (ataques de Denegación de Servicio o a Sistemas de Control Industrial), así como los principales agentes de la amenaza: Estados, organizaciones criminales, ciberactivistas, ciberterroristas, cibervándalos y scritp kiddies, actores internos o ciberinvestigadores y organizaciones privadas.

Les tendències de 2017

Para este 2017, el CCN-CERT prevé un incremento en el ciberespionaje (incluyendo a los dispositivos móviles) en donde se utilizarán exploits de día cero, con vectores de infección desconocidos, múltiples canales de exfiltración y técnicas de persistencia avanzadas que utilizarán funciones no documentadas.

De la mateixa manera, es produiran atacs a entitats financeres, a Sistemes de Control Industrial (SCI) i a el Internet de les Coses (IoT).

Tot això amb infeccions efímeres (codi nociu resident en la memòria i sense persistència en el sistema de la víctima), amenaces al maquinari, l'ús de la publicitat com a eina d'atac i el denominat Ransomware-as-a-Service. En aquest sentit, és possible que apareguin casos en què malgrat haver pagat el rescat no es desbloquegin els fitxers xifrats. Això pot provocar una crisi de confiança que condueixi a pensar que “pagar el rescat” no condueix a res (recomanació del CCN-CERT).

Finalment, el CERT Governamental Nacional espera un major intercanvi d'intel·ligència sobre amenaces, que facilitarà el desplaçament de l'equilibri de poder dels atacants a les víctimes, al mateix temps que s'interromp el cicle de vida d'un atac i resulta més costós per als agents de l'amenaça.

Font original de la notícia .