El novembre passat de 2023, CRUE Universitats Espanyoles
va publicar l'informe TIC360 “Analítica de dades a la Universitat” . L'informe és una iniciativa del grup de treball d'Adreça de TU Crue-Digitalització i té com a objectiu exposar com l'optimització en els processos d'extracció i tractament de les dades és clau per a la generació del coneixement en entorns de la universitat pública espanyola. Per a això s'inclouen cinc capítols en els quals s'aborden determinats aspectes relacionats amb la tinença de dades i les capacitats analítiques de les universitats per generar coneixement sobre el seu funcionament.
Per què és important l'analítica de dades i quins són els seus reptes?
En la introducció, es recorda el concepte d'analítica de dades com la extracció de coneixement a partir de dades disponible, ressaltant la seva importància creixent en l'era actual. L'analítica de dades és l'instrument adequat per obtenir la informació necessària que serveixi de base per prendre decisions en diferents camps. Entre altres qüestions, ajuda a optimitzar els processos de gestió o millorar l'eficiència energètica de l'organització, per posar alguns exemples. Encara que és fonamental per a tots els sectors, el document se centra en el potencial impacte de les dades en l'economia i l'educació, emfatitzant la necessitat d'un enfocament ètic i responsable.
L'informe explora el desenvolupament accelerat d'aquesta disciplina, impulsat per l'abundància de dades i l'avançada capacitat de còmput; no obstant això, també s'alerta sobre els riscos inherents d'unes eines basades en tècniques i algorismes que estan en fase de desenvolupament, i que a més poden introduir biaixos basats en edat, procedència, sexe, estatus socioeconòmic, etc. En aquest sentit, és important tenir en compte la importància de la privadesa, la protecció de dades personals, la transparència i l'explicabilidad, és a dir, que quan un algorisme genera un resultat, ha de ser possible explicar com s'ha arribat a aquest resultat.
Un bon resum d'aquest capítol és la següent frase de l'autor: “El bon ús de les dades no ens portarà al paradís, però sí pot construir una societat més sostenible, justa i inclusiva. Per contra, el seu mal ús sí podria apropar-nos a un infern digital”.
Quin benefici aportaria a les universitats participar als Espais de Dades?
El primer capítol, partint de la base que la dada és el gran protagonista i l'actiu vertebrador de la transformació digital, aborda el concepte de Espacio de Datos , destacant la seva rellevància en l'estratègia de la Comissió Europea com l'actiu més important de l'economia de la dada.
Després de ressaltar els potencials beneficis de compartir dades, el capítol destaca com l'economia de la dada, impulsada per un mercat únic de dades compartides, pot ajustar-se als valors europeus i contribuir a una economia digital més justa i inclusiva. A això poden contribuir iniciatives com la Estratègia Espanya Digital 2026 , on es destaca el paper de la dada com un actiu clau en la transformació digital.
La participació del món universitari als espais de dades presenta múltiples avantatges, com la compartició, l'accés i la reutilització de recursos de dades generades per altres comunitats universitàries. Això permet avançar més ràpidament en les recerques, optimitzant els recursos públics dedicats anteriorment la recerca. Una iniciativa que posa de manifest aquests beneficis és el Espai Europeu de Ciència Oberta (EOSC) , que persegueix establir vincles entre investigadors i professionals en ciència i tecnologia en un entorn virtual amb serveis oberts i sense fissures per a l'emmagatzematge, gestió, anàlisi i reutilització de dades científiques, més enllà de fronteres físiques i de disciplines científiques. El capítol també introdueix diferents aspectes relacionats amb els espais de dades com els seus principis rectors, la legislació, els participants i els rols a considerar. També ressalta alguns aspectes relacionats amb el govern dels espais de dades i amb les tecnologies necessàries per al seu desplegament.
En què consisteix l'Espai Europeu de Dades d'Habilitats/Habilitats (European Skill Data Space)?
Aquest segon capítol explora la creació d'un espai comú europeu de dades, enfocat en les habilitats/habilitats. Aquest espai cerca reduir la bretxa entre habilitats/habilitats educatives i necessitats del mercat laboral, augmentant la productivitat i competitivitat gràcies a un accés transfronterer a dades clau per a la creació d'aplicacions i altres usos innovadors. En aquest sentit, és fonamental tenir en compte l'alliberament de la versió 3.1 de l'European Learning Model (ELM) , que passa a consolidar-se com el model europeu únic de dades per a qualsevol tipus d'aprenentatge (formal, no formal, informal) base per a l'Espai Europeu de Dades d'Habilitats/Habilitats.
L'informe defineix les fases i els elements clau per a la creació i integració a l'Espai Europeu de Dades d'Habilitat/Habilitat, destacant què contribucions podrien aportar i què podrien esperar els diferents rols (proveïdor d'educació i capacitació, demandant d'ocupació, ciutadà, estudiant i ocupador).
Quin és el rol de la universitat espanyola en el context dels Espais Europeus de Dades?
Aquest capítol se centra en el rol de les universitats espanyoles dins dels espais de dades europees com un agent fonamental per a la transformació digital del país. Per aconseguir aquests resultats i obtenir els beneficis que aporta l'analítica de dades i la interacció amb espais europeus de dades, les institucions han de passar d'un model estàtic, basat en criteris de planificació a mitjà i llarg termini, a models flexibles més adequats a la realitat líquida en la qual vivim, de tal forma que es puguin aprofitar les dades per millorar l'educació i la recerca.
En aquest context, és fonamental la importància de la col·laboració i l'intercanvi de dades a nivell europeu, però tenint en compte la legislació vigent, tant la genèrica com l'específica d'un domini particular. En aquest sentit, estem assistint a una revolució per la qual el compliment normatiu i el compromís per part de l'organització universitària és crucial. Es corre el risc que organitzacions que no siguin capaces de complir amb el bloc normatiu, no podran generar conjunts de dades d'alta qualitat.
Finalment, el capítol ofereix una sèrie d'indicacions sobre el tipus de plantilla que haurien de tenir les universitats per no veure's privades de la creació d'un cos d'analistes i experts en computació, vitals per al futur.
Quin tipus de certificacions existeixen en l'àmbit de les dades?
Per poder abordar els reptes introduïts en els capítols de l'informe, es necessita que les universitats comptin amb: (1) dades amb nivells adequats; (2) bones pràctiques pel que fa al seu govern, gestió i qualitat; i (3) professionals suficientment qualificats i capacitats per exercir les diferents tasques. Per transmetre confiança en aquests elements aquest capítol justifica la importància de tenir certificacions per als tres elements presentats:
- Certificacions del nivell de qualitat de productes de dades com a ISO/IEC 25012, ISO/IEC 25024 i ISO/IEC 25040.
- Certificacions del nivell de maduresa organitzacional pel que fa al govern de la dada, gestió de la dada i gestió de la qualitat de la dada, basades en el model MAMD.
- Certificacions de competències personals de dades, com les referides a coneixements tecnològics o les certificacions de competència professionals, entre les quals s'inclouen les expedides per CDMP o la Certificació CertGed.
En quin estat està la Universitat en l'era de la dada?
Encara que s'ha avançat en la matèria, les universitats espanyoles encara tenen un camí per davant per adaptar-se i transformar-se en organitzacions dirigides per dades, i així poder obtenir el màxim benefici de les analítiques de dades. En aquest sentit, és necessari una actualització de la forma d'operar en totes les àrees que abasta la universitat, la qual cosa requereix actuar i liderar els canvis necessaris per poder ser competitius en la nova realitat en la qual estem ja vivint.
L'objectiu és que l'analítica generi impacte en la millora de la docència universitària pel que és fonamental la digitalització dels processos de docència i aprenentatge. Amb això es generaran beneficis també en la personalització de l'aprenentatge i l'optimització dels processos administratius i de gestió.
En resum, l'anàlisi de dades és àrea de gran importància per millorar l'eficiència del sector universitari, però per aconseguir tots els seus beneficis és necessari continuar treballant tant en el desenvolupament d'espais de dades, com en la capacitació del personal. Aquest informe cerca proporcionar informació per avançar en la matèria en tots dos sentits.
