"Notícia disponible únicament amb finalitats històriques i d'hemeroteca. La informació i enllaços mostrats es corresponen amb els quals estaven operatius a la data de la seva publicació. No es garanteix que continuïn actius actualment".
El
ELI
va sorgir en 2012 a través d'unes Conclusions del Consell (2012/C 325/02) en las que la Unión Europea invitaba a los Estados miembros a adoptar un estándar de identificación y descripción de las normas jurídicas. Esta iniciativa ha ido evolucionando y enriqueciéndose gracias a nuevas conclusiones publicadas en 2017 ( 2017/C 441/05 ) i 2019 ( 2019/C 360/01 ).
El
ELI
, que es basa en un acord voluntari entre els països de la
UE
, cerca facilitar l'accés, intercanvi i interconnexió de la informació jurídica publicada en els sistemes nacionals, europeus i mundials. D'aquesta forma es facilita la seva disponibilitat com a conjunts de dades obertes, impulsant la seva reutilització.
En concret, el
ELI
permet:
- Identificar documents legislatius, com a normes o recursos legals, de forma univoca mitjançant un identificador únic (
URI
), comprensible tant per persones com per màquines.
- Definir les característiques de cada document a través de metadades procesables automàticament. Per a això utilitza vocabularis definits mitjançant ontologies consensuades i recomanades per a cada àmbit.
Gràcies a això, s'aconsegueixen una sèrie d'avantatges:
- Aporta major qualitat i fiabilitat.
- Augmenta la eficàcia en els fluxos d'informació, reduint temps i estalviant costos.
- Optimitza i agilita l'accés a la legislació de diferents sistemes jurídics en proporcionar la informació de manera uniforme.
- Millora de la interoperabilitat dels sistemes jurídics, facilitant la cooperació entre països.
- Facilita la reutilización de datos jurídicos como base de nuevos servicios y productos de valor añadido que mejoran la eficiencia del sector.
- Impulsa la transparència i la rendició de comptes dels Estats Membres.
Aplicació d'Espanya.
ELI
El
ELI
es un sistema flexible que debe ser adaptado a las peculiaridades de cada territorio. En el caso del ordenamiento español, existen diversos aspectos jurídicos y técnicos que condicionan su implementación.
Un dels principals condicionants és la pluralitat d'emissors, amb normes a nivell nacional, autonòmic i local, cadascuna de les quals compta amb el seu propi mitjà de publicació oficial. A més, cada organisme publica els documents en els formats que considera adequats (pdf, html, xml, etc.) i amb diferents metadades. A això cal sumar la pluralitat lingüística, per la qual cada butlletí es publica en les llengües oficials corresponents.
Per això, es va acordar que la implementació de el
ELI
es realitzaria de forma coordinada per totes les administracions, en el marc de la Comissió Sectorial d'Administració Electrònica (CSAE) ,a través de dues fases:
Amb aquesta nova especificació, queden establertes les directrius comunes per a la implementació de el
ELI
en el context espanyol, però respectant les particularitats de cada organisme. És a dir, recull únicament els elements mínims necessaris per garantir la interoperabilitat de la informació legal publicada en tots els nivells d'administració, però se segueix permetent que cada organisme mantingui els seus propis diaris oficials, bases de dades, processos interns, etc.
Pel que fa a el àmbit temporal, els organismes han d'aplicar aquestes especificacions de la següent manera:
- Normativa estatal: aplica a aquella publicada a partir del 29/12/1978, així com la publicada abans si compta amb versió consolidada.
- Normativa autonòmica: aplica a aquella publicada a partir del 29/12/1978.
- Normativa local: cada entitat podrà aplicar el seu propi criteri.
Com implementar l'ELI?
A la pàgina web https://www.elidata.es/ s'ofereixen recursos tècnics per a l'aplicació de l'identificador. En ella s'explica el model contextual i s'ofereixen diferents plantilles per facilitar la seva aplicació:
També ofereix la relació de metadades mínimes comunes , entre altres recursos.
A més, per facilitar la coordinació nacional i la compartició d'experiències, a la web també es pot trobar informació sobre la implementació efectuada per les diferents administracions .
El ELI ja s'aplica, per exemple, en Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) . Des de la seva pàgina web es pot accedir a totes les normes del BOE identificades amb L'I , distingint entre les normes estatals i autonòmiques. Si prenem com a referència una norma com el Reial decret-llei 24/2021, on es procedia a la transposició de diverses directives europees (inclosa la de dades obertes i reutilització de la informació del sector públic), veiem que s'inclou un inclou un enllaç permanent ELI .
En definitiva, ens trobem davant un mecanisme comú de gran utilitat per facilitar la interoperabilitat de la informació jurídica, la qual cosa pot impulsar la seva reutilització no solament a nivell nacional, sinó també europeu, afavorint la creació de l'espai espai de llibertat, seguretat i justícia de la Unió Europea.
Font original de la notícia Datos.gob.es
- Interoperabilitat i Normalització
- Cooperació interadministrativa