La Associació Espanyola de Normalització
(UNEIX) ha publicat la norma UNEIX 320001 Metodologia d'avaluació LINX per a la ciberseguretat de productes TIC, convertint-se així en el primer estàndard espanyol per a l'avaluació de ciberseguretat de productes TIC basat en la metodologia LINX. UNEIX ajuda a aconseguir l'èxit en la transformació digital de les empreses a Espanya, a través dels estàndards.
La UNEIX 320001 estableix els requisits bàsics i defineix el marc de referència en l'àmbit de l'avaluació de ciberseguretat de productes TIC. LINX és la primera i més reconeguda certificació de ciberseguretat a Espanya per a nivells de seguretat mitjans i baixos, la qual cosa demostra la maduresa de la indústria a Espanya. Va ser desenvolupada fa tres anys pel CCN (Centre Criptogràfic Nacional) per poder avaluar els productes TIC de mitjana i baixa seguretat a un preu assequible per part del desenvolupador. Ara, es converteix en un estàndard UNEIX.
Comptar amb una certificació segons l'estàndard LINX permet, a més de millorar la ciberseguretat del producte que s'avalua, realitzar-se dins d'un temps i esforç fitats, la qual cosa es tradueix que siguin accessibles a tot tipus de desenvolupadors. A més, possibilita l'accés al catàleg de Productes de Seguretat CPSTIC, utilitzat com a referent de ciberseguretat a Espanya per a productes TIC, recomanat pel CCN. Per a l'obtenció d'una certificació sota la metodologia LINX és necessària una avaluació d'un laboratori acreditat per a tal efecte.
Abans de l'existència de LINX, les certificacions de ciberseguretat sota les quals es podien avaluar els productes TIC eren les desenvolupades en l'àmbit internacional, per exemple, Common Criteria. Aquest tipus d'estàndards orientats a nivells de seguretat alts, requereixen d'un esforç, temps i cost que són inassumibles per moltes empreses, especialment les pimes. Per aquest motiu neix LINX, una metodologia de les denominades "lleugeres" que permet l'expansió del concepte de certificació de ciberseguretat a nivell nacional.
Aquesta norma s'ha desenvolupat en el comitè tècnic de normalització CTN320 de UNE, con la participación y consenso de todas las partes implicadas. Gracias a la creación de un grupo de trabajo que se encargó de redactar las diferentes versiones tras los distintos comentarios surgidos, prevaleciendo el interés común de la industria.
