​El Govern impulsa l'elaboració de la Carta de Drets Digitals

El Govern ha impulsat l'elaboració d'una Carta de Drets Digitals d'España, un dels compromisos fonamentals del pla España Digital 2025. En el procés s'ha comptat amb nombroses contribucions de la societat civil, així com el treball d'un grup d'experts de primer nivell. L'esborrany de la Carta se sotmet ara a consulta pública , oberta fins al proper 4 de desembre.

 

El procés d'elaboració una Carta de Drets Digitals té com a objectiu reconèixer els reptes que planteja l'adaptació dels drets actuals a l'entorn virtual, i proposar un marc de referència per contribuir a la seva protecció en aquest context. Per a tal fi, la Secretaria d'Estat de Digitalització i IA, pertanyent al Ministeri d'Assumptes Econòmics i Transformació Digital, va engegar un procés ampli de consulta pública i ha impulsat els treballs d'un grup d'experts en la matèria format per destacats juristes, representants d'usuaris i internautes o consultors de ciberseguretat, entre altres perfils, amb la participació dels ministeris de Justícia i Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, i l'Agència Espanyola de Protecció de Dades.

 

Fruit d'aquest treball, el text elevat avui a consulta pública recull un conjunt de principis i drets per guiar futurs projectes normatius i el desenvolupament de les polítiques públiques de manera que es garanteixi la protecció dels drets individuals i col·lectius en els nous escenaris digitals. L'esborrany se sotmet a consulta pública coincidint amb la celebració d'un esdeveniment en el qual han participat alguns dels membres del grup d'experts i altres persones actives al debat públic sobre els drets digitals.

 

Una vegada recollides les observacions i aportacions que es facin en aquesta fase de consulta pública, s'elaborarà el text final de la Carta de Drets Digitals, que inspirarà els futurs passos a seguir en la protecció de la societat amb vista als nous reptes digitals, fixant els principis sobre els quals assentar la salvaguarda dels drets fonamentals en l'escenari digital. 

 

España cerca així col·locar-se a l'avantguarda de la protecció dels drets digitals, tant pel contingut de la Carta com per la seva elaboració participativa.

El desenvolupament del món digital ha impactat de manera decisiva en la forma en la qual es despleguen activitats socials, econòmiques i culturals. L'emergència sanitària ha fet més evident aquest profund canvi, fins al punt que gran part d'aquestes activitats van passar a realitzar-se prioritàriament de manera digital en un breu espai de temps.

 

Els objectius principals d'aquesta Carta passen precisament per proposar vies per garantir el respecte als valors compartits també en aquest entorn digital. En aquest sentit, és essencial aprofundir en les proteccions necessàries per afrontar amb garanties la transformació digital de tots els àmbits.

 

L'elaboració d'aquest document contribueix als objectius ja avançats en el Títol X de la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals, amb la qual Espanya va passar a ser el primer país europeu que va garantir una sèrie de drets digitals relacionats amb internet. Aquests documents ja proclamaven drets tan importants com el de la desconnexió laboral o els relacionats amb la protecció de dades, la protecció dels menors o amb els mitjans de comunicació i les xarxes socials.

 

Con aquesta proposta de Carta, Espanya vol seguir en una posició d'avantguarda internacional en la protecció dels drets de la ciutadania i contribuir activament a les diferents iniciatives i debats que s'estan desenvolupant en l'àmbit europeu i global.  

El grup d'experts i expertes està integrat per:

 

• Borja Adsuara, professor, advocat i consultor
• Moisés Barrio, lletrat del Consell d'Estat
• Manuela Battaglini, CEO de Transparent Internet
• Tomás de la Quadra-Salcedo, catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat Carlos III
• Susana de la Serra, professora titular de Dret Administratiu de la Universitat de Castella-la Manxa
• Celia Fernández Aller, profesora de Derecho Constitucional de la Universidad Politécnica de Madrid
• Enrique Goñi, de l'Institut Hermes
• Simona Levi, cofundadora de Xnet
• Paloma Llaneza, CEO de Razona Legal Tech
• Ricard Martínez, director de la Càtedra de Privadesa i Transformació Digital de la Universitat de València
• Miguel Pérez Subías, president de l'Associació d'Usuaris d'Internet
• José Luis Piñar, catedràtic Dret Administratiu de la Universitat CEU-San Pablo
• Argelia Queralt, professora de Dret Constitucional, Universitat de Barcelona
• Javier Ruiz Díaz, policy director d'Open Rights Group
• Emilia Saiz, secretària general d'United Cities and Local Governments (UCLG) i participant en CC4DR (Cities Coalition for Digital Rights de Nacions Unides)
• Ofelia Tejerina, presidenta de l'Associació d'Internautes
• Rodolfo Tesone, diputat de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona i president d'ENATIC
• Carissa Véliz, investigadora d'Ètica i Humanitats a la Universitat d'Oxford. 

 

Font original de la notícia