A través de l'impuls dels espais de dades -instruments per aprofitar el valor latent en les dades a través de la creació de connexions entre fonts heterogènies, i la seva capitalització sobre la base d'algorismes i IA- es persegueix articular el seu desplegament en sectors econòmics i àmbits d'activitat diversos, amb un enfocament pragmàtic i alineat amb l'estratègia definida en la Agenda España Digital
.
En aquest sentit, el document publicat ("Pla d'actuacions per al desplegament d'espais de dades") pot resultar de gran utilitat com a material de referència per a el Programa d'Espais de Dades Sectorials de la Secretaria d'Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial. Aquest s'emmarca en la inversió 1 de el Component 12 del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, i compte entre les seves mesures amb una línia de convocatòria d'ajudes a projectes de desenvolupament experimental ( Ordre TDF/1461/2023 , de 29 de desembre), que s'estructura en dues àrees d'actuació: la creació de centres demostradors d'espais de dades, i el foment de casos d'ús. És per això que aquest ‘Pla d'actuacions’ serveix com prescriptor i material de suport per a aquelles organitzacions que es presentin a la convocatòria, en qualsevol de les seves dues línies.
Es tracta aquesta d'una labor associada a l'Oficina de la Dada, que neix amb la missió de prescriure models de governança, estàndards i bones pràctiques, i sintetitzar criteris arquitectònics, entre altres funcions. Així, el document gaudeix d'un enfocament eminentment pràctic, pensat per a la implementació d'espais de dades al nostre país. Per a això, planteja un marc coherent i extrem-a-extrem, i una extensa llista de recursos bibliogràfics directament associats als característiques d'aquests entorns, i als criteris de la convocatòria en marxa, que aspira a ser llavor per a grans espais de dades sectorials en els quals reunir a totes les seves cadenes de valor, incloent des de grans corporacions a Pimes, i organitzacions del tercer sector.
Això és a causa que els espais de dades permeten resoldre problemàtiques de manera col·laborativa i sinèrgica, aportant solucions sobre la base de la disponibilitat i traçabilitat de les dades (ubiqües en l'actual Economia Digital), que serien inviables d'una altra forma. Entre els beneficis associats destaca la cogeneració de models de negoci digitals innovadors; l'optimització dels processos sectorials; i la millora de la productivitat i competitivitat dels partícips. En definitiva, constitueixen un espai col·laboratiu que permet i reforça aliances estratègiques, condueix a productes i serveis de major valor afegit; i fomenten la col·laboració i projecció internacional en sectors d'alta competitivitat.
El ‘Plan de despliegue’ establece un total de 16 medidas estructuradas en torno a cuatro ejes estratégicos: elementos habilitadores (incidiendo sobre las condiciones de mercado, la interoperabilidad, o la generación de comunidad); el gobierno confiable del dato (fijando marcos de gobernanza, calidad del dato y ciberseguridad); los esfuerzos tractores en sectores clave, focalizando en sectores industriales y en la respuesta a desafíos sociales; y el rol determinante de las administraciones públicas. En este último aspecto, se apuesta por que las administraciones jueguen un rol fundamental en los espacios de datos comunes europeos, adoptando ––según el caso–– un rol promotor, regulador, operador, o de proveedor/ consumidor de datos, dando lugar a nuevos entornos de colaboración público-privada basados en datos, más allá de los exitosos programes de dades obertes.
